Després de setmanes d’incertesa i de patiment, el CH Caldes torna a tenir la paella agafada pel mànec. La victòria que l’equip va aconseguir la setmana passada a la Torre Roja contra el Manlleu fa que els d’Eduard Candami tornin a dependre d’ells mateixos per continuar a la màxima categoria de l’hoquei estatal la temporada que ve.
Així, si els arlequinats poden permetre’s una punxada en les darreres dues jornades de la competició, però si sumen dos punts més que el Vilafranca, la salvació també estarà garantida. Tot i això, els calderins volen rematar la feina d’una temporada de dues cares, amb un notable a Europa i una nota pitjor a la lliga, com més aviat millor i la pròxima ocasió que tindran per fer-ho serà demà a un quart de nou del vespre en el darrer partit a domicili contra l’Alcoi.
Els arlequinats tindran l’opció de posar-li pressió al Vilafranca, que jugarà el seu partit demà passat a casa contra el Lleida. Si el Caldes guanya o empata i el Vilafranca perd, l’objectiu de la permanència serà una realitat, però la resta d’escenaris possibles provocarien que el desenllaç de la temporada a l’última jornada, que es jugarà el dissabte de la setmana que ve en horari unificat, a les sis de la tarda.
ÈXTASI A LA TORRE ROJA
I és que el Caldes afronta el final de lliga amb aquest coixí gràcies a la victòria transcendental que va aconseguir dissabte passat a casa contra el Manlleu (3-0) i que va fer que la Torre Roja esclatés d’alegria. Després de tres derrotes consecutives, una d’especialment dolorosa contra l’Alcobendas, els de Candami necessitaven un bon resultat per afrontar la recta final amb garanties i aquest va arribar contra el conjunt osonenc.
La victòria, però, no va ser un camí de roses i l’equip va haver d’esperar un quart d’hora fins que Roger Acsensi va trencar la igualada des del punt de penal. El protagonisme a la segona meitat es va repartir entre Jacint Molera i Cesc Campor. L’ex del Vic va anotar els dos gols restants a la segona meitat, mentre que les aturades del porter van ser clau perquè no perillés el triomf.
