La crisi sanitària de la Covid-19 ha posat damunt la taula el debat sobre el preu dels serveis funeraris i el dret de llibertat de creences en els cementiris.
Al nostre país, la diversitat religiosa ha crescut de manera notable en les últimes dècades, en bona part per l’increment de població vinguda d’altres països. Aquest creixement s’ha fet molt més visible en els darrers vint anys, amb l’obertura de nombrosos oratoris islàmics, esglésies cristianes evangèliques, noves sinagogues, centres budistes i hinduistes i altres espais de religions més minoritàries.
El creixement de les minories religioses implica el sorgiment de nous reptes, que requereixen respostes viables que fomentin el respecte a la diversitat de creences dins del marc legal vigent.
Un dels reptes en aquest àmbit està relacionat amb la gestió de la mort. Les diferents religions desenvolupen rituals específics per fer-hi front i tenen normes i indicacions precises sobre com gestionar el decés.
A Catalunya, la minoria religiosa més gran que té uns rituals específics és la musulmana. Malgrat que la majoria han seguit demanant la repatriació dels difunts per ser enterrats en els seus països d’origen, cal tenir en compte que les persones i famílies que s’han arrelat al país, així com els seus fills, cada vegada tindran menys necessitat de repatriar els seus difunts i voldran que siguin enterrats aquí. També cal tenir en compte les persones autòctones que s’han convertit a l’islam i que necessiten espais en els cementiris per rebre sepultura segons la seva creença religiosa.
La crisi del coronavirus i la impossibilitat de repatriar els cadàvers als països d’origen, pel tancament de l’espai aeri, ha augmentat la demanda dels enterraments islàmics, que estan mancats d’espai a Catalunya.
El marc jurídic (tant el català com l’estatal) reconeix el dret de llibertat religiosa de ciutadans i comunitats, que inclou el dret a una sepultura digna. La legislació reconeix específicament a les comunitats musulmanes i jueves el dret a tenir espais reservats per als seus fidels als cementiris municipals. Aquestes dues confessions religioses també tenen reconegut el dret a posseir cementiris propis. Tot i que l’existència de cementiris propis per a aquestes confessions religioses seria del tot legal, pensem que la gestió de la diversitat de creences en l’àmbit dels cementiris ha de ser de titularitat pública, i l’ha de gestionar l’administració local, en coordinació amb les diferents confessions religioses.
El creixement de les minories religioses implica el sorgiment de nous reptes que requereixen respostes viables
Només a Manresa, Calonge, Sant Feliu de Guíxols i Barcelona tenen un espai habilitat per a enterraments dels ciutadans de la comunitat musulmana. I únicament a Barcelona, en concret a Collserola, tenen una àrea en la qual es pot enterrar persones de la resta de Catalunya.
Les competències dels cementiris són municipals, però és evident que no tots els cementiris municipals són susceptibles d’acollir espais reservats per a aquestes confessions, per tant cal valorar l’alternativa de crear espais d’àmbit comarcal mancomunats, en forma de consorci, o en zones amb demanda creixent.
El Vallès Oriental és una de les comarques amb una comunitat musulmana important. Canovelles, en aquest sentit, ha començat a fer els deures, aprovant per unaminitat en el darrer ple municipal una moció presentada pels grups municipals d’Esquerra i el Partit Socialista per tal d’avançar cap a un cementiri municipal que contempli la diversitat de creences
És necessari un esforç d’adaptació per part de tots, ajuntaments i comunitats religioses, però també cal l’assessorament i l’acompanyament per part de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya als ajuntaments, ja que les realitats són diferents en cada municipi.
Aquesta crisi sanitària també ha posat de manifest l’opacitat i el monopoli del mal anomenat negoci de la mort. Algunes empres funeràries han utilitzat la incertesa de l’emergència del coronavirus per apujar els preus dels enterraments de manera desorbitada. Les moltes queixes sobre factures abusives han obligat al Govern de la Generalitat a limitar el preu dels enterraments, per evitar que s’especuli amb la mort. El Govern ha establert una metodologia per definir quin és el preu adequat que s’haurà de coordinar amb el món municipal.
La nostra societat és diversa i, per tant, els debats per incloure les diferents realitats socials, culturals i de creences seran cada vegada més habituals, i cal afrontar-los amb serenor i amb voluntat inclusiva. Per afontar aquests reptes, el municipalisme té molt a dir i a fer.
Igualtat per viure i diversitat per conviure.
