Álvarez (Mèxic DF), Altimira (Katsushika) i Morales (Budapest) són tres dels vallesans en diferents Barça Academy. Fotos cedides
L’ADN Barça és quelcom que jugadors, entrenadors i clubs d’arreu del món admiren i volen fer seu. Però no tothom té les eines ni el coneixement per poder fer-ho. La millor eina perquè el club pugui fer arribar aquest estil, tan propi, més enllà de les nostres fronteres són les Barça Academy i Línia Vallès ha pogut parlar amb tres vallesans que són lluny de casa treballant per portar el model Barça per tot el planeta.
UN CANOVELLÍ AL DF
Granollerí de naixement però veí de Canovelles, Alex Álvarez va enamorar-se del futbol a la UE Canovelles. Amb 16 anys se li va despertar la vocació formativa i va començar, com tants i tants altres tècnics, en equips d’escoleta i fent d’assistent. Això, sumat a dues lesions de genoll, el va portar a penjar les botes i dedicar-se exclusivament a les banquetes.
En la seva experiència en clubs de la comarca cal afegir també cinc temporades a la base del CF Mollet i dos cursos més al CF Parets. Aleshores ja havia començat a col·laborar amb la Barça Academy. “Vaig començar el 2017 fent campus d’estiu a tant a diferents punts d’Espanya com als Estats Units”, explica a Línia Vallès. Álvarez també ha estat a Itàlia, l’Argentina i Àustria.
El desembre de l’any passat, però, li va aparèixer la possibilitat d’establir-se a l’altre cantó de l’Atlàntic i ser Director de Projecte Local (DPL) de la Barça Academy de Mèxic DF. “Era un projecte nou, una acadèmia nova, i jo volia tenir una experiència així. Vaig presentar la meva candidatura i el club va decidir que lideraria el projecte”, afegeix.
Al DF, des de principis d’any, ha entrenat, competit i format fins al confinament. “Ara estem en standby, però quan torni la normalitat la meva idea és fer que l’Academy segueixi creixent i tenir impacte també en l’educació i socialment”, apunta. “Tinc la sort d’estar en un país amb molta tradició i molt passional, hi ha devoció”, apunta.
Álvarez diu també que el club els ha estat formant i acompa-nyant en tot moment. Si tot va bé, a principis de setembre ha de tornar a la capital mexicana.
A 10.500 QUILÒMETRES DE CASA
Si Álvarez ha anat cap a l’oest, el camí del molletà Jordi Altimira l’ha dut cap a l’altra banda, concretament a Katsushika, a la metròpoli de Tòquio, un lloc situat a gairebé 10.500 quilòmetres de casa. Criat personal i esportivament a Cardedeu (amb etapes com a futbolista i tècnic), en aquest equip és on va enamorar-se de les banquetes. “Em va anar genial, és una de les millors decisions que he pres”, explica.
Altimira va entrar a la Barça Academy superant les proves d’accés i una de les seves primeres experiències va ser de segon entrenador de l’Àrea de Perfeccionament amb Jordi Escobar. Un mes sencer a Itàlia li despertaria l’interès per veure món.
En acabar la carrera (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport) se li van presentar sis opcions per dirigir escoles. “Hi havia sis candidatures, però a mi només m’atreien les quatre del Japó, que necessitaven canvis”, apunta. Altimira destaca “l’enorme canvi cultural, la forma de viure i de ser de la gent, que acostumen a ser introvertits, el menjar… Al començament va ser dur, però ja porto un any aquí i estic adaptat”. Un dia de la seva feina consisteix a treball de gestió i d’oficina al matí i la supervisió dels entrenaments sobre la gespa a la tarda.
El vallesà s’imagina un futur a curt termini al Japó, però mostra també el seu desig de tornar. “Estar lluny de la família i dels amics va ser difícil al principi, però no diria que no a una altra experiència en un lloc on el canvi no sigui tant exagerat”, conclou.
FUTBOL A LA RIBA DEL DANUBI
El tercer testimoni amb qui ha parlat Línia Vallès és també el que és més a prop de casa, a Budapest. El paretà Rubén Morales va donar les seves primeres puntades a la pilota al club de la seva ciutat. “Aquells 10 anys són els que van fer que sigui com soc ara”, apunta. En el trànsit entre cadet i juvenil, amb els seus millors amics va decidir marxar al CF Lliçà de Vall on van acabar l’etapa formativa. Morales arribaria al primer equip, on jugaria durant tres cursos, i posteriorment començaria a entrenr, primer els cadets i més tard els juvenils.
El de Parets va presentar-se (i superar) a les proves del que aleshores era l’FCB Escola i va començar el seu camí a l’àrea de perfeccionament. Morales tindria experiències de diverses setmanes a països com Austràlia, els Estats Units o el Japó. “Vaig començar a veure món”, rememora.
Això va fer que li despertessin encara més les ganes de poder desenvolupar un projecte a l’estranger. “Va aparèixer l’opció de Budapest i no m’ho vaig pensar dos cops. M’havien parlat molt bé de la ciutat, i que estigui a dues hores i mitja en avió de casa també ajuda”, apunta. “Ara farà un any que vaig començar i el feedback és molt postiu, segueixo amb la mateixa ambició i més ganes”, diu.
Morales va crear una plataforma online durant la pandèmia perquè els joves futbolistes hongaresos no desconnectessin del futbol en els mesos de confinament i destaca que les famílies van aplaudir la iniciativa. A finals de maig, però, l’activitat va tornar als camps de futbol, això sí, amb totes les mesures de seguretat.
