El Papa Benet XVI.
La visita del Papa ha estat un esdeveniment important. No parlaré de la seva visita a Galícia, però sí a Catalunya. Vaig seguir per TV3 força temps els actes que s’anaven desenvolupant, en especial dins de la Sagrada Família. És digne de remarcar la bellesa d’aquest temple i que difícilment ho veuríem millor si no hagués estat pel magnífic reportatge de TV3.
Va ser un dia que aquestes imatges han donat la volta al món. Els actes foren plens de fe i de sentiment religiós i va ser l’ocasió per als creients d’omplir-se d’alegria i de joia, compartint amb el Papa els rituals litúrgics.
Per altra banda, penso que no tot va ser tan bonic i formós com es va voler demostrar. Analitzant els fets, entre una gran part de tota la parafernàlia organitzada hi ha coses que fallen i que com a ciutadà que viu en un país dit democràtic les desitjo comentar. En primer lloc les declaracions del Papa, dient que a Espanya s’està vivint una situació de laïcitat i anticlericalisme com en els anys 1930 en plena República Espanyola són fora de lloc. Si repassem la història. Això no és cert i l’església o els seus pastors han de saber que el món ha anat canviant i que hi ha hagut evolucions imparables. L’església continua sent reticent a molts d’aquest canvis, adoptant una actitud ultra conservadora que és rebutjada per una majoria de ciutadans.
Com sempre en el curs de la història hi ha coses positives i negatives. L’altra part que no comparteixo és el fet de la consagració de l’altar de la Basílica. El Papa va escampar una gran quantitat d’oli sobre la pedra fòssil per impregnar-la i després sota la mirada de la gran quantitat de bisbes i cardenals aparegueren unes monges (com si fossin les minyones del Papa) netejant la pedra de l’altar i les goteres del terra. Això continua sent un acte masclista per part del clergat i certament discriminatori (fa molts d’anys que això persisteix) i molta gent se n’ha adonat després que han passat els actes rituals.
Es continuen mantenint costums des de l’època de la Inquisició, o potser de més enrere. El normal hauria estat que en la feina de neteja també hi participessin capellans o algun bisbe, o si no el seu comportament és com els de els talibans.
Per fer contents a uns quants catalans es feren petits discursos en català, cosa que em sembla molt bé. Però en el fons a algun partit polític ja li va anar bé, així es demostrava la catalanitat de l’església ben a prop d’una campanya electoral. Es va cantar el Virolai, que és molt bonic, però crec que el ple sentit del cant és a la basílica de Montserrat.
L’excessiu control de seguretat va empènyer molta gent, el cost ha estat força elevat i potser exagerat. Els comerços de l’entorn, la majoria tingueren guanys molt mediocres. Cal reconèixer que els actes organitzats, i potser mediàtics, va estar força bé, però els detalls, la manera de pensar i d’actuar de l’església catòlica continua vivint en el túnel del temps.
Amadeu Rovira
Exregidor de Sant Fost
