Primera hora de la tarda. Departament de la Vicepresidència, a la Rambla de Catalunya de Barcelona. Cau un sol de justícia, però el despatx del vicepresident Junqueras és un oasi climàtic. En un gest que ens recorda un antic president, ens pregunta amb detall d’on som i demostra que es coneix el territori. Ens rep tens, atabalat per una agenda que treu fum. Però acaba relaxat, amb aquell toc d’ironia que el caracteritza i que no perd ni en moments transcendentals com aquest.
Creu que l’independentisme arriba a la recta final de cara al referèndum de l’1 d’octubre havent guanyat més suport a l’àrea metropolitana?
Nosaltres fa molt temps que treballem amb la vocació d’arribar a tot arreu. En el meu cas concret, com a exalcalde de Sant Vicenç dels Horts, fa molt temps que em dedico a millorar les condicions de vida dels ciutadans de l’àrea metropolitana en particular. Estic convençut que hem donat bons exemples amb la nostra gestió, la nostra actitud i la nostra manera de fer. I penso que hi ha molta gent que comparteix amb nosaltres que si aquest país disposa de més eines, les podrem aplicar molt millor.
Sembla que l’escull principal per fer créixer aquest suport és la por a la independència de part de la població metropolitana. No sé si la via unilateral per arribar-hi hi ajuda gaire.
Nosaltres sempre hem estat partidaris de parlar i d’arribar a acords amb tothom. Ens hi hem esforçat molt perquè fos així, no només amb l’Estat espanyol sinó també amb agents públics i privats de tota mena. És evident que el govern espanyol no vol negociar amb ningú. Mai. No vol parlar de cap tema sota cap circumstància. Per tant, és l’Estat espanyol qui tria la via unilateral d’intentar impedir l’exercici de la democràcia.
I vostès la via unilateral d’intentar exercir-la.
Tot el que fem nosaltres té un caràcter no només bilateral sinó, sobretot, multilateral. Estem en el marc d’unes institucions europees, d’un món global, complex. Nosaltres som uns gestors de multilateralitat. També, entre altres coses, perquè el nostre és un país molt plural, molt multilateral en tots els sentits. I, per tant, a nosaltres se’ns trobarà sempre en la normalitat democràtica, en la voluntat de servir la llei, els principis del dret internacional i els drets humans. En tot cas, qui se situa molt sovint al marge de la legalitat és un govern que ha tingut un ministre de l’Interior que conspirava obertament per rebentar el sistema sanitari del nostre país. O per aixecar proves falses contra ciutadans de Catalunya. Nosaltres això no ho hem fet mai. Per tant, em sembla que està molt clar el paper de cadascú.
A la gent la preocupa la butxaca. Suposem que el Sí guanya el referèndum i es vol tirar endavant un Estat independent: Catalunya estaria preparada per garantir les prestacions d’atur o les pensions, per exemple?
Bé, en tot cas les prestacions socials són una obligació d’aquell que les ha recaptat i, per tant, l’Estat espanyol té aquesta obligació amb tots els nostres pensionistes, per exemple. De la mateixa manera que la té l’Estat alemany o francès amb aquella gent que ha treballat a les seves respectives economies. Ningú pot desdir-se d’aquesta obligació, només faltaria. D’altra banda, també és evident que, malauradament, el govern espanyol ha polvoritzat, ha fet desaparèixer, el fons de reserva de la Seguretat Social.
D’acord, però jo li preguntava pel que podrien fer vostès en el cas d’una Catalunya independent.
Nosaltres estem en condicions de garantir que mai no avantposarem altres interessos als dels ciutadans, especialment d’aquells que estan en una situació de més necessitat, com per exemple els pensionistes. I, per tant, que el futur de les pensions estarà molt millor en mans dels ciutadans de Catalunya que no pas en les d’un govern espanyol que, insisteixo, s’ha polit més de 60.000 milions d’euros que anaven destinats als pensionistes d’arreu de l’Estat, també òbviament als de Catalunya.
Parlant de diners, als alcaldes i alcaldesses els preocupa el deute i el finançament dels seus ajuntaments. Amb un Estat independent seria millor que ara?
La primera constatació d’això que em planteja és que el deute que la Generalitat té amb els ajuntaments ha millorat de forma aclaparadora amb aquest Govern. I que si alguna cosa caracteritza, entre altres, la nostra gestió és precisament que hem afrontat bona part dels nostres compromisos amb el món municipal, com també ho hem fet amb les famílies, amb el conjunt dels proveïdors… Hem reduït el termini de pagament a menys de la meitat, hem quadrat la tresoreria… Hem fet coses que durant molt temps es consideraven molt difícils de fer. I la nostra voluntat és continuar actuant amb la màxima responsabilitat i compromís amb el món municipal. Em sembla que ho hem demostrat àmpliament arreu. Amb el metro a l’Hospitalet, amb el tren a Sabadell, a Santa Coloma de Gramenet, a Badalona… Al conjunt de l’àrea metropolitana. Pagant bona part d’aquest finançament que estava pendent, impulsant obres… Per tant, penso que els fets ens avalen.
Creu que s’han refet ponts amb l’àrea metropolitana?
El que és segur és que jo estic totalment compromès amb l’àrea metropolitana, entre altres coses perquè en sóc un ciutadà més. Per part meva, res més plaent que fer ponts amb els meus conciutadans. El compromís és absolut, en aquest sentit. Però insisteixo: els fets ho demostren cada dia.
Parlem del Vallès Oriental. Aquí hi ha debat al voltant del Circuit de Montmeló. El projecte de complex turístic del sector del motor que s’hi vol fer crea divisió. Ja es parla del BCN World del motor. Vostè és partidari de projectes com aquest?
Nosaltres som partidaris dels projectes bons i ben fets. I ara que cita el concepte de BCN World, n’és el millor exemple. En aquest cas hi havia un projecte irrealitzable, implantejable, absolutament fora de mesura, que no tenia cap sentit… I nosaltres l’hem redimensionat, hem reduït el sostre edificable a una desena part, hem retallat el nombre de casinos de sis a un i hem fet un projecte de mida humana i adequat al territori. Amb tot, en aquest cas i en qualsevol altre s’ha de tenir en compte el retorn econòmic que ofereix a la comarca en concret, l’ocupació que genera, les conseqüències ambientals… I s’ha de fer de manera que es puguin respondre adequadament tots aquests reptes. Per tant, sempre que sigui positiu, s’ha de buscar la manera d’implementar-lo.
A banda d’aquest projecte, també es qüestiona que el Circuit s’hagi de finançar amb diners públics. Vostè com ho veu?
Insisteixo amb la mateixa resposta. Imagini’s que el finançament públic fos 1 i el retorn que ofereix fos 20: segurament tothom estaria d’acord que val la pena fer-ho. Ara imagini’s que fos exactament el contrari: aleshores tothom estaria d’acord amb no fer-ho. Per tant, què hem de fer tots plegats? Comptabilitzar quina és la inversió, quin és el retorn, quins són els costos i quines oportunitats tenim amb uns nivells d’inversió semblants de fer altres coses que potser són millors. I si hi ha coses millors a fer, el que hem de procurar és fer-les. No es tracta de què ens agrada més o menys. Es tracta de prioritzar allò que és més útil per a la ciutadania.
El problema és que, depenent de qui ho jutgi, s’obtenen valoracions diferents. No té res a veure l’opinió dels hotelers amb la dels col·lectius socials, per exemple.
Per això hem de trobar el millor equilibri possible. Imagini’s que els hotelers sabessin que poden tenir el mateix nivell d’ocupació dels seus hotels amb una activitat diferent que aquesta: segurament també estarien encantats.
Per tant, cal estudiar-ho.
