Les dades de renda mostren diferències importants entre els municipis del Vallès Oriental. Foto: Arxiu

1.072 euros al mes. Amb aquesta quantitat ha de viure, de mitjana, cada persona al Vallès Oriental. Si més no, això és el que indiquen les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicades recentment i que mostren la distribució de la renda. Es tracta d’una mitjana que amaga darrere realitats diverses i desiguals. I és que en alguns casos, les xifres gairebé es doblen entre municipis.

Les localitats més adinerades de la comarca són Vallromanes i l’Ametlla, que destaquen clarament i superen per molt la mitjana comarcal, que és de 12.865 euros anuals per persona. En el cas dels ametllatans, se situen en un llindar de 16.482 euros. Vallromanes, per la seva part, és la localitat amb més renda per habitant, amb 18.082 euros -més de 1.500 euros al mes-.

Aquestes xifres contrasten clarament amb la situació de Canovelles i la Llagosta, ja que la renda dels vallromanesos pràcticament és el doble que la d’aquests dos municipis. Els habitants de la Llagosta cobren 10.456 euros, mentre que els de Canovelles són els que compten amb menys recursos al Vallès Oriental. Segons les estadístiques, Canovelles té una renda per persona de 10.170 euros. Dit d’una altra manera, no arriba als 850 euros al mes.

Des del Consell Comarcal, la Tècnica de l’Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental, Núria Maynou, ha explicat a Línia Vallès aquest fenomen. “Tradicionalment, a la comarca s’han donat diferències entre els municipis residencials -com Vallromanes- i els més industrials”, afirma.

D’altra banda, entremig dels dos pols oposats hi ha tot un grup de municipis que són més a prop de les posicions més baixes. De fet, la gran majoria de localitats de la comarca ronden una xifra d’entre 11.000 i 13.000 euros de renda per persona. Això presenta una situació en la qual coexisteixen dos Vallesos dins d’un mateix territori. Per a Maynou hi ha un component geogràfic clarament marcat, sobretot pel que fa a la proximitat amb la capital catalana. “Es dona el cas que els municipis més propers a l’àrea metropolitana de Barcelona i del Baix Vallès són els que tenen les rendes més baixes”, comenta.

Per aconseguir un augment de recursos en aquesta zona, el Consell Comarcal va aprovar dimecres l’ambiciós Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic Local i de l’Ocupació del Vallès Oriental 2018-2025. Aquest full de ruta buscarà impulsar la formació, l’aposta tecnològica per a la indústria, l’emprenedoria o la connectivitat al territori, entre altres pilars.

UNA CIUTAT AMB DUES CARES
Granollers també és un clar exemple dels contrastos socioeconòmics que es poden viure en un mateix territori. Des d’una perspectiva geogràfica, la riquesa està acumulada al centre, on es troben les zones amb més renda. Allà se supera el llindar dels 16.000 euros. L’altra cara de la moneda és per al barri del Congost, que supera per poc els 8.000 euros. Precisament, es tracta de la part més propera a Canovelles, el municipi de la comarca amb menys renda per habitant.

Aquesta situació, que es repeteix tant a la capital com a tot el Vallès Oriental, sembla pràcticament un símbol del territori que es dona per fet. Vivim en una comarca desigual: les xifres només ho confirmen.