Els catalans atrapats a l’Argentina han fet un vídeo per denunciar la seva situació. Fotos: Captures del vídeo

“Atrapats”. Aquesta és la paraula que més pronuncien aquests dies els desplaçats a Llatinoamèrica. I “volem tornar a casa” és el desig que cada dia els dona forces per tornar a trucar a consolats, ambaixades i ajuntaments locals per aconseguir tornar amb els seus.

“Els meus pares tenen el coronavirus i no puc estar amb ells”, explica Arian Mesa, un veí de la Garriga que porta des del 16 de març amb la seva parella atrapat a Paraguai. “Vam anar-hi perquè es casava la germana de la meva parella i ara no sabem quan podrem tornar”, diu. L’Arian té els seus pares malalts “perquè es van infectar mentre treballaven a una residència de gent gran del Vallès”. Se sent “desprotegit” i que no se’l té en compte “des de les institucions”. “El virus també ha arribat a Paraguai. Jo soc un afortunat per tenir lloc on quedar-me, altres no tenen la meva sort”, admet, referint-se a la casa de la família de la seva dona, on ara resideix. A més, comenta que la seva dona és metgessa de l’Hospital de Granollers i que “ella pateix per no estar allà amb els seus companys”.

L’Arian lamenta, com també ho fa Júlia Fortiana, una noia que s’ha vist confinada a Argentina, “l’abandó institucional”. “No hem rebut cap mena de tracte personal per part de l’ambaixada ni informació clara de les companyies aèries”, denuncia la Júlia. Després d’unes llargues setmanes de pressió, aquest dimecres 8 d’abril ella ha arribat a Barcelona, però vol visibilitzar el patiment de tots els viatgers que s’han quedat o encara estan atrapats en terres internacionals. “Jo soc una de les que s’ha vist totalment penjades”, afirma.

Es queixen de preus abusius i de falta de prestacions econòmiques per poder tornar a casa

Quan l’Argentina va prohibir qualsevol vol que no fos de les aerolínies nacionals, la Júlia i la seva parella van trobar-se sense allotjament, sense saber quan tornarien i fent moltes de trucades, amb una targeta recarregable i música d’espera, al consolat, l’ambaixada espanyola i Iberia. Tots ells els responien, respectivament, amb missatges automàtics: “No estan previstos vols de repatriació”, “Iberia, amb el registre de turistes, serà l’encarregada de fer la selecció dels passatgers que podran volar. Es tracta d’un vol comercial” i “Ho sentim, el teu vol ha estat cancel·lat”. Aquesta situació ha suposat un no parar de buscar vols comercials, incertesa i veure que els encarregats de repatriar-los i vetllar per ells “s’estaven passant la pilota els uns als altres”.

LLUNY DE CARDEDEU
L’Àlex, la Verònica i el Luca, un infant de sis mesos, són una família de Cardedeu que també està atrapada a l’Argentina. Com la Júlia, formen part d’un grup de Whatsapp, de més de 250 catalans, que gestiona el delegat de la Generalitat a l’Argentina, David Poudevida. “Trobem un abús els preus dels vols comercials. La repatriació és un dret”, diu la família, que s’exaspera amb l’opció que, en el cas dels vols comercials, les primeres setmanes alguns costaven més de 2.000 euros per passatger i després de comprar-los la companyia els cancel·lava. La majoria dels participants del grup agraeix la gestió que ha fet Poudevida: “Ell ens ha donat informació i ens ha tractat amb l’empatia que no hem trobat a altres òrgans. S’ha compromès amb nosaltres, la nostra incertesa i el patiment”.

LA GENERALITAT RESPON
Quan va esclatar l’estat d’alarma, el departament d’Acció Exterior va crear una comissió de 25 persones per donar resposta d’una manera individualitzada als catalans que es troben desplaçats. “Com a departament autonòmic no podem fer vols de repatriació, però des que ha començat aquesta crisi sanitària hem atès unes 1.800 persones que buscaven informació”, afirmen des del Departament.

Una queixa comuna al grup de Whatsapp dels desplaçats és “la despesa que suposa sobreviure durant aquest retorn sense data”. Lamenten que “no tothom pot mantenir-se a l’expectativa de què passarà”, que als trajectes per arribar a les capitals els “inflaven els preus” o que els han fet fora d’allotjaments “per ser espanyols, és a dir, possibles infectats”. En general, s’entristeixen per la manca d’informació, prestacions econòmiques i “desemparament institucional”.

Per motius polítics o per por d’una pandèmia imminent sense un sistema sanitari preparat per fer-hi front, molts països de Sud-amèrica van tancar les fronteres el març, deixant sense bitllet de tornada milers d’estrangers. Una acció que Poudevida aplaudeix perquè considera que per frenar l’expansió del coronavirus cal prendre decisions dràstiques, com restringir la mobilitat, però alerta que això “ha desbordat les ambaixades”. En el cas d’Espanya s’ha acordat fer les repatriacions amb aerolínies nacionals, sobretot amb Iberia. “Ja hem fet volar 16 avions des de Sud-amèrica i, d’aquests, tres són argentins”, explica Iberia a Línia Vallès.

“No estàs sol i no pararem fins que no obris el pany de la teva llar”, conclou Poudevida adreçant-se als desplaçats. L’esperança és l’últim que es perd, però no és fàcil.