Els casinos tradicionals han perdut pes a favor de les apostes online. Foto: Pexels

“Gol, goool, goool! No la xuta malament el xaval, eh? Com ha llançat el penal. Mare meva, mare meva, Leo Messi. Així, així! Enganyant Szczesny. Col·locant-lo pràcticament a l’escaire. 0 a 2. Messi sentencia el partit al minut 90. Màgia. Això és màgia!”, retransmetia un periodista durant el partit del Juventus-Barça de dimecres.

Just després d’acabar-se el partit, una trepidant cançó sonava a la televisió. Un esportista amb passos ferms s’aproximava a un ring mentre un boxejador l’esperava amb mirada amenaçant i punys abaixats. El ritme frenètic de la música marcava el canvi de fotogrames. Un jugador de futbol abans de xutar un penal. Un tenista colpejant l’últim punt. Una pilota de bàsquet que marca l’inici d’un partit. I una persona que no para d’apostar amb el seu mòbil: “Ets el que vols ser. Aposta per tu”.

D’aquesta manera acabava l’anunci d’Sportium, una de les cases d’apostes més populars entre els joves. També aquest mateix dimecres, el ministre de Consum, Alberto Garzón, enviava una carta als presidents de 25 clubs de futbol espanyols (de primera i segona) perquè eliminin, a finals d’aquesta temporada, els contractes de dos anys que han firmat amb les cases d’apostes. Però, mentrestant, les pantalles segueixen omplint-se d’spots sobre cases d’apostes, que prometen fer-te ric en només un clic (en franges horàries permeses).

“A mi em van robar la vida. Vaig deixar els estudis, endeutar-me i, fins i tot, vaig robar joies a la meva família”, explica el Sergio, un membre de Jugadors Anònims que assisteix a les trobades d’aquesta associació a la Roca del Vallès. Ell va enganxar-se al joc a través d’una plataforma online quan tenia 17 anys i ha estat jugant fins fa dos. Ara en té 24 i encara està pagant el deute que li ha deixat la seva addicció. “Encara m’és difícil no sentir-me temptat per la publicitat. S’anuncia cocaïna a la televisió? No, oi? Doncs és una vergonya que no pari de promocionar-se un joc que provoca ansietat i dependència com una droga”, diu el Sergio.

“ACABES AÏLLAT”
Un veí de Parets, el Josep, que també forma part de Jugadors Anònims, relata la seva història a Línia Vallès. “Com amb tot comences de mica en mica. Després et vas degradant, omples de mentides la teva vida i acabes aïllat. Per sort, he pogut reconduir la meva”, explica el Josep, que ara té un negoci familiar amb els seus fills i deixa de perdre temps, diners i salut amb les apostes.

Tant el Sergio com el Josep estan molt agraïts a Jugadors Anònims. Aquesta associació fa trobades setmanals entre persones que pateixen o han patit ludopatia. Allà s’ajuden, s’entenen i s’acompanyen en el procés que significa sortir d’aquesta addició. “És dur veure com alguns companys han caigut durant el confinament. El joc online és molt solitari i pràctic, ja que pots estar des del sofà apostant”, comenta el Sergio, que creu que durant la pandèmia augmentaran les addiccions al joc a causa de la soledat.

Des de Jugadors Anònims també alerten que cada cop reben més joves a les seves sessions. “Ara quasi la meitat del grup té menys de trenta anys. Tots aquests nous addictes són fruit dels jocs online”, detalla el Josep. Segons les dades del segon informe trimestral del 2020 de la Direcció General d’Ordenació del Joc, el GGR (Gross Gaming Revenue) de les apostes online a l’Estat ha generat 68,15 milions d’euros, sent la segona font d’ingressos del sector del joc (la primera són els casinos). A més, des de la Unitat del Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge recorden que “el joc online pot servir per escapar de les emocions negatives” i adverteixen que els casos d’addictes entre joves s’han sextuplicat els darrers deu anys.

És per això que el 6 de novembre se celebrarà a la comarca la 10a Jornada de la Taula de Salut Jove, que sota el títol “Videojocs i apostes esportives: qui juga amb qui?” vol fer front a l’impacte que generen les apostes online entre els joves vallesans.