Foto: Alb-Bosc

“Els nanos han de volar. Són capaços de fer moltes més coses del que sovint creiem”. Amb aquesta filosofia, el president de la Fundació Alb-Bosc, Zoilo Lahuerta, impregna la iniciativa social dels pisos tutelats per a persones amb discapacitat psíquica a Mollet. La setmana passada Lahuerta va visitar amb l’alcalde Josep Monràs i la regidora de Serveis Socials, Ana María Díaz, els 24 habitatges nous d’aquest projecte conjunt entre entitat i Ajuntament que s’estan construint al carrer Cristòfor Colom i estaran llestos al setembre.

Aquests se sumaran als ja existents del carrer del Ferrocarril, on fan vida desenes de persones amb diferents graus de discapacitat i compten amb atenció professional per viure amb tota mena de cura però de forma independent. “Som com una segona família per als nanos”, considera Lahuerta, que a la vegada explica la seva forma de parlar mentre riu: “La meva filla també viu allà. Els dic nanos per l’estima que els tinc, tot i que les seves edats van dels 30 als 61 anys”.

Mentre viuen en aquests habitatges, també participen en diverses iniciatives: “Als matins van al Centre Ocupacional del Bosc o al Taller Alborada, i a les tardes fan teatre, bàsquet i tota mena d’activitats”, explica el president de la Fundació. En aquests dos equipaments hi ha inscrites unes 150 persones que formen part de projectes com la pastisseria del Centre Ocupacional.

“ELS SOBREPROTEGIM MASSA”
Aquest nivell d’autonomia i de participació és un factor que acostuma a espantar els familiars, segons Lahuerta: “Els pares tenim tendència a sobreprotegir massa els fills, i encara més els que tenen discapacitat. Fa 13 anys que ens dediquem a això i encara ara, fins que no veuen com funciona, no se’n fien”. En aquest sentit, afegeix que el projecte “funciona i la gent està encantada”.

Els pisos serviran de llar a unes 40 persones i estaran llestos el pròxim setembre

No tots els que viuen en aquests habitatges tutelats, però, tenen família. Segons el president, de vegades s’encarreguen de “suplir les famílies” per a aquells que estan en aquesta situació, com és el cas dels orfes. “Amb els que estan sols ens encarreguem de portar-los al metge i molt més”, relata el president de la Fundació.

ESPERANT LA GENERALITAT
Durant la visita als pisos en construcció, Lahuerta va destacar que, de les 24 places, “22 ja les tindríem ocupades si la Generalitat fes les subvencions” que pertoquen. El president es reafirma també lamentant que “hi ha diners per a altres coses però per a les discapacitats i els temes socials no”. Com que els pressupostos del Govern encara no estan aprovats, assegura que no reben noves ajudes. A aquestes crítiques també s’hi va sumar Monràs, afegint que els “agradaria” que la Generalitat “també hi contribuís amb recursos econòmics”.

Amb tot, els més de 1.000 metres quadrats de superfície serviran de llar a unes 40 persones en un servei únic a Catalunya. Allà tindran espais per a activitats lúdiques, aules de formació, una cuina i una bugaderia compartida. Tot plegat amb l’objectiu de transformar la visió social de la discapacitat i oferir-los una millor qualitat de vida, tal com explica Lahuerta: “És un error limitar-los. Hem d’aprendre a deixar-los lliures”.