A Granollers sembla que Mayoral ho té fàcil per tornar a governar. Foto: Arxiu
Ha arribat el moment. Després de setmanes de campanya electoral, en alguns llocs més intensa que en altres –vegi’s Mollet, per exemple–, ha arribat l’hora de la veritat. El 26-M ja és aquí. Diumenge, els vallesans i vallesanes triaran els seus representants municipals en unes eleccions que, ja sigui pel context nacional o pels climes locals, han despertat un interès especial. Hi ha molt en joc i tothom n’és conscient.
A la capital vallesana, un cop més el rival a batre és Josep Mayoral, que és alcalde des del 2004 i aquesta és la quarta vegada que es presenta com a cap de llista del PSC. De fet, sembla que ho seguirà sent si no hi ha una sorpresa majúscula, almenys tenint en compte els resultats de les últimes eleccions municipals a Granollers, tant les del 2015 com les del 2011, quan va aconseguir 13 regidors i més del 40% dels vots les dues vegades.
I és que el suport dels granollerins a Mayoral ha estat fins ara aclaparador, però l’alcalde ja ha alertat que “hi haurà molta gent que voldrà sumar en contra” d’ell i que “totes les sumes en contra són possibles”.
Qui s’ha erigit com la principal alternativa ha estat Àlex Sastre (Junts per Granollers), actualment cap de l’oposició i el qual creu que el projecte de Mayoral està “desgastat”.
Tot i això, qui es va apropar més al PSC en les últimes eleccions celebrades a la ciutat, les generals del 28 d’abril, va ser ERC, que va aconseguir 8.011 vots que la van deixar a tocar dels socialistes (8.756), mentre que Junts per Catalunya va quedar en quarta posició (4.089).
LA BATALLA DE MOLLET
On el PSC no té tan clar revalidar l’alcaldia és a Mollet. A la capital del Baix Vallès hi ha hagut una batalla –amb totes les lletres– entre els socialistes i l’ERC d’Oriol López per convèncer els molletans i les molletanes.
Sonada va ser l’entrevista que Línia Vallès va fer a l’alcalde Josep Monràs, on va carregar durament contra López –“té una fixació amb mi que arriba a ser malaltissa”, va dir–i fins i tot va mencionar la parella del republicà: “Si jo tingués temes personals amb ell, el lloc de treball de la seva dona es mantindria en aquest ajuntament?”. Unes paraules que van motivar la resposta de l’eludida mitjançant un article d’opinió on reclamava “ètica” a Monràs.
Amb tot, un episodi exemplificador del clima de tensió que s’ha viscut a la ciutat durant aquesta campanya electoral, i on s’han publicat enquestes que apunten a un frec a frec entre PSC i ERC per la victòria. Sobretot després de la divisió de l’espai dels comuns i Podem, que es presenten per separat, i de les polèmiques que ha anat acumulant Ciutadans –l’última aquests darrers dies–, que sembla que quedarà lluny d’aconseguir un bon resultat.
Sigui com sigui, el 28-A va deixar un PSC fort a la ciutat (amb un 31,85% dels vots), cosa que ha aprofitat Monràs per reivindicar- se i per agafar empenta en aquesta recta final.
EL GROC DEL 28-A
Un 28-A que encara ressona a la comarca, quan un total de 28 dels 39 municipis van donar suport a ERC. Això va suposar la primera victòria dels republicans en unes generals al Vallès Oriental –com també va passar al conjunt del país– i augura possibles sorpreses a més d’un municipi.
Diumenge serà una nit llarga i Línia Vallès la seguirà en directe a través de la seva versió digital.
