A finals d’any, el 25% de la flota de busos de TMB serà de vehicles de zero emissions. Foto: ACN
La mobilitat sostenible exigeix alternatives eficients al cotxe o a la moto a l’hora de moure’s per Barcelona i l’àrea metropolitana. La Generalitat, l’AMB i l’Ajuntament de la capital catalana, cadascuna en els seus àmbits, han invertit molts esforços i recursos per construir una alternativa que ja funciona actualment i que anirà creixent progressivament a mesura que s’enllesteixin els projectes que ja estan en marxa.
En els últims anys s’ha fet un gran esforç en la millora de la sostenibilitat del transport privat, amb la promoció de vehicles elèctrics i de carregadors; en la consolidació de la bicicleta com a alternativa real; i en la millora del rendiment de la xarxa de metro i FGC, així com la d’autobús i també la de Rodalies. El recorregut és llarg, perquè es tracta d’obres de gran envergadura i complexitat, però la direcció del camí és inevitable si volem que les nostres ciutats siguin sostenibles.
Bicing i AMBici
El passat 7 d’octubre, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar l’ampliació de la flota elèctrica del Bicing. Des de finals d’estiu, el servei de bicicletes compartides de Barcelona compta amb 500 noves bicicletes elèctriques i, al llarg de l’any vinent, incrementarà el total de la seva flota fins a assolir les 8.000 unitats, 5.000 de les quals seran elèctriques. Des de la posada en marxa d’aquest nou servei, a principis del 2019, el nombre d’abonats ha crescut un 57%, passant dels 102.000 als 160.000 del passat mes de setembre. El creixement tant en nombre d’usuaris com en l’ús evidencia l’èxit i la consolidació de la bicicleta com a alternativa de mobilitat sostenible.
El creixement tant en nombre d’usuaris com en l’ús evidencia l’èxit del Bicing i de l’AMBici
En paral·lel, l’AMB ja va anunciar al juny que, un any i mig després de la seva activació, l’AMBici, el servei de bici metropolitana compartida, havia completat el seu desplegament en 15 municipis de la metròpoli. Les estacions més utilitzades són les ubicades a prop d’estacions de Renfe, Tram, FGC o metro, cosa que consolida el servei com una opció còmoda per facilitar a la ciutadania la combinació amb altres transports.
Autobusos
També recentment TMB ha estrenat la nova línia X2-Pratexpres, que uneix el municipi del Prat amb Barcelona d’una manera més ràpida i directa. La nova X2 se suma a una altra línia exprés, la X1, posada en marxa el desembre del 2021 i que cobreix el trajecte entre Francesc Macià i les Glòries. Ambdues línies són un model d’optimització de la xarxa i també són modèliques quant a l’aposta per vehicles de zero emissions, perquè tota la flota de la línia X1 es mou amb hidrogen i la de la X2 ho fa amb gas natural, de moment, fins que s’hi incorporin els vehicles elèctrics. De fet, a finals d’any, el 25% de la flota de busos de TMB estarà formada per vehicles de zero emissions.
Ampliació del metro
També està en fase de desenvolupament el pla d’ampliació, millora i modernització de la xarxa de metro i FGC a l’àrea de Barcelona. Una proposta que el departament de Territori va anunciar a l’estiu, amb una inversió de 1.400 milions d’euros. Les obres de la finalització del tram central de l’L9 i l’L10 permetran connectar Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, l’Hospitalet i el Prat. La infraestructura disposarà de 48 km i 50 estacions, de les quals 17 seran intercanviadors, i es preveu que registri més de 110 milions de viatges anuals.
A la vegada, Territori està estudiant perllongar diverses línies en funcionament. Concretament, la Línia 1, entre Fondo, Lloreda Sant Crist i Badalona Rodalies; la Línia 3, entre Zona Universitària i Esplugues; i la Línia 4, entre la Pau i la Sagrera.
FGC i Rodalies
Quant a l’ampliació d’FGC, el Govern té en marxa l’obra del perllongament de la línia Llobregat-Anoia, que consisteix en l’excavació de 4 km de túnel i la construcció de tres noves estacions, així com la remodelació de les estacions de Plaça Espanya i de Gràcia. Aquesta actuació ha d’obrir noves possibilitats en la intermodalitat del sistema ferroviari, ja que les noves estacions facilitaran l’intercanvi amb la Línia 5 del metro, el tramvia i altres línies d’FGC.
El director de Rodalies ha anunciat un centenar de nous trens per al 2025
Seguint en aquest àmbit, Renfe ha invertit més de 75 milions d’euros en la millora i modernització de les estacions de Rodalies a Catalunya, segons la companyia, i Adif ja ha iniciat les proves a les vies d’alta velocitat de la Sagrera perquè els trens hi passin per dins abans de finals d’any. Recentment, Antonio Carmona, director de Rodalies, també ha anunciat que a principis del 2025 arribaran el centenar de nous trens que han de servir per renovar la flota ferroviària.
Unió del tramvia
Un altre projecte que ampliarà les opcions de transport públic a la metròpoli és la connexió del tramvia per la Diagonal. Segons la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, el govern municipal ja té a punt el projecte de reurbanització de la segona fase, que costaria 55 milions d’euros i que afecta el tram entre el Passeig de Sant Joan i Francesc Macià. Per a Bonet, la voluntat de l’executiu local és aprovar el projecte abans que acabi l’any per licitar-lo i començar les obres a l’estiu del 2025. Paral·lelament, l’Autoritat del Transport Metropolità haurà de tramitar el projecte de la infraestructura i les instal·lacions del tramvia, que inclouran tres parades noves a Diagonal/Cinc d’Oros, Balmes i Casanova.
Electrolineres
A banda de tot això, les administracions públiques també estan promovent una gran transformació en l’àmbit del transport privat: l’impuls dels vehicles elèctrics. Però per aconseguir-ho primer cal ampliar la xarxa de carregadors. Amb aquest objectiu, l’AMB va presentar a finals de l’any passat un projecte que s’està desenvolupant actualment i que aspira a ser una de les xarxes metropolitanes públiques d’electrolineres ràpides més extensa del sud d’Europa.
Una estació de busos a l’entrada de la ciutat
El departament de Territori està valorant tres opcions per construir una estació de busos a l’entrada de Barcelona per la Diagonal i reduir així el trànsit d’aquests vehicles per dins de la ciutat. De moment, s’està considerant la Zona Universitària, Maria Cristina o Francesc Macià.
