La manifestació de suport a Xènia a Caldes. Foto: Twitter

Xènia, David i Àlvaro. Aquests tres noms són els últims gravats a foc a les ments dels vallesans, que tornen a lamentar un episodi d’empresonaments per motius relacionats amb l’independentisme a la comarca. Si fa més d’un any era el paretà Jordi Turull i fa un mes passava amb els CDRs de Mollet, la setmana passada tota la força de l’aparell judicial de l’Estat espanyol va caure sobre tres joves de la comarca que havien participat en les manifestacions contra la sentència a Barcelona.

La Xènia, una noia de 22 anys de Caldes de Montbui, va ser detinguda després d’una persecució on la Policia Nacional la va arrossegar pel carrer fins a fer-la entrar a la furgoneta policial amb una prèvia onada de cops de porra quan ja estava agenollada –tal com mostren els vídeos publicats a les xarxes socials–. Ara és a la presó barcelonina de Wad-Ras, de forma preventiva i sense fiança, i acusada d’atemptat contra l’autoritat i desordres públics. La seva mare va assegurar a Catalunya Ràdio que els agents haurien manipulat les proves, ja que es van mostrar “fotografies de les motxilles de cadascun dels cinc detinguts, però amb la mateixa bola de petanca a cadascuna”.

La mateixa acusació cau sobre els joves paretans de només 20 anys David i Àlvaro, que van viure una situació similar durant les protestes a Barcelona. Segons el manifest de suport als empresonats, els antiavalots van detenir-los al carrer Aragó de la capital catalana quan tornaven d’una “manifestació pacífica i sense incidents”. El text exposa que la Brimo dels Mossos va “apallissar a cops de porra” els nois i dins del vehicle policial “van continuar les agressions”. Ara s’enfronten a una acusació judicial de llençar pedres contra un furgó policial “sense cap mena de prova, imatges ni testimonis”, segons les paraules de l’advocat que recull el manifest.

Tot i la dura situació a la qual s’enfronten els empresonats, els queda una llum que es manté encesa: no estan sols. Així ho van demostrar els centenars de persones que es van manifestar dissabte al vespre a la plaça de la Vila de Parets per reclamar el seu alliberament. De fet, més d’un miler de firmes demanen que acabi la presó per als paretans.

Per a la Xènia també hi va haver un fort crit d’esperança a les marxes i a la manifestació celebrada a Caldes diumenge amb el lema “et volem a casa”. Això va quedar clar fins i tot a la mateixa presó, on la montbuienca va rebre la visita del grup de rap feminista Tribade, que va dedicar una cançó des de fora dels murs penitenciaris a les empresonades els darrers dies.

Tot i la força de l’actualitat, el que tampoc s’oblida des de la comarca són els CDRs empresonats el 23 de setembre. Familiars dels detinguts a Mollet i Sant Fost van manifestar-se juntament amb altres afectats a Sabadell dimecres, quan feia justament un mes de l’actuació policial. Allà van denunciar les “irregularitats i coaccions” de tot el procés judicial, pocs dies abans que el diari ABC publiqués que, segons el sumari de l’Audiència Nacional, els CDRs detinguts no tenien cap mena d’explosiu a casa.

REBUIG COMARCAL
Les Marxes per la Llibertat van canalitzar el rebuig comarcal contra la sentència. Milers de persones es van unir a la ruta que sortia des de Vic per anar cap a Barcelona. Concretament, el tram que va passar pel Vallès Oriental es va aturar primer a la Garriga per fer-hi nit i després a Parets per recuperar-hi forces amb un dinar. Des d’aquest últim poble van dirigir-se a Sant Quirze, per dormir-hi i anar directament divendres fins a Barcelona, on es van unir a més de mig milió de persones provinents de tota Catalunya.

Amb tot, els darrers fets confirmen que el Vallès Oriental continua sent un dels territoris catalans on batega amb més força la mobilització contra la repressió de l’Estat. És una comarca condemnada a protestar.

Rebuig del Consell Comarcal

Tal com va passar a molts ajuntaments i altres institucions catalanes, el Consell Comarcal del Vallès Oriental ha aprovat una moció de rebuig a la sentència del Procés. Per a l’organisme, “la democràcia a l’Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort”.