Aquest dimecres 6 de febrer la Secció Local d’Esquerra Republicana a Parets compleix 85 anys de vida. I ho fa en un dels millors moments de la seva història, amb tres regidors al consistori, amb una trentena de militants i una llista cada cop més àmplia de simpatitzants i amics.

El Centre d’Esquerra es va constituir al Bar Rajoler, on actualment hi ha el Centre Cultural, local on també tenien la seu la Unió de Rabassaires i el Sindicat Agrícola de Parets.

Carlos Mumbrú en seria el primer president, substituït posteriorment per Antoni Arimon, alcalde afusellat al Camp de la Bota, o Agustí Palou, darrer president que se’n té constància abans de l’inici del franquisme.

En aquests 85 anys Esquerra sempre ha defensat els valors republicans, els de la justícia social, els drets civils i la plena llibertat de Catalunya en forma de República.

85 anys després d’aquell 6 de febrer de 1934 la situació política catalana presenta massa semblances amb aquest període.

El Centre d’Esquerra naixia durant el govern de dretes de la 2a República espanyola i a pocs mesos dels fets d’octubre que portarien a la presó la totalitat del Govern legítim de la Generalitat.

El feixisme començava a agafar embranzida al país (amb una CEDA en alça) i Esquerra es va convertir en un dels partits que més va plantar cara als moviments més ultres, catòlics i conservadors.

A Parets, ERC va ser l’única força política d’esquerres que es va presentar a les eleccions municipals de 1934 i en contraposició a la Unió Ciutadana vinculada a la Lliga Regionalista.

Però malgrat que avui alguns vulguin amagar-ho, Esquerra va governar l’Ajuntament entre 1936 i 1939 després que els consellers municipals abandonessin el nostre poble i deixessin el consistori sense govern. I passada la Guerra Civil, aquesta implicació l’acabaria pagant molt cara.

Avui dia Esquerra no necessita gesticular ni signar cap cordó contra el feixisme ara que alguns veuen perillar el poder territorial. La història ens avala. Qui necessita marcar perfil és un partit que quan li ha convingut ha pactat amb el Partit Popular a Parets i a l’entorn metropolità, que s’ha manifestat al costat de VOX per anar contra l’autonomia catalana, que ha defensat l’aplicació del 155, que ha aprovat dedicar un nom de carrer a un exfalangista com Adolfo Suárez (2014) o recuperar la bandera espanyola de la mà de Ciutadans, 40 anys després, per aprovar uns pressupostos.

Diga’m de què presumeixes i et diré de què manques.