Les participants de la marxa feminista de Granollers van cremar papers amb experiències masclistes viscudes en carn pròpia. Foto: Twitter (@CUPGranollers)

Centenars de dones van clamar com una sola veu per acabar amb la xacra de la violència masclista amb torxes a la mà. A continuació, van cremar un recull de papers, testimonis escrits de la seva angoixa, el patiment, la impotència i la ràbia de les seves experiències vitals amb els assetjaments, els abusos i les agressions que cada dia viuen en carn pròpia. Al capdavant de la poblada i sorollosa columna, un missatge clar: “Juntes i organitzades som més fortes”.

Aquest va ser un dels actes més impactants i destacats a la comarca per commemorar el 25N, el Dia internacional contra la violència de gènere. Va tenir lloc diumenge a la nit a Granollers, en la tercera marxa de torxes feminista, impulsada per diverses entitats liderades per Endavant Vallès Oriental.

A cada municipi la ciutadania es va bolcar als carrers per deixar clar que ja n’hi ha prou i que cal lluitar de forma conjunta. Amb aquesta idea es va concentrar una multitud davant de l’Ajuntament de Mollet. Allà va quedar clara una cosa: la joventut està mobilitzada i conscienciada, tal com van demostrar els estudiants dels instituts de la ciutat. A més, dins del consistori es va aprovar que Mollet fos declarada ciutat feminista durant el Ple que se celebrava el mateix dilluns.

Les entitats també van tenir el seu lloc, en especial Mollet Feminista, FemRevol i Atzarola, que van organitzar una performance dedicada a les víctimes de la violència de gènere. L’acte va combinar la denúncia del sistema judicial mentre s’omplia el carrer d’aigua amb tint vermell i papers per simular la justícia tacada de sang.

Una altra de les escenes més colpidores a la comarca va tenir lloc al carrer Major de Montornès, on es van col·locar cadires buides en record a cadascuna de les dones que han mort en mans d’homes durant aquest any. La macabra estampa va omplir el carrer amb els buits que han deixat les desaparegudes, amb el seu nom i una breu frase explicant què va suposar la seva mort. Una prova més que les 52 dones assassinades per violència masclista a l’estat espanyol aquest 2019 han deixat una empremta inesborrable.

EXIGEIXEN COMPROMÍS
La xacra de la violència masclista és complexa i molt arrelada a la nostra societat. Els municipis sovint no lluiten correctament per erradicar-la, i tal com explica a Línia Vallès Ivet Muñoz, membre de Mollet Feminista, “no només es tracta de posar-se el llaç lila i fer un acte en un dia simbòlic com si fos una celebració: cal assumir compromisos seriosos”. Per això, demana un “treball constant” per part de les institucions. Muñoz fa referència a certs casos que s’han trobat des de l’entitat, de dones que asseguren haver rebut un “tracte denigrant” en certs serveis públics i municipals quan van acudir-hi buscant ajuda contra la violència de gènere.

Algunes de les mesures que reclama el col·lectiu feminista són “campanyes molt més potents, formar la seguretat privada dels espais d’oci nocturn i eliminar la publicitat sexista”. Muñoz, d’altra banda, remarca que és “molt positiu” que els joves s’involucrin i fa una crida als nois perquè siguin “agents actius i treballin en grup la masculinitat”.

En aquest sentit també es posiciona Patrícia Herrero, membre de FemRevol, entitat amb presència al Baix Vallès. La feminista explica a aquest mitjà que “el primer pas és que s’entenguin administració i col·lectius feministes”. A més, considera que els ajuntaments sovint “només reaccionen en perspectiva de gènere el 8 de març i el 25 de novembre” i que cauen en “manifestos i concentracions per a la foto al periòdic o Instagram, sense que hi hagi canvis reals”. Per això proposa mesures no tan vistoses però més efectives com que “quan les entitats demanin subvencions es tingui en compte si els seus projectes tenen perspectiva de gènere”.

D’altra banda, assegura que la lluita contra el masclisme “no és fàcil ni els resultats són immediats”. En aquest sentit, destaca que no volen “més presó ni les condemnes més altes, sinó que es facin polítiques de prevenció i formació”. Herrero posa un exemple pràctic: “Si em violen, arribo a Mossos o a l’hospital i em tracten com algú més, sense una atenció psicològica especialitzada, tenim un problema”. Un problema greu.