Ignoro quina estranya motivació va portar el Consorci de la Zona Franca de Barcelona a ser propietari de bona part dels terrenys de l’espai agrícola del Calderí de Mollet. Sigui com sigui, permeti’m que com a presidenta d’aquesta institució li acosti algunes reflexions sobre l’amenaça de destrucció d’un dels darrers espais agrícoles del nostre municipi.

La modificació del POUM de l’àmbit del Calderí, aprovada pel nostre ajuntament i tramitada amb urgència amb argúcies administratives matusseres, afectarà una àrea de prop de 300.000 metres quadrats i suposarà la destrucció total i irreversible del que és el darrer espai agrícola vinculat a la trama urbana de la ciutat.

Es tracta, senyora Colau, d’un autèntic atemptat ecològic i social per al qual el Consorci de la Zona Franca que vostè presideix n’és una part imprescindible i contra el qual, de moment, més de 1.200 persones ja han mostrat el seu rebuig a través de la campanya de signatures endegada des de la plataforma Salvem el Calderí.

Si coincidim en la urgència d’avançar cap a municipis més verds, més sostenibles, més sans i més combatius contra el canvi climàtic segur que es farà càrrec de per què cada cop som més les persones que cridem “salvem el Calderí”.

Als municipis fortament densificats, contaminats, trinxats per infraestructures i víctimes habituals de la voracitat especuladora de la màfia del totxo com Mollet, ens resulta vital, tant per garantir la salut dels nostres ciutadans com per garantir la preservació del nostre patrimoni natural, evitar la destrucció d’espais agrícoles com el del Calderí: exemple del que un dia va ser la plana agrícola vallesana i un dels darrers connectors biològics que ens queden entre els àmbits de Gallecs i del riu Besòs, inclòs a la Unitat de Paisatge de la Plana del Vallès del Catàleg de la Regió Metropolitana i situat a només 300 metres de la zona PEIN riu Besòs.

Senyora alcaldessa de Barcelona i presidenta del Consorci de la Zona Franca, vostè que defensa l’ampliació del verd a la seva ciutat entendrà perfectament que a Mollet no vulguem, ni puguem, canviar paisatge, natura i agricultura per contaminació, asfalt i ciment per entaforar-hi temeràriament un nou macro barri per a més de 4.000 persones en una zona de risc químic i catalogada com a inundable en tots els plans d’emergències.

Ni a Mollet ni enlloc ens podem permetre destruir natura, agricultura i paisatge per omplir més les butxaques d’uns quants. La suposada necessitat de fer més pisos argumentada pel govern de la ciutat no s’entén quan no s’ha practicat mai una política activa davant la crisi habitacional i quan Mollet és la setena ciutat de Catalunya en nombre de pisos buits. Avui mateix ja hi ha més pisos buits propietats de tenidors privats, bancs i entitats financeres que tot l’habitatge públic de promoció municipal que s’ha previst fer al Calderí.

Les administracions, com vostè sap prou bé, han d’actuar sempre sota el principi de precaució. Destruir patrimoni natural per construir en zona inundable i de risc químic és posar el que és patrimoni de totes al servei de l’especulació urbanística. Hi ha alternatives a la destrucció. Alternatives més segures i sostenibles per resoldre la necessitat d’equipaments de la ciutat. Estudiem-les. Obrim un debat popular per dissenyar amb la ciutadania un futur millor per a tots i totes que protegeixi també el dret de les generacions futures.

Vostè encara pot triar entre ser part de la solució o ser part del problema. Ja sabem que sempre hi haurà altres grups que posaran els interessos especulatius i els discursos populistes fàcils per davant de la salut de tots i del planeta. Però la destrucció de l’espai agrícola del Calderí està a les nostres mans i serà totalment inviable sense la complicitat del Consorci de la Zona Franca que vostè presideix. Ajudi’ns a salvar-lo. Actuï, pronunciïs públicament en contra, no col·labori amb la política de fets consumats que ens imposen els poderosos de sempre. Sumi’s al rum-rum de la lluita popular per defensar el territori. Salvem-lo!