Uns que arribaran i altres que s’aniran. És el trànsit obligat en tot canvi de govern, un procés que es repetirà quan Artur Mas prengui possessió de la presidència de la Generalitat i els seus –siguin o no militants si queda demostrada la seva vàlua pel nou executiu català, segons va anunciar la nit electoral– comencin a ocupar els llocs que ara n’ocupen altres de forma interina o, si es prefereix, en funcions. Des del mateix Montilla fins al darrer càrrec de confiança, tots marxaran per deixar la cadira als que vindran. I aquests hauran d’assumir els compromisos dels seus antecessors. Pel que fa al Vallès Oriental, el nou equip es trobarà sobre la taula qüestions sobre les que haurà de decidir en els propers mesos especialment pel que fa a infraestructures: des del traçat del polèmic Quart Cinturó –amb una proposta per part del Ministeri de Foment que no satisfà ni els defensors de la construcció d’aquesta autovia–, fins a la futura B-500 que, amb túnel sota la Conreria inclòs, ha d’unir Mollet i Badalona; des del soterrament del ferrocarril al seu pas per Granollers, fins a la integració urbana de la línia ferroviària a Montmeló. Però també en l’àmbit urbanístic hi ha assumptes pendents: les àrees residencials estratègiques (ARE), destinades a posar en el mercat habitatges a preus assequibles, hauran de seguir el seu tràmit. Mentre que les de Granollers, la Llagosta i Parets han estat aprovades ja pel Tripartit, les de Cardedeu i Montmeló han quedat aturades per l’existència de restes arqueològiques i la proximitat a l’AP-7, respectivament; i les de la Roca i Sant Celoni, han quedat aparcades per l’oposició dels respectius ajuntaments. També haurà de decidir sobre la continuïtat de l’abocador de Palautordera o el lloc de la nova planta de recollida de residus no reciclables. I no oblidem tampoc el nou hospital lleuger en el lloc de la Policlínica a Granollers o el nou hospital de Sant Celoni. Totes són claus per a la comarca i estan al clauer del nou Govern.
José Antonio Pilar. Director de Línia Vallès
