Després de presentar públicament el dia 14 de març el projecte que convertia Granollers en el primer municipi amb un pla local antiestigma en salut mental, la vocal territorial d’Activament Granollers i que forma part de la Taula de Salut Mental del municipi, Marta Jover, rep Línia Vallès per parlar-ne a fons.
En què consisteix el pla local antiestigma en salut mental de Granollers?
Es tracta d’una sèrie d’accions que s’han dissenyat per executar-se durant aquest any per fomentar la lluita antiestigma i anar en contra de la discriminació en salut mental. Tot plegat sorgeix d’una iniciativa d’Obertament, una associació catalana que lluita contra la discriminació de les persones amb problemes de salut mental. Van contactar amb la Taula de Salut Mental de Granollers i ens van donar la possibilitat d’engegar aquest pla. Durant un any un grup motor de la Taula de Salut Mental hem estat treballant en tot el projecte, que és per al 2018 però neix amb la voluntat que sigui renovable any rere any.
Quins objectius té aquest pla?
Primerament, el de declarar Granollers com un municipi antiestigma, fet que implica formar els empleats públics per evitar qualsevol tipus de discriminació envers les persones que puguin tenir un trastorn mental. Un altre objectiu és formar-nos a nosaltres mateixos com a membres de la Taula de Salut Mental. D’altra banda, tenim previst implantar un programa a les biblioteques on s’inclogui a les activitats el fet de parlar amb naturalesa sobre la salut mental.
Quin procediment s’ha seguit perquè al final es pugui dir que Granollers és un municipi amb un pla antiestigma?
Obertament ens va oferir la possibilitat de fer el pla perquè des del 2007 ja havíem fet un treball previ des de la Taula de Salut Mental. També comptàvem amb representants que coneixen la temàtica de primera mà, com és el cas de l’associació Activament, que és una entitat gestionada per persones que pateixen o han patit trastorns de salut mental. En totes les activitats i accions que volem dur a terme es considera que la figura de la primera persona és molt important, i ha de tenir un paper actiu que fomenti el contacte social amb els diferents usuaris que fem les accions.
Quins col·lectius han participat en el procés de creació del pla?
Com a motor del pla hi ha Activament, que representa la primera persona, la Fundació Lar de Llinars, que ofereix temes d’oci i habitatge a persones amb trastorn mental, l’Ajuntament, a través de Salut Pública, i la representació dels serveis assistencials arrelats a Granollers, representats pel centre assistencial en salut mental Benito Menni. També hi ha Activa’t, que pertany a la Federació de Salut Mental i que recull professionals i familiars d’afectats per problemes de salut mental. A la vegada, totes aquestes entitats formem part de la Taula de Salut Mental.
Per què sorgeix la necessitat de crear aquest pla?
Perquè s’observa que més que els mateixos símptomes dels trastorns de salut mental, un dels inconvenients per aconseguir una bona recuperació és la mirada de l’entorn sobre aquestes persones. L’any 2016 es va fer un estudi i va resultar que gairebé el 80% de les persones diagnosticades van considerar que havien patit algun tipus de discriminació. D’aquestes, el 55% va comentar que ho patien amb força freqüència. A part de l’estigma, també hi ha un altre concepte que és l’autoestigma. Tots aquells prejudicis socials que vénen de fa anys o segles, els interioritzem tant que si alguna vegada ens diagnostiquen aquest trastorn, tendim a amagar-ho. Ens culpabilitzem a nosaltres mateixos i ho volem amagar per por a una possible discriminació. Per tant, moltes vegades l’estigma sí que és social però moltes altres parteix també de nosaltres mateixos. El sol fet de pensar en la possible mala imatge provoca que no demanem ajuda com més aviat millor.
Quins van ser els passos previs fins a arribar al 14 de març?
Un cop el pla va estar dissenyat entre el grup motor, el vam presentar a la resta de la Taula de Salut Mental, per rectificar el que fes falta i validar-lo. Un cop validat, vam demanar cita per presentar-lo a l’equip de govern (a l’alcalde i als regidors), i seguidament ja vam demanar la presentació pública, que es va fer el 14 de març. Paral·lelament, també vam anar a presentar-lo a tots els professionals de Benito Menni de Granollers, perquè ho coneguessin abans de fer-se públic. D’altra banda, de cara a l’associació Activament, vam enviar un mail per informar tots els membres i convidar-los també a la presentació pública.
Esteu satisfets de l’acollida que va tenir la presentació?
Molt! Jo em vaig sorprendre. Haig d’agrair als companys de la Fundació Lar, que tenen el Club Social Portalet, on faciliten la participació de persones amb trastorn mental a diverses activitats, que van fer una convocatòria important. A més, també van assistir-hi la regidora de Salut Pública, l’alcalde i altres autoritats. També va venir Obertament, que ens va acompanyar a la presentació, i després vam anar en comitiva a l’acte de campanya que feia a la Plaça de la Corona. Allà, Obertament va fer una de les seves campanyes mediàtiques per lluitar contra l’estigma. Aquest any, la campanya consisteix a passejar un sofà per diverses ciutats de Catalunya com a signe d’invitació a parlar obertament de la salut mental.
S’ha dut a terme alguna acció per conèixer la noció que tenen els veïns i veïnes de Granollers de la salut mental?
Sí. Precisament, durant la fase de diagnosi del projecte vam passar una enquesta que reflectia tant les experiències dels qui havien patit algun tipus de trastorn mental com l’actitud dels que no n’han patit mai. L’enquesta la van contestar 400 persones, de les quals un 73% eren dones. El 23% dels enquestats van respondre que tenien o havien tingut un trastorn mental.
I quina lectura en vau fer?
El que s’ha observat és que les persones que han viscut alguna experiència d’aquest tipus són més partidàries a conviure-hi que aquelles que no l’han viscut. Entre les persones que van contestar que havien patit trastorn mental, poques van respondre que havien patit discriminació. Tot i així, quan se’ls preguntava si havien deixat de fer alguna activitat com apuntar-se en algun club, fer esport, tenir parella o buscar feina per por a sentir-se discriminats, el percentatge augmentava molt. De vegades, potser no ets conscient del que significa ser discriminat, però deixar de fer coses per por a les conseqüències denota que hi ha alguna cosa que no funciona.
Què pot aportar aquest pla a la comarca?
Aquest pla afecta els municipis que pertanyen sanitàriament a Granollers. Per tant, no s’estén a altres municipis que ja tenen la seva Taula de Salut Mental. Tot i així, esperem donar a conèixer el tema de l’estigma i millorar tot el possible en l’àmbit de la nostra Taula, que és Granollers i els municipis que en depenen a nivell de serveis.
Quin ha estat el grau de dificultat o facilitat a l’hora de crear aquest pla a Granollers?
D’entrada, la meva experiència ha estat de facilitat. Que vinguin uns professionals directament d’Obertament a guiar tot el procés ho ha fet tot més fàcil. La col·laboració entre tots els companys de la Taula, les associacions i la resposta a la presentació pública del pla també han estat molt positives. Ara s’hauran d’avaluar els resultats de la fase d’implementació, de les activitats i de tot el pla en si mateix.
