Oriol López ens rep a primera hora del matí a la seu d’ERC Mollet. El candidat s’erigeix com l’alternativa a Josep Monràs, amb qui ha mantingut una relació tensa durant tot el mandat. “No hi ha res personal”, assegura, tot i que la Fiscalia l’acusa de calúmnies contra l’alcalde. “És una persecució política en tota regla”, reitera López, que critica la gestió de Monràs en temes com el Tabaran o Al Huda. “És el moment que una nova generació de persones entrin a governar l’Ajuntament de Mollet”, resumeix el republicà.
Ha estat molt crític amb el govern actual de Mollet durant tot el mandat. Tan malament ho ha fet Monràs?
Més que ser crítics, nosaltres hem actuat com a partit de l’oposició, que és el que ens pertocava. La feina que hem fet tots els membres del nostre grup durant aquests quatre anys sobretot ha seguit l’objectiu de plantejar una alternativa a un govern que fa molts anys que encapçala l’Ajuntament.
Ja a l’acte d’investidura del 2015, Monràs va fer una ronda de contacte amb totes les formacions excepte amb la seva al·legant que va ser l’única que havia dit “que no volia saber-ne res”. Hi ha hagut manca de voluntat de diàleg per part seva?
Si una cosa ens caracteritza és que escoltem absolutament tothom. Parlem amb les entitats i amb tots els grups municipals. Fins i tot amb els que estem més allunyats, com per exemple Ciutadans. De fet, amb aquest partit hem presentat mocions conjuntes perquè ens trobàvem tractant els mateixos temes. Amb l’alcalde Monràs hem tingut un problema, i és que creiem que en visualitzar-nos com a alternativa de govern, ell intenta minimitzar el diàleg amb nosaltres. Però sempre estem oberts a parlar amb tothom.
Segons Monràs, els han ofert negociar temes però no han arribat a acords perquè vostès “no volen renunciar a res”.
No té raó. Amb regidors del seu govern ens hem reunit diverses vegades per parlar sobre ordenances fiscals o pressupostos, tot i que sempre hem deixat clar que el model de ciutat que nosaltres plantegem és molt diferent del seu a molts nivells. Però, tot i això, ens hem assegut amb ells. Amb l’alcalde hi ha un distanciament, sí, però perquè representa un passat que nosaltres no volem.
Per tant, no hi ha cap rerefons personal que expliqui aquesta tensió entre vostè i Monràs.
En l’àmbit personal tenim molt clar que no passa absolutament res. Sempre he dit que s’ha de separar molt el tema personal del tema polític, i nosaltres ho fem així.
Durant el balanç del primer any de mandat, Monràs va acusar ERC de “només voler ocupar cadires al govern”. També ens dirà que no té raó…
Monràs fa 28 anys que és al govern. Primer com a regidor, però ja a dedicació exclusiva, i després com a alcalde. Nosaltres no hem estat mai al govern i, per tant, no té sentit aquesta afirmació. Això sí, aspirem a governar, però amb poques cadires, perquè sobretot volem estar al carrer. Així que, si governem, segurament ho farem drets [somriu].
Si governen hauran de fer front a qüestions com el conflicte amb Al Huda, que s’arrossega des de fa anys. Què proposa per solucionar-lo?
El primer pas seria no estigmatitzar mai més cap col·lectiu de Mollet. Després, s’hauria d’evitar que els mitjans de comunicació públics d’aquesta ciutat sempre parlin de manera despectiva d’algunes entitats, perquè aquesta gent aporta coses positives al municipi. I, finalment, m’asseuria amb tota la comunitat musulmana, ja que a banda d’Al Huda hi ha altres entitats, per trobar una solució. El que no es pot fer és limitar-se a parlar del problema a través de la premsa i durant 12 anys no aportar cap mena de solució. És una ferida oberta.
“La querella de la Fiscalia és una persecució política en tota regla”
Un altre tema polèmic és l’enderroc del Tabaran. Vostès van dir que la deixadesa política havia provocat l’estat de ruïna actual de l’edifici. Com haurien actuat en aquest cas?
El Tabaran també és un cas de deixadesa institucional durant 40 anys que ha provocat la pèrdua d’una part important del nostre patrimoni cultural. De la mateixa manera que passa amb el patrimoni industrial. A diferència d’altres ciutats vallesanes com Terrassa, Sabadell o Granollers, les tres grans indústries que hem tingut (Can Mulà, Can Fàbregas i la Tenería) són totes a terra i no s’ha deixat cap construcció que recordi que en aquell indret hi va haver una indústria tèxtil que en el seu moment oferia gairebé 3.000 llocs de treball.
Si parlem d’alguns moments clau d’aquest mandat, no podem oblidar l’intent d’una moció de censura a Monràs que van liderar des de la seva formació. Si pogués tornar enrere, ho tornaria a intentar?
Com que seguim tenint un plantejament totalment oposat al del PSC, sí que ho tornaríem a fer. Però concretament ara no, perquè aviat se celebraran les eleccions i aquestes serviran per determinar qui vol la població que governi Mollet.
El segon intent que van protagonitzar per aconseguir desbancar Monràs va coincidir amb la negativa de l’alcalde a col·laborar amb el referèndum de l’1-O. No era legítima la seva postura?
És legítim no votar l’1-O, però el que no creiem que ho sigui és posar tots els pals possibles a les rodes per evitar que els espais electorals poguessin obrir. Aquell dia va ser molt complicat a Mollet perquè no teníem només en contra l’Estat espanyol, sinó que aquí també teníem un alcalde que es va atrevir a dir que les urnes ja estaven plenes de vots quan es van obrir les escoles. Creiem que Monràs i el seu projecte han viscut lluny de la ciutadania, dels nous temps i de la democràcia.
Monràs va denunciar amenaces i insults a ell i a la seva família per part d’un grup d’independentistes en relació amb el seu posicionament sobre l’1-O. Quina és la seva opinió al respecte?
Si realment va patir el que diu que va patir, nosaltres estem al costat d’ell i de la seva família. De fet, ja li vam dir personalment. Mai no hem sigut partidaris de cap mena d’escrache ni que a nivell personal s’hagi de patir per cap motiu.
La Fiscalia va interposar una querella contra vostè i altres regidors d’ERC a partir d’una denúncia presentada pels serveis jurídics de l’Ajuntament per presumptes calúmnies cap a Monràs en l’afer del Decathlon de la Vinyota…
Jo estic molt tranquil. Nosaltres hem fet la nostra feina i la continuarem fent, la qual consisteix a donar la nostra opinió sobre temes importants de la ciutat. Mai no hem injuriat ni calumniat ningú. Però ens sembla inusual que sigui la primera vegada des de l’any 79 que l’Ajuntament de Mollet utilitza els seus serveis jurídics per anar en contra de regidors. En tot plegat hi veiem una persecució política en tota regla.
En l’àmbit econòmic, han assegurat en diverses ocasions que “l’Ajuntament fa enginyeria financera per no reflectir quina és la situació econòmica real del consistori”. La situació és pitjor del que sabem?
La situació es coneix, però l’enginyeria financera fa que es conegui d’una manera una mica tergiversada. Hi ha un deute que anem arrossegant des de fa molt de temps, que ara s’està reduint perquè des del 2012 estem en un pla d’ajustament, però a part s’hi ha de sumar el deute de l’expropiació de la Vinyota. Tot això fa que la situació financera de l’Ajuntament sigui complicada, tal com es veu als pressupostos municipals, on el pla d’inversió és molt petit i es fan coses sense cap projecte perquè no hi ha projecte.
Parlem de projectes. Un dels punts del seu programa electoral és la reactivació econòmica de la ciutat, amb iniciatives com el desenvolupament d’un projecte 22@ de Mollet inspirat en el 22@ de Barcelona. Tindria èxit?
Sí. Disposem de poc territori a la ciutat per créixer, ja que la meitat del nostre terme municipal és Gallecs i, per tant, és una zona protegida. En aquest context, queda un espai estratègic importantíssim que és Can Prat, el qual compta amb bones comunicacions com la parada de tren de Mollet-Sant Fost. Nosaltres apostem per construir en aquesta zona un espai tecnològic amb una indústria diferent de la típica que podem trobar al nostre voltant. Creiem que és un projecte important perquè els joves puguin albirar un futur laboral a Mollet.
Pel que fa a la divisió territorial, des d’ERC aposten perquè els dos Vallesos siguin una única unitat. En què beneficiaria això Mollet?
En moltes àrees. Actualment, Barcelona ciutat és un punt important a nivell econòmic i, després, hi ha l’àrea metropolitana, que es beneficia d’aspectes molts positius com el transport o el sistema d’escombraries. Mollet no està dins d’aquest grup i creiem que els dos Vallesos junts, el Gran Vallès que li diem nosaltres, s’haurien d’asseure un dia i parlar de com poden treballar conjuntament les seves infraestructures i la seva economia. I més enllà d’això, s’haurien de mancomunar serveis en zones com el Baix Vallès. D’aquesta manera, s’haurien de debatre temes com, per exemple, si cal que els municipis d’aquesta zona facin polítiques d’ocupació diferents o les poden fer plegats. Mollet ha de liderar aquesta aposta. El PSC no té un projecte per al Baix Vallès. Nosaltres el tenim.
Han apostat per una llista amb presència femenina per reivindicar la importància de les dones en el seu partit i en la política. Quines mesures vol portar a terme, si és alcalde, per estendre aquesta visió feminista a la ciutat?
De feminisme en parla tothom i, de vegades, les paraules es gasten. El que tenim clar és que les polítiques feministes han de ser totalment transversals. Tant una dona que treballa al consistori com una altra que no han de veure que realment es fa feina efectiva per una igualtat real. No ens podem limitar a queixar-nos, s’han de posar en marxa polítiques en positiu. I en aquest sentit, hem treballat molt al carrer i hem detectat que s’ha de treballar el paper de la dona en el món de l’esport. A Mollet, quan les nenes tenen 15 o 16 anys es queden sense espais on continuar fent esport. I la mateixa situació no passa en el cas dels nois, ja que fins a certa edat poden seguir evolucionant i creixent en la seva pràctica esportiva.
“El PSC no té un projecte per al Baix Vallès; nosaltres sí”
Parlem de les eleccions. Recentment han retret a Canviem Mollet el seu suport al govern per aprovar els pressupostos municipals dient, fins i tot, que ara vostès “estan sols” per aconseguir un “canvi per a Mollet”. La relació entre ambdós partits s’ha deteriorat?
No. Amb ells tenim una relació fantàstica, tant amb Canviem com amb Podem. Compartim moltes lluites i visions similars del que hauria de ser el futur de la ciutat. I ens passa el mateix amb el PDeCAT. Amb tots tenim moltes ganes de treballar en un futur i, si cal, fer-ho plegats per aconseguir un canvi per a Mollet. Però també és cert que nosaltres diem que la garantia perquè aquest canvi sigui possible passa perquè la gent ens voti a nosaltres i ens vegi com l’alternativa. Hi ha el partit que porta 32 anys governant i hi som nosaltres.
Una de les seves valoracions dels resultats de les eleccions municipals del 2015 va ser que “Mollet entrava en la fi del monrasisme”. Creu que les eleccions del maig vinent confirmaran la seva teoria?
El monrasisme és una política basada en la poca creativitat, el poc projecte i en la gestió de la por a l’hora de debatre amb la gent i les entitats. I ERC vol posar fi a tot això perquè creiem que és un projecte caducat i volem proposar polítiques de transformació en molts àmbits, com el social o l’urbanístic. És el moment que una nova generació de persones entrin a governar l’Ajuntament de Mollet i nosaltres ens veiem capacitats per fer-ho.
Si el maig és alcalde, quina serà la primera decisió que prendrà?
La primera seria fer unes trucades o correus electrònics ràpids. Un als treballadors i treballadores de l’Ajuntament per dir-los que es compta amb ells i se’ls escoltarà, ja que creiem que és l’única manera de posar fi a l’apatia generalitzada que senten actualment. També contactaríem amb la PAH i la gent que lluita pels temes de pobresa energètica al municipi per donar el suport de l’alcaldia a la seva tasca. I una altra trucada seria a la Generalitat, la Diputació i el Consell Comarcal, per informar a aquestes institucions que, a partir d’ara, tindran una alcaldia al seu costat, i no en contra com fins ara, per transformar Mollet.
També aprofitaria la trucada per exigir els deutes pendents?
Sí. La Generalitat paga sempre els seus deutes i la Diputació també.
