Amb només 12 anys, el Dídac ha publicat el seu primer llibre i s’ha convertit en un exemple de lluita i superació. Foto cedida

“Vull ajudar nens malalts i moltes altres famílies que tenen una situació difícil”. Aquesta és la tendra i a la vegada clara missió del Dídac, un nen de 12 anys diagnosticat amb leucèmia des dels 3 anys i que s’ha proposat explicar la seva experiència en el llibre La vida fantàstica. Lliçons de vida d’un nen amb somnis, publicat recentment per l’editorial Planeta. El petit ha parlat amb Línia Vallès per explicar la seva obra, de la qual destinarà tots els beneficis que li pertocarien per drets d’autor a la investigació del càncer infantil. “Al llibre parlo del que he sentit durant tot el temps que he passat ingressat a l’hospital”, explica. I és que l’autor ha passat bona part de la seva vida entre les parets d’un hospital.

Un dels llocs on s’ha comentat més l’arribada de l’obra és l’Escola Les Pruneres de Martorelles, on la mare del Dídac és professora. Tot i la discreció de la família amb la malaltia del petit, l’arribada de l’obra va córrer com la pólvora tant pel centre com per les xarxes socials: “Em pensava que només seria un petit llibre que seria per a la meva família… ha arribat tan lluny que és com si no m’ho cregués”, reconeix l’autor.

La mare també comparteix aquesta sorpresa per la gran difusió que està tenint l’escrit: “No ens esperàvem que la gent, els mestres i tothom respongués tan bé com ha respost”, explica. D’altra banda, recorda que “quan una gran editorial com Planeta es va interessar” per l’obra, els va “sobtar molt” i els va donar “esperança”. Ella mateixa assegura que el que més vol és “complir la il·lusió del Dídac i donar visibilitat a tot el que ha viscut. Que vegi que de vegades els somnis es poden complir”.

La publicació de l’obra, però, no va passar pel cap del Dídac en un primer moment, que narra així com es va fer realitat el projecte: “La meva idea no era fer un llibre, volia aprofitar les hores que estava ingressat per escriure sobre els meus sentiments i tot el que em passava per dins”. No va ser fins més endavant quan una amiga de la seva mare va donar la idea d’unir tots els escrits en un llibre, que després d’un temps van arribar a la coneguda editorial.

LA LLUITA CONSTANT
Una de les característiques que destaca la mare sobre el seu fill és que “és un nen molt valent i sempre ha intentat lluitar”. A més, explica que la leucèmia “ha estat un procés molt llarg i dur”, però que ara el petit està en “una fase de recuperació”. La voluntat del Dídac ha estat totalment necessària per mantenir a ratlla la leucèmia, que li ha fet viure una vida completament diferent de la dels nens de la seva edat: “Ell gairebé no ha anat mai a l’escola, sempre ha estat amb mestres domiciliaris”, explica la mare.

El jove autor transmet tota aquesta vivència en el seu llibre, amb una maduresa sorprenent per la seva edat, però sense perdre mai l’esperit i la il·lusió d’un nen: “Porto vuit anys i mig malalt, gairebé tota la meva vida. Sense haver passat per això no seria tal com soc”, assegura el Dídac.

Prova d’aquesta maduresa és que ell mateix va decidir donar els beneficis dels drets d’autor, que li pertocarien com a creador de l’obra, a l’Hospital de Sant Joan de Déu i la Fundació Enriqueta Villavecchia per a la investigació del càncer infantil. En Dídac remarca que des que sabia que es publicaria el llibre tenia “molt clar” fer la donació. L’objectiu de la seva contribució és clara: “Almenys vull poder salvar un nen i saber que he pogut complir somnis”.

UN EXEMPLE A SEGUIR
Amb la publicació del llibre, des de l’Escola Les Pruneres s’ha programat una activitat dedicada a l’obra on el mateix Dídac visitarà el centre per presentar-lo. Així ho explica la directora de la institució, Montserrat Rubió, que destaca l’oportunitat que suposa la visita: “Treballem molt els valors i és una experiència de primera mà poder sentir un nen que ha viscut tota aquesta situació”. Els alumnes llegiran el llibre i es treballarà a classe en el marc del projecte escolar dedicat a despertar el gust per llegir entre els més petits.

Aquesta activitat constata que el Dídac s’ha tornat un símbol, sobretot a les xarxes, de valentia i actitud davant la leucèmia, que és el tipus de càncer més freqüent entre els infants a Catalunya. Ara mateix afronta una nova etapa a la seva vida, ja que aquest curs ha començat a anar a l’institut per fer 1r d’ESO, coincidint amb l’arribada del seu llibre. Caldrà esperar per veure l’abast de la seva obra, però és innegable que ha complert un somni i busca fer realitat els de molts altres nens. La vida fantàstica n’és l’exemple.