Pocs dies després d’omplir l’escenari vallesà de Caldes de Montbui per una causa benèfica, i enmig de la gira amb els aiguafredencs Èric Vergés i Jan Riera, Roser Cruells atén Línia Vallès per parlar dels inicis d’Els Catarres, així com del present que han construït amb el projecte musical que comparteixen.

Foto: Marta Riera

Com va sorgir la idea de crear el grup d’Els Catarres?
A finals de l’any 2010 el Jan i l’Èric van rebre la proposta d’actuar a una fira d’artesans a Aiguafreda. Tenien cançons fetes però els faltava contrabaixista i em van proposar tocar amb ells. La idea era crear una formació petita, fàcil de transportar i en format acústic per no haver d’amplificar res. Més endavant, a la primavera del 2011, els tres vam deixar les feines que estàvem fent per dedicar-nos plenament al projecte, ja que requeria molta energia. Volíem tirar endavant sense discogràfiques pel mig i això implicava molta dedicació.

Com arriba el moment de les discogràfiques?
Des d’un principi, vam tenir clar que volíem oferir la nostra música gratis a través de la nostra pàgina web. No volíem associar-nos a cap discogràfica que ens vetés aquesta filosofia inicial, però necessitàvem tenir discs físics per a tothom que en volgués comprar. Llavors, vam decidir parlar amb discogràfiques que ens permetessin regalar la nostra música per internet però que, alhora, poguessin distribuir la nostra música en físic. Sempre hem posat per davant de tot poder regalar els nostres discs.

D’on ve el nom d’Els Catarres?
El Jan i l’Èric, de petits, tenien un amic francès que estiuejava a Aiguafreda. Per molestar-lo li deien de broma que era un gavatx i ell els contestava que eren uns catarres. Suposem que és un nom que ell mateix es va inventar.

Quina tasca desenvolupeu cadascú dins del grup?
Hem anat variant durant els anys. Actualment, el Jan s’encarrega de les xarxes socials i del disseny i l’Èric s’ocupa de la programació de la pàgina web, dels assajos i dels directes. Jo m’encarrego de la part administrativa del grup, del marxandatge i de la gestió de les entrevistes, juntament amb el Jan. Potser l’Èric té més pes en la composició, però els dos últims discs els hem fet bastant entre els tres.

En algun moment havíeu imaginat arribar on sou ara?
No, gens. Al principi vam formar un grup logísticament molt senzill i lleuger, sense cap mena de pretensió, i mai no ens hauríem imaginat tot això. Suposo que vam treballar molt i no ens ho vam creure a la primera, sinó que vam posar-hi molta energia. Crec que es pot tenir un cop de sort, però si no treballes molt, no avances.

A principis d’aquest any vau llençar el vostre últim disc, Tots els meus principis, el primer que trèieu en format elèctric. Com valoreu aquest canvi?
El valorem molt positivament. A la gira anterior, vam preparar un concert en format elèctric i ens va agradar molt el resultat, tant estèticament com per la qualitat de so que ens aportava. Els Catarres sempre ens havíem autoimposat de manera involuntària que el grup havia de tenir un format acústic, i vam arribar a la conclusió que teníem més camins. Vam investigar nous sons electrònics i amb sintetitzadors. Al principi ens va sonar molt estrany però de mica en mica els vam anar introduint i ens va semblar una bona manera d’experimentar.

Què busqueu amb les vostres lletres?
Sempre intentem escriure les cançons des de la part més positiva possible. Volem que quan la gent ens escolti es transporti a un lloc esperançador, i que la nostra música els serveixi per estar millor. La gent ens escriu agraint-nos que Els Catarres els hem ajudat en moments diversos de les seves vides, i això també és molt terapèutic per a nosaltres mateixos.

Quines són les vostres inspiracions a l’hora de compondre?
Els tres tenim gustos molt diferents. Al Jan li agraden molt les cançons d’autor i la cançó francesa, és de tipus més intimista. L’Èric és més de rock o de punk, i jo escolto bastant jazz. És tan difícil connectar els nostres gustos musicals, que quan ho aconseguim preparant les cançons d’Els Catarres sabem que probablement a la gent també els agradaran.

Sou dels pocs grups catalans referents que tenen com una de les seves cares visibles una dona. Com ho valoreu? I què implica?
Va sorgir de manera molt natural. Jo sempre he sentit que la condició de ser una dona no hi té res a veure. Principalment, amb el Jan i l’Èric sempre ens hem tractat com tres amics que compartim un projecte en comú. És cert que al principi, alguns mitjans els prioritzaven a ells a l’hora de fer preguntes, com si jo fos la secundària dins del grup. Però ara ja no m’hi trobo. Estic molt contenta perquè moltes noies joves que estan interessades per la música em diuen que els agrada veure que hi ha un referent femení a l’escenari d’un grup de música pop. No sé si jo hi he contribuït amb alguna cosa, però si és així, em fa molta il·lusió. A més, dins del nostre grup intentem tenir una important presència femenina.

Com creieu que afecta l’actualitat política a la música catalana?
Fa uns anys, a Mallorca van vetar una de les nostres cançons que el col·lectiu de professors dels instituts i escoles havia escollit com a himne del curs. Més enllà d’això, no hem tingut mai problemes i esperem no tenir-ne cap. Algunes de les nostres cançons són clarament polítiques com Setge o Seguirem lluitant. En els nostres concerts fem referència a les persones que ara estan exiliades o empresonades, i no ho deixarem de fer fins que els alliberin, o fins que puguin tornar a casa. No som un grup marcadament polític, però creiem que vivim una situació en què no tenim el deure però sí l’oportunitat de poder tenir una altra veu.

Quan toca actuar a Aiguafreda, és una tornada a casa per al grup?
Sí. De fet, jo ja sóc una mica d’Aiguafreda després de tant parlar-ne. La veritat és que ens sentim molt a gust quan hi ha concerts a prop de casa perquè poden venir a veure’ns els familiars i els amics més propers. Tot i així, cal dir que tots els pobles ens han estimat molt des del principi, i sempre que anem a treballar la gent està molt contenta i amb ganes que participem de les seves festes. Tots els pobles on hem actuat ens han cuidat molt i ens han preparat uns sopars molt bons, ens sentim a tot arreu com a casa. Aquesta feina és un regal per a nosaltres, som molt afortunats.

L’última vegada que vau actuar aquí al Vallès Oriental va ser a Caldes de Montbui, amb un concert benèfic contra el càncer. Què va significar aquesta experiència per a vosaltres?
Vam estar molt contents perquè és un tema que sempre ens ha tocat molt de prop en diferents ocasions. Ens va fer una especial il·lusió poder anar a Caldes a actuar, i la veritat és que estem molt agraïts. A més, aquell dia va ser molt emocionant perquè ens vam retrobar amb molts amics.

Quins són ara els reptes de futur d’Els Catarres?
Encara tenim per davant un any més de gira i, de moment, això és el que sabem a curt termini. Suposo que d’aquí a mig any ens començarem a plantejar la situació de cara a la següent temporada, però el desig és continuar.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram