Un dels casos més preocupants és el de les persones que han de decidir entre alimentar la família i pagar l’habitatge. Foto: Càritas

Els anuncis des de les altes esferes polítiques que afirmen que la crisi s’ha acabat i que estem en plena recuperació econòmica sonen com un eco llunyà davant de la contundent realitat de la pobresa i la desigualtat. I si no que ho preguntin a les 30.809 persones beneficiàries de Càritas Diocesana de Terrassa. Aquestes xifres, que engloben 121 parròquies del Vallès Oriental i el Vallès Occidental, són l’exemple més clar que la crisi ha obert una ferida a la societat que no està cicatritzant.

I és que, a més, un dels fenòmens més preocupants és el de les persones que, malgrat estar treballant, no arriben a final de mes. Segons la Memòria de l’any 2018, publicada recentment per l’entitat catòlica, el 17,40% dels beneficiaris de l’ajuda de l’organització tenen feina, cosa que suposa un augment respecte del 15% del 2017.

Aquestes persones sovint han de decidir entre destinar els seus pocs recursos al pagament de l’habitatge on viuen o alimentar les seves famílies. Maria Àngels Salomó, educadora social de Càritas, explica a Línia Vallès que en els darrers anys “hi ha més feina, però més precària”. Salomó indica també que “hi ha feines molt mal pagades, i molts cops la gent que ve treballa sense contracte”.

L’HABITATGE CAUSA ESTRALLS
Una altra de les xifres més contundents publicades per Càritas és l’important augment de llars que viuen en situació d’inseguretat pel que fa a l’habitatge. Des de l’any passat, aquest grup ha augmentat un 10,78% i se situa en el 46,78% dels atesos. És el cas d’aquells que no tenen una situació estable ni previsible d’habitatge, com és el relloguer, l’ocupació o el lloguer d’una sola habitació. Salomó assenyala “la feina precària i els preus dels habitatges” com a principals culpables.

Les dades de Càritas Diocesana de Terrassa també mostren que més de la meitat de les persones ateses (un 56,71%) ja fa més de dos anys que estan rebent ajuda dels voluntaris. Aquesta és una de les principals xifres de la cronificació de la pobresa, que continua mantenint-se i ofega els afectats.

Des de Granollers a la recerca d’una vida digna

El programa laboral de Càritas Diocesana de Terrassa està situat a Granollers, on arriben persones de tota la comarca per trobar feina i sortir de la pobresa mitjançant la suposada estabilitat econòmica que els ha d’oferir. Maria Àngels Salomó, encarregada del programa, explica que “augmenten les persones que arriben amb un nivell formatiu elevat dels seus països d’origen, però aquí no els hi valen els títols”.

Salomó assegura que només els queda “treballar en negre” pels bloquejos administratius i la dificultat de signar contractes.

MÉS DONES
El programa laboral atén tota mena de persones, sense tenir en compte el seu origen, sexe o nivell educatiu. Tanmateix, Salomó afirma que “hi ha moltes més dones” que acudeixen a la recerca de feina de l’entitat catòlica.

Allà les acompanyen en la complicada tasca laboral, que sovint va acompanyada de dificultats amb l’idioma, problemes de papers i barreres culturals, entre altres.