Woody Allen va dir en certa ocasió que un polític és aquell que té la virtud de fer de cada solució, un problema. Quedi entès que Mollet no és una excepció del què passa a altres indrets, però independentment d’altres consideracions, el que interessa a un ciutadà de Mollet és qui serà el seu alcalde els pròxims quatre anys.
No és per fer una crítica, però a l’únic que podem valorar és a l’actual alcalde d’acord amb la feina feta, de cara a una possible reelecció o no, perquè dels altres candidats tan sols podem creure’ns o no les seves propostes.
La feina feta pel Sr. Monràs –del qual no valoraré cap aspecte personal– al capdavant de l’Ajuntament ha estat marcada per una sèrie de solucions que han provocat més d’un problema. Relacionem tot seguit.
Tema La Vinyota; la solució de tirar endavant el projecte sense un acord amb els propietaris sobre el preu d’expropiació ha comportat el problema d’haver de pagar finalment 14 milions d’euros. El fet d’haver aconseguit rebaixar la xifra inicial (uns 22 M €), a la qual va ser condemnat l’Ajuntament, no és cap mèrit Sr. Alcalde: la quitança acceptada pels propietaris és fruit d’un exercici de realisme, ja que si no acceptaven la quitança, Mollet Impulsa entraria en fallida i no cobrarien res.
Tema Al-Huda; la solució de canviar els usos del local que aquesta comunitat havia comprat, ha creat el problema, encara no resolt, de la seva ubicació definitiva.
Tema pàrking de la plaça Joan Miró; no s’han venut ni llogat les places i el cost de la construcció i el manteniment se’n ha tingut de fe càrrec l’Ajuntament, uns quants milions més a tenir en compte. Es va fer algun estudi de viabilitat abans de tirar endavant aquest projecte?
Tema Pla de les Pruneres; a part de la desviació pressupostària per no negociar amb la companyia eléctrica de qui es feia càrrec de treure el transformador, ja m’agradaria veure si aquest pàrking és rendible o passarà quelcom similar al de la Plaça Joan Miró.
I per no avorrir el lector, parlaré finalment de la solució de suprimir un carril a l’entrada de la rotonda del Decahtlon: això provoca un problema de cues de vehicles que arriba a l’autovia C-17 amb el perill que comporta.
Sort que el Sr. Monràs va dir en certa ocasió que no era home de números i per tant això “l’exculpa” dels números vermells que ha deixat. A la transparent pègina web municipal no hi ha manera de veure quin es el deute total de l’Ajuntament amb bancs i proveïdors.
El Sr. Felipe Calvo, fan incondicional del nostre alcalde al qual l’hi atribueix obres fetes per altres administracions, va dir en certa ocasió “El Sr. Monràs és un luxe”, però jo afegiria que és un luxe que no ens podem permetre. Si en comptes de ser un alcalde –que pretenia un augment de sou–, fos un directiu d’una empresa privada en comptes de d’un augment de sou ja l’haurien despatxat.
Tots els candidats que malden per aconseguir l’alcaldia, a l’hora de fer propostes i promeses que tinguin en compte la greu situació econòmica que trobaran degut a la relació de despropòsits anteriors.
A allò que va dir Woody Allen, que un polític és aquell que fa de cada solució un problema, jo afegiria que alguns polítics fan un mèrit de solucionar els problemes que ells mateixos han creat.
