Desnonant tot i la pandèmia: 256 llançaments el 2020

Hi ha dues maneres d’explicar la problemàtica dels desnonaments: amb xifres o a través de les vivències de qui n’ha viscut un en la seva pròpia pell. En els dos casos, la realitat que es visualitza és dramàtica.

DESNONAMENTS EN XIFRES
Durant el 2020, any que serà recordat per la pandèmia i el confinament, al Vallès Oriental es van produir 256 desnonaments. Les dades que han publicat els jutjats de Mollet i els de Granollers a principis de març afegeixen que, d’aquests, 55 van ser de famílies que no van poder pagar la hipoteca i 187 de persones que estaven en situació d’arrendament. La resta, 14, cal atribuir-los a immobles en una altra situació, com llars ocupades. Això vol dir que tres de cada quatre desnonaments van ser en pisos de lloguer, la qual cosa significa un augment d’aquest tipus de procediments respecte d’anys anteriors. El 2018, per exemple, només el 50% dels desnonaments eren per lloguer d’immobles.

Les xifres de l’any passat, tal com indica la PAH del Baix Vallès, són “enganyoses”. El 2020 es van produir 422 desnonaments menys que l’any anterior i 562 menys que el 2018, l’any en què més desnonaments es van registrar a la comarca des del 2013. Semblaria, doncs, que la dinàmica s’ha revertit. Amb tot, hi ha dos elements que indiquen el contrari. Per una banda, durant gran part de l’any, i en virtut de l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol, els desnonaments han estat prohibits: de març a juny i de l’octubre fins avui dia. El decret, però, tenia lletra petita i només les famílies que podien acreditar que havien quedat en situació de vulnerabilitat arran de la crisi sanitària tenien dret a acollir-se a la moratòria. D’altra banda, i segons la PAH baixvallesana, “cal tenir en compte que en el període de març a juny els jutjats van estar tancats pel confinament i no hi va haver desnonaments, ja que tots els procediments oberts van quedar suspesos”.

Tres de cada quatre desnonaments l’últim any van ser en pisos que estaven llogats

Per tot això, la PAH considera vergonyós que s’hagin produït 256 llançaments judicials.

DESNONAMENTS EN PERSONES
A principis de novembre d’aquest any, la Nadila, de Mollet, havia de ser desnonada. Era el segon cop que vivia aquesta situació. La mobilització social ho va impedir. El 9 de desembre va arribar la tercera ordre judicial de desallotjament i un cop més es va aturar. “De moment no hi ha hagut nova demanda”, diuen des de la PAH per afegir que les institucions no donen solucions. “No la reallotgen i, per tant, la intenció de desallotjament, en qualsevol moment, tornarà”, explica Juanjo Ramón de la PAH del Baix Vallès.

El cas de la Nadila, com tants altres, és especialment cru, ja que ella està a càrrec de cinc menors, un dels quals té una discapacitat del 50%. Així mateix, a la Nadila no la volen fer fora de casa per no pagar el lloguer, ja que l’ingressa religiosament, sinó perquè la propietat vol fer un altre ús de l’immoble. Davant d’això, la Nadila no pot permetre’s buscar un nou pis i resisteix a la casa d’on la volen expulsar.

El 25 de febrer, un altre molletà, el Moha, també havia de ser desnonat. Ell té cinc familiars a càrrec i un d’ells, menor, té un 99% d’invalidesa. Tot i que el seu desnonament es va acabar executant, la pressió dels moviments socials va fer que el reallotgessin en un pis que, segons va denunciar la PAH, “no disposa de cap dels tres subministraments bàsics”.

I tots aquests desnonaments succeeixen mentre les dades de la Generalitat quantifiquen 1.766 immobles buits al Vallès Oriental.