Foto: Lola Surribas

El nou alcalde de Parets ens rep a mig matí a l’Ajuntament. “Encara no he pogut fer-me meu el despatx”, ens diu només entrar. Ha esperat un mes a concedir-nos l’entrevista. Es nota que les primeres setmanes han sigut intenses. Després de 36 anys de governs socialistes, el republicà afronta amb aparent tranquil·litat la nova etapa.

Aquesta setmana s’ha complert el primer mes del seu mandat. Com valora l’arrencada?
Molt positivament. El canvi després de 36 anys de governs socialistes s’ha viscut amb molta naturalitat. La maquinària de l’Ajuntament ha continuat funcionant en tot moment i hem tingut molt bona acollida. Això sí, no hi ha hagut cap mena de traspàs per part de l’anterior alcalde ni tampoc per part de cap dels regidors.

Per què?
A ningú se li escapa que el PSC no ha encaixat bé el canvi de govern. I crec que no acaba de trobar el seu lloc a l’oposició.

Va ser investit en un Ple amb moments tensos. