Josep Monràs ens rep a mig matí a l’Ajuntament de Mollet. La conversa amb l’alcalde i candidat del PSC a la ciutat es tensa de seguida quan apareix el nom d’Oriol López, candidat d’ERC. “Si jo tingués temes personals amb ell, el lloc de treball de la seva dona es mantindria en aquest ajuntament?”, es pregunta retòricament Monràs. Queda un mes i mig per al 26 de maig i la tensió política a la ciutat apunta alt. “Demagògia”, “ressentiment”… L’alcalde no es mossega la llengua.

Després d’unes setmanes de certa incertesa, finalment torna a presentar-se com a cap de llista del PSC a l’alcaldia. Què el feia dubtar a fer-ho?
El que em feia dubtar bàsicament era la família. És així de clar i sincer.

La vida personal.
Sí. Durant aquesta última etapa, la meva dona i els meus fills han viscut situacions molt desagradables i, per tant, tenia l’obligació de parlar-ho amb ells. Tot i que això ho he fet sempre, perquè considero que, si he estat capaç d’encapçalar un projecte polític a la ciutat, ha estat perquè he comptat amb el suport de la meva família. Però ara el necessitava doblement. A més, hi va haver un fet col·lateral que em va donar més forces per fer el pas: les més de 400 signatures de gent de la ciutat que volia que continués sent alcalde.

Va ser una recollida de firmes espontània? No hi va tenir res a veure ni vostè ni el seu partit?
No. La meva primera secretària em va dir que un grup de ciutadans volia parlar amb mi i jo no vaig tenir cap inconvenient a buscar un dia per trobar-me amb ells. I va ser en aquella reunió on em van fer entrega de les 400 signatures. Per tant, jo era zero coneixedor d’aquesta iniciativa.

La setmana passada Línia Vallès entrevistava el candidat d’ERC, Oriol López, el qual posava en dubte l’existència d’aquestes 400 signatures. Li semblava una xifra molt alta i deia que no les ha vist ningú.
Jo tinc 400 signatures de 400 persones amb noms i cognoms. Si ell en té dubtes, és més el seu problema que el meu.

Per tant, no tindria inconvenient a ensenyar-les-hi si li demanés.
Si les persones autoritzen donar les seves dades personals, perquè ja saben que hi ha una llei de protecció de dades, no hi tindria cap inconvenient. Però jo també podria qüestionar la gent que el va votar a la seva pròpia assemblea, perquè va dir que hi havia uns simpatitzants que jo no he vist enlloc. Però no ho he qüestionat en cap moment. La política de posar en dubte el que fa l’altre demostra debilitat.

“Tenim un equip que vol treballar per a la ciutat sense ressentiment”

Acabem de començar l’entrevista i ja queda clar que la relació entre el PSC i ERC durant aquesta campanya serà tensa.
ERC és un partit democràtic més que defensa els seus propis plantejaments, però durant aquesta legislatura la seva única resposta ha estat ‘no’ a qualsevol projecte. A més, hi ha hagut una manca absoluta de propostes per part d’aquesta formació. Per tant, ells han de fer la seva campanya i jo faré la meva. I he de dir que nosaltres tenim unes expectatives molt positives. La gent al carrer reconeix el paper difícil que hem fet amb 7 regidors de 25. Hem pogut aprovar-ho tot, buscant el diàleg i el consens amb les altres formacions en benefici de la ciutat i no del propi partit. Potser algunes formacions només han buscat el seu benefici purament electoral.

Parla d’ERC?
L’hemeroteca és tossuda. ERC és el partit que en aquesta legislatura ha intentat buscar rèdit electoral posant denúncies a la Fiscalia pel tema de la no autorització de la mesquita d’Al Huda o fent calúmnies contra l’alcalde de la ciutat pel cas de l’adjudicació d’un solar de la Vinyota a Decatlhon. Jo no crec en aquesta política de la calúmnia permanent i la mentida.

Hi ha alguna cosa personal entre Oriol López i vostè?
No hi ha res. Amb tota la sinceritat del món, caldria que fos ell qui expliqués el perquè de tot plegat.

A l’entrevista amb Línia Vallès va assegurar que només es tracta de divergència política. Profunda, això sí.
La divergència política és anar per la porta del darrere a la Fiscalia? Això sobrepassa els límits. Cap partit ho ha arribat a fer. La divergència política és dir que jo m’he embutxacat diners? I a més amb el meu nom i cognoms… Qui ha fet tot això és qui ho ha d’explicar. Si jo tingués temes personals amb ell, el lloc de treball de la seva dona es mantindria en aquest ajuntament? [Silenci]. Jo treballo amb coherència, responsabilitat i rigor. Si ella està fent una bona feina al consistori, m’és igual que sigui la seva dona. On és el problema? Per tant, aquesta pregunta l’ha de respondre el senyor López.

Però vostè quin creu que és el motiu d’aquesta tensió, doncs?
Jo crec que ell té un excés de fixació respecte de tot allò que l’alcalde Monràs fa, proposa i diu. I aquesta fixació arriba fins al punt que a l’inici de la legislatura va buscar el suport del PP per aconseguir que Josep Monràs no fos alcalde.

A l’inici de la legislatura López també va dir que estem arribant a la “fi del monrasisme” i ho continua dient ara.
[Somriu]. Si ell té un conflicte personal, que l’expliqui. Jo els dic aquella expressió de Yo no sé qué le he hecho. I, per tant, des d’aquesta òptica i utilitzant la meva formació de psicòleg clínic, reitero que té una fixació amb mi que arriba a ser malaltissa. Però jo estic molt tranquil amb les meves accions i, amb perdó, no em preocupa gens ni mica.

Ha estat una legislatura complicada, fins i tot amb l’ombra recurrent d’una possible moció de censura contra vostè. Com ho ha viscut?
Amb absoluta tranquil·litat. No he temut mai que pogués prosperar. No era possible perquè no hi havia una proposta. Fins i tot ERC va arribar a plantejar quelcom esperpèntic: volia posar la que és ara la portaveu dels comuns de candidata a l’alcaldia, i no el portaveu de Canviem. Curiós, certament curiós.

Un altre tema que també involucra ERC és la querella contra dos dels seus membres, Oriol López i Albert Biescas, que va interposar la Fiscalia per presumptes calúmnies contra vostè. Era necessari acabar als tribunals?
Jo no he fet cap denúncia. Nosaltres vam posar el cas en coneixement de la Fiscalia, la qual va considerar que hi havia indicis de calúmnies. Sigui com sigui, el que no es pot permetre és calumniar gratuïtament, però no només en política, sinó en la vida quotidiana. Si volem que la política guanyi reconeixement, no es pot actuar amb demagògia perquè això ens embruta a tots.

Si repassem altres moments tensos d’aquests quatre anys, no podem oblidar el referèndum de l’1-O. Si pogués tornar enrere, actuaria de la mateixa manera?
Sí, no en tinc cap mena de dubte. Si s’ha de votar, s’ha de fer amb garanties. I en aquest cas es vulneraven alguns preceptes legals, que els puc compartir o no, però tinc l’obligació de complir-los perquè soc l’alcalde de la ciutat i no del PSC. Si la Generalitat volia actuar obrint escoles de la seva responsabilitat, era el seu problema i no el meu, perquè eren ells els que convocaven el referèndum il·legal. Per tant, tornaria a actuar de la mateixa manera, sí. Perquè fins que no canviïn les normes del joc, són les que són per a tots, ens agradin o no. Si algú comença a interpretar-les segons el seu gust, és nepotisme. I jo intentaré no incórrer mai en això.

Com valora que el seu posicionament respecte del referèndum de l’1-O motivés que el PDeCAT trenqués el pacte de governabilitat amb vostès?
Formava part de l’escenografia política d’aquell moment arreu de Catalunya. El PDeCAT i ERC van trencar els acords amb les formacions que no donaven plenament el seu suport al referèndum. Si hagués afectat només Mollet, sí que ens hauríem preocupat més. Però tot i trencar el pacte de governabilitat, hem seguit acordant coses amb ells.

L’1-O també el va afectar de manera personal.
Sí, van venir unes 70 o 80 persones davant de casa meva, mentre jo estava amb el meu fill, a insultar-me i a dir-me barbaritats. Tots els partits, PDeCAT inclòs, van recriminar aquesta situació, excepte un: ERC Mollet. Ells van ser els únics que la seva resposta va ser el silenci.

Oriol López diu que sí que ho van condemnar.
No, no, no. L’hemeroteca també és molt contundent en això, i es pot comprovar que ERC no va dir ni ase ni bèstia.

Ara és vostè que torna a parlar d’ERC.
És que això últim no és un fet subjectiu, és totalment objectiu.

“No es pot actuar amb demagògia perquè això ens embruta a tots”

Parlem de l’enderroc del Tabaran. La CUP ha recriminat a l’Ajuntament la seva actuació en aquest cas dient que s’ha perdut “un edifici de valor històric”.
La part que té valor patrimonial és la façana del bulevard i està preservada per llei a través de la normativa urbanística. La que s’ha enderrocat no té cap mena de valor patrimonial.

Un altre serial que l’ha acompanyat durant tota la legislatura ha estat el conflicte amb Al Huda. Té solució?
És clar que té solució, i és senzilla: que el representant de la comunitat Al Huda busqui un altre emplaçament per tenir una mesquita a Mollet, si és el que vol, perquè el lloc on és ara incompleix la normativa urbanística. En diferents ocasions, la jutgessa que portava el cas ha dit que l’Ajuntament ha actuat correctament. Per tant, això no és un tema religiós o de voluntat, és de normativa. A més, no és un assumpte de tota la comunitat, perquè una part important d’aquesta ha marxat i ha creat una nova entitat perquè estan cansats d’aquesta representació que actua de manera intransigent.

Vol dir que és un problema personal del representant?
Sí, absolutament. Fins i tot ho diuen els membres de la comunitat que n’han acabat marxant.

Els habitants de Gallecs també s’han queixat reiteradament de l’actuació de les administracions, Ajuntament inclòs.
Per començar, l’espai de Gallecs va ser expropiat. Per tant, alguna gent que hi viu ho fa havent cobrat indemnitzacions, més o menys altes, per l’expropiació d’un indret on continuen vivint. I cal remarcar que aquesta expropiació la va fer la Generalitat, la qual és la propietària d’aquest espai, i no l’Ajuntament. Tot i això, entenc que, per un biaix polític, els veïns es queixin que el consistori no ha fet prou per a ells. Però les responsabilitats són nítidament clares i nosaltres hem actuat correctament a l’espai de Gallecs.

Per què creu que Josep Monràs ha de seguir sent l’alcalde de Mollet?
Tenim un projecte de futur fantàstic amb una llista d’homes i dones que volen treballar en positiu per a la ciutat, i no amb ressentiment. I una altra cosa que per a mi té molt valor és que la nostra feina feta avala la paraula donada. Finalment, crec que hem demostrat als ciutadans que Mollet està en bones mans amb un govern majoritàriament socialista. Si ho analitzen, en situacions complicades, vostès a qui donarien les claus de casa seva? A algú que els explica somnis irrealitzables o a algú que ha complert la seva paraula quan li han demanat alguna cosa? Jo al segon.

Podríem estar davant l’últim mandat de Josep Monràs?
Cada cosa al seu temps. Ara tinc el repte d’acabar el mandat i fer la campanya de les eleccions generals i de les municipals. Però encara tinc la capacitat de somiar i de fer realitat futurs projectes per a Mollet.

Els darrers mandats, el PSC ha anat perdent suport dels molletans fins a arribar a governar en minoria durant aquests quatre anys. Tem que aquesta tendència a la baixa pugui continuar?
No. Aquesta tendència va a l’alça sense cap mena de dubte.

El resultat que obtingui el PSOE el 28 d’abril el pot beneficiar o perjudicar. El preocupa?
Crec que tindrem un bon resultat a les eleccions generals, tot i que això no està clar que pugui significar govern. Aquest sí que és un element d’incertesa, però hi ha un altre factor molt més greu: poden arribar a governar los tres jinetes del Apocalipsis [PP, Cs i VOX], la qual cosa em sembla una involució absoluta. Però tant en un cas com en l’altre, ens en podem beneficiar a nivell municipal.