Poc em podia imaginar el 22 de febrer de 2014, quan vaig ser elegit President Local d’Esquerra Republicana a Parets del Vallès, l’onada d’esdeveniments on ens trobaríem tots i totes implicades en el futur.
En aquella època ERC es trobava en un moment de cert creixement, només nosaltres i una part de la CUP defensàvem la independència com a sortida històrica (feia 83 anys que la defensàvem), necessària i legítima, per fer créixer, millorar i alliberar Catalunya.
A Parets, Esquerra no tenia estructura orgànica ni Grup Municipal des de feia molts anys. La nova executiva es va dedicar a treballar per donar-se a conèixer a tot el poble obrint-se als diversos orígens que hi ha a la nostra societat -l’exemple més clar, jo mateix, que vaig néixer a Cadis-. Vam estructurar un equip per picar pedra per un doble objectiu: Parets i la independència.
Al cap de pocs mesos vam afrontar la campanya electoral per les Eleccions Europees a Parets que van suposar una injecció de moral per a nosaltres, ja que tant al nostre poble com a la resta de Catalunya vam guanyar.
Els esdeveniments cada cop se succeïen més de pressa, el president Mas continuava sense parlar obertament d’independència, però la pressió del carrer el va obligar a apropar-se a les tesis d’Esquerra Republicana. O sigui, sense independència mai podríem ser lliures ni econòmicament, ni socialment, ni políticament.
El 9 de novembre de 2014 totes les forces catalanistes, sobiranistes i independentistes juntament amb milers de paretans vam formar un front comú per posar en marxa la consulta.
En les eleccions municipals de 2015, la ciutadania ens va donar la confiança i vam obtenir els millors resultats d’Esquerra d’ençà de la 2a República amb tres regidors: Jordi Seguer, Ramón Parés i Kènia Domènech, que van constituir el grup municipal d’Ara Parets ERC.
Tot anava molt de pressa i com a resultat de la pressió ciutadana, el Govern de la Generalitat va convocar el setembre de 2015 les eleccions plebiscitàries on ERC i CiU van formar la coalició Junts pel Sí. Aquest va ser el moment decisiu on el centredreta català es va decantar previngudament cap a la independència.
Però el moment culminant de tots aquests esdeveniments que anaven passant va ser la celebració del Referèndum -ara sí- de l’1 d’Octubre. En el que, de forma activa, vam participar tots i totes. Per nosaltres, és el moment més compromès i emocionant de tots els viscuts en aquests anys, amb molta diferència. Els paretans i paretanes vam defensar els col·legis electorals, vam participar en la constitució de les meses, vam vetllar per la celebració pacífica de la votació durant tota la jornada i vam protegir les urnes al Vila Parietes quan va ser necessari. Sense paraules.
Cinc anys molt emocionants i intensos, en els que he d’agrair l’esforç i treball de tots i totes: militants, simpatitzants i gent desconeguda per millorar el nostre poble i el nostre país.
Finalment estic convençut que la nova executiva de la Secció Local d’Esquerra Republicana a Parets, liderada per Josep Maria Pijoan, sabrà millorar la feina feta. Estem en un camí que pot ser incert i que estem construint. Però penso sincerament, que més d’hora que tard arribarem al destí. És a dir, deixarem de ser independentistes perquè ja tindrem la independència i serem República.
Gràcies a totes i tots per tot.
