Els guardons es van lliurar ahir a Barcelona. Foto: Twitter (@esportcat)
Sergi Mingote (com a organitzador), Joan Soto (premiat pel projecte On jo no hi veig, puja el meu cor) i l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes de Granollers van fer que la comarca fos una dels grans protagonistes de la segona edició dels Premis Inclusius de l’Esport Català, que es van lliurar ahir a Barcelona. La Fundació Onat, presidida per Mingote, va crear aquests guardons el 2019 i no ha volgut que en aquest any de pandèmia es deixi de reconèixer l’esforç d’11 esportistes i entitats.
“Aquest any ha estat difícil la tria, teníem més de 30 candidatures”, va explicar Mingote durant el seu parlament, alhora que va lloar la feina dels esportistes i els clubs, “que són molt valents i tenen moltes dificultats sempre, amb pandèmia i sense pandèmia”. Mingote va reivindicar Onat com “el paraigua que ajuda que moltes d’aquestes iniciatives puguin tenir veu, perquè normalment no omplen portades” i va donar les gràcies també a la Generalitat (a través de la Secretaria General de l’Esport).
CAMÍ CAP AL NEPAL
Un dels premiats és el paretà Joan Soto, que té organitzada una expedició al Nepal (amb l’escalada al Lobuche, un pic de més de 6.100 metres) que, si no hi ha cap contratemps, farà la primavera de l’any que ve.
Una aventura d’aquestes característiques suposaria ja tot un repte per a qualsevol esportista… però a més Soto té una discapacitat visual des del 2006 (actualment té un 15% de visió). “Sempre he estat vinculat a l’esport i tinc un somni que és pujar l’Himàlaia”, va dir Soto en un vídeo enregistrat que es va projectar durant l’entrega de premis. El paretà, amic de Mingote des de fa molts anys, també va dir que “allà on no hi arribin els meus ulls arribaran les meves cames i el meu cor”.
