Perquè sigui d’aplicació directa no fa falta que ningú la redacti, ni l’aprovi ni l’executi. A més, s’està convertint en un dels grans perills per a la nostra societat i, sobretot, per a les generacions futures, ja que cada dia que passa té més seguidors… Em refereixo a la Llei del Mínim Esforç (LME). Perseguim allò que és fàcil, el que no costa, el que no ens porta inquietuds i, el que en definitiva, allò que no ens fa pensar. I per pensar cal plantejar-se preguntes. Ens fem preguntes? Diria que no. Necessitem obrir els ulls a la importància que té l’esforç com a garantia de progrés i desenvolupament futur. M’agradaria remarcar que una de les professions més enriquidores que existeixen avui dia és la de “mestre i professor” tot i les retallades econòmiques, l’augment de la conflictivitat en els centres, l’augment d’alumnes cada cop menys educats… Formar els alumnes que es convertiran en la generació del futur et fa estimar molt més aquesta professió o, millor dit, vocació, però el que està clar és que de res serveix la dedicació d’aquest professional si alumnes i pares no hi posen de part seva. L’educació és cosa de tots.
Però si una cosa em preocupa és que els alumnes cada cop s’esforcen menys per aprendre i això és conseqüència de donar-los tot ben mastegat. Em fa gràcia sentir els alumnes dir que estan estressats (als 13 anys!!) o que als joves de la generació ni-ni (ni treballen ni estudien) se’ls pagarà un sou… Nosaltres també som d’aquesta generació: “Ni cobrarem la pensió, ni plegarem de treballar abans dels 70 anys”.
En els últims vint anys s’han produït molts canvis (econòmics, culturals, educatius…) però hi ha aspectes com la necessitat d’esforçar-se que no haurien de desaparèixer mai. Sinó el que pot passar és que d’aquí a uns anys tornarem a tenir una altra crisi econòmica i educativa com la què tenim actualment. En la societat “adormida” en la que vivim, es nota la falta d’esforç, d’educació, de motivació, de responsabilitat… Hem de ser conscients que els alumnes d’avui seran els encarregats de governar els nostres ajuntaments, dirigir les empreses, les associacions i escoles, hauran de decidir les polítiques medioambientals, crear llocs de treball. La societat del futur estarà formada per aquests alumnes que actualment estan estudiant l’ESO, una etapa en la que la falta d’esforç és un dels principals motius que provoquen l’existència de l’elevat fracàs escolar que tenim a les aules.
Antoni Argent, professor i economista de les Franqueses
