Foto: Hospital de Granollers
Per culpa d’un accident domèstic he hagut de passar uns dies ingressada a l’Hospital de Granollers. Han estat deu dies duríssims amb molt de dolor, que em deixaran un temps fora de servei fins a recuperar-me i tornar a la normalitat.
Per a algú que ha treballat gairebé 25 anys a l’Hospital, passar a l’altra banda, a la de les persones usuàries, i haver-se de deixar cuidar ha estat tota una experiència nova que m’ha fet pensar molt en la importància de les cures.
M’he sentit feble i vulnerable i, des del primer moment que vaig entrar al centre, cada persona amb la qual m’he topat ha fet que em sentís atesa i valorada. En cada moment he sentit que tenien cura de mi.
Tenir algú amable al telèfon que t’acompanyi des del 112, la rapidesa d’actuació del SEM, la proximitat i dolçor del personal d’infermeria i radiologia a urgències, els traumatòlegs, clars, concisos i donant totes les explicacions i la confiança necessàries per a una intervenció que no semblava fàcil, el somriure i la mà agafada de la infermera de la unitat de recuperació post anestèsica, la carícia a la galta dels que et porten amunt i avall pels passadissos i, sobretot, el personal d’infermeria de traumatologia. Totes elles. Dones que cuiden, que t’ajuden, que et fan sentir ben atesa, a mi i a les tres dones (grans i molt fràgils) amb les quals he compartit estada a l’habitació. No puc expressar prou el meu agraïment.
Que ningú caigui en el parany. Al poble el salven els serveis públics i les estructures d’Estat
Els sanitaris són serveis públics, fruit dels nostres impostos. Els mateixos impostos que permeten atendre els milers de persones que han patit la maleïda DANA a València i altres zones d’Espanya. Són aquests impostos els que permeten reconstruir les infraestructures malmeses, portar aliments i aigua a les víctimes, buscar sense descans els desapareguts, ajudar els negocis a recuperar-se, sostenir les persones treballadores enmig del caos en el qual es troben, i donar suport econòmic i logístic als ajuntaments per reconstruir els pobles i les ciutats afectades. I la solidaritat. Tantes i tantes persones d’arreu que, des del primer minut, han estat allà, col·laborant amb les tasques de reconstrucció, portant ajuda de forma desinteressada i oferint el seu suport a aquells que ho han perdut tot.
El poble no salva el poble. Que ningú caigui en aquest parany. Al poble el salven els serveis públics i les estructures d’Estat, totes: les europees, les del govern central, les de les comunitats autònomes i les municipals. I per sort de tots i totes nosaltres, vivim en una democràcia, tot i que imperfecta, que ho fa possible. Cuidem-la.
