Escric des de casa. Aprenent a treballar i a viure d’una manera diferent. Com vosaltres.

Dies durs, difícils, complexos. Especialment per als pacients que omplen els llits dels nostres hospitals i les seves famílies. I d’una tristor infinita per a aquelles persones que han perdut algun dels seus éssers estimats sense l’últim petó, l’última abraçada, l’últim contacte de mans… El meu condol. I el condol de tota la ciutat.

Són dies també d’una intensitat extrema per a les persones que treballen en els serveis públics essencials.

Els sanitaris i les sanitàries en primer lloc. Parlo cada dia amb la direcció de l’hospital. Les xifres que m’expliquen desborden qualsevol previsió. I l’esforç permanent per adaptar el centre a les noves necessitats, brutal. Però sense cap mena de dubte, el millor, el més rellevant, és la generositat, la professionalitat i el valor de centenars de treballadors i treballadores que ho donen tot cada dia. Sovint sense tots els recursos que necessitarien al seu abast.

La necessitat d’un sistema de salut públic de qualitat es fa més evident que mai

Com passa, també, a les residències de gent gran que mereixen un suport molt especial.

És en temps difícils que entenem millor el valor de les coses. La necessitat d’un sistema de salut públic de qualitat es fa més evident que mai. Dret a la salut i dret a una vida digna.

M’emociono cada dia amb la feina dels serveis socials. Treballen amb fermesa i rigor perquè ningú quedi enrere. Els he vist aquests dies repassant cas per cas. Gent gran que viu sola. Famílies amb necessitats especials. Buscant una solució a cada situació. Elles i ells són clau per fer la nostra ciutat més humana. Més justa.

M’emociono cada dia amb la feina dels serveis socials: treballen amb fermesa i rigor

Se m’acaba l’espai i em queda un munt d’agraïments a fer. La llista és immensa. Gent que, tant des del sector públic com del privat, fa que cada dia la ciutat funcioni. I no és per art de màgia. Ells i elles ho fan possible. Herois anònims als quals també aplaudim cada dia.

Estem a casa. Però ho sabeu, estem junts. Hem canviat els nostres hàbits, sí. Però mantenim la nostra tenacitat. I la voluntat de construir el futur col·lectivament. Ho fem generant mil xarxes de relació. Desplegant constantment iniciatives solidàries. Granollers, una vegada més, expressa la seva força. I mira endavant sense parar. Ens en sortirem. Malgrat tot, avui tenim l’obligació de seguir teixint el nostre futur. Recuperarem els carrers i les places. I les abraçades. I els petons. Cuideu-vos. Us vull veure ben aviat.