Jo crec que sempre s’ha d’estudiar tot, escoltar tothom i prendre la millor decisió col·lectivament. Nosaltres hem demostrat que som capaços d’assumir gestions molt complexes, com la de l’antic BCN World, que l’hem convertit en un projecte immensament millor, que genera uns nivells de consens molt més alts i que té un plantejament ambiental absolutament incomparable. Per tant, el que hem de fer tots plegats és fer-ho bé. I això també vol dir escoltar la gent.
Els vallesans han patit durant aquests anys de crisi un degoteig d’ERO i de tancaments de plantes i fàbriques. Les vagues han estat el pa de cada dia.
Ho sé. Jo he visitat Derbi, Alstom… Els he fet costat, els he ajudat, hem buscat alternatives, hem intentat que tirés endavant… Però, afortunadament, al costat de tots aquests casos que òbviament ens han preocupat i que han tingut conseqüències molt severes, avui també tenim notícies en positiu, com l’anunci d’inversió d’Amazon a Martorelles.
El rellançament del potencial industrial de la comarca passa per la innovació i l’exportació?
Aquests són dos dels ingredients positius que cal tenir en compte quan elabores un projecte de país. Però també ho són la formació, l’ensenyament, les infraestructures, la connectivitat, la demanda interna del país, els nivells salarials… Són molts els elements que hem de cuidar, que hauríem de cuidar amb els instruments necessaris. Tots els que comporten un increment en l’estructura de costos, com per exemple el fet de reduir la factura elèctrica que paguen les nostres empreses, perquè això sens dubte afavoriria la competitivitat. També tenim un compromís molt ferm amb el món de l’ensenyament. Hem de seguir millorant en l’àmbit de l’FP, en la connexió entre el món universitari i el món empresarial, entre l’oferta i la demanda laboral. Hem de continuar potenciant les noves tecnologies…
Estar ben posicionats, en definitiva.
Sí, perquè si no patirem molt. Hem de ser conscients que hem de fer esforços en tots aquests àmbits, també en la innovació i l’exportació.
En una comarca tradicionalment industrial com la del Vallès Oriental, la crisi ho va posar tot molt negre. Aquí es plantejava si la indústria tenia futur o si s’havien d’impulsar altres sectors com el turisme, per exemple.
La indústria no l’hem d’abandonar mai. Dit això, crec que hem de procurar que tot sigui compatible. Per tant, buscar alternatives també és positiu. A més, hi ha casos de preservació d’espais naturals com el de Gallecs que són interessants pel que fa a l’oxigenació del territori, a l’ecologia, a l’agricultura, a l’oci, al turisme… Però, en tot cas, la indústria és una peça molt important de la nostra economia i, afortunadament, malgrat els exemples durs que citàvem abans, avui tenim un sector industrial que creix. No només no hem empitjorat, sinó que estem millorant. El que passa és que sovint els casos dolorosos centren la nostra atenció, i és normal que així sigui. Però els casos positius també hi són i, per tant, ens n’hem de felicitar. I el Vallès Oriental és sens dubte una comarca amb un futur industrial que tots hem de cuidar. I les recents notícies d’inversió en aquest àmbit territorial crec que són molt esperançadores.
A la comarca veïna, al Vallès Occidental, i concretament a Sabadell i a la zona de Cerdanyola, a banda de la indústria també els preocupa la sanitat pública. Es queixen de la saturació que pateixen les urgències d’hospitals com el Parc Taulí.
El Govern ha fet un esforç molt important en l’àmbit de la Salut al llarg del darrer any i mig i el continuarà fent. Ho ha demostrat en molts centres hospitalaris, també en el Parc Taulí de Sabadell, amb la centralització del servei d’emergències.
La gran operació a la zona té a veure amb l’Hospital General de Catalunya. Es podrà comprar?
La nostra voluntat és donar el millor servei possible a la ciutadania i, per tant, tot allò que hi pugui contribuir em sembla que val la pena estudiar-ho.
Com estan les negociacions?
Entendrà que, pel mateix bé de les negociacions, no li respongui la seva pregunta. Però insisteixo, no dubti que entre tots buscarem les millors solucions possibles.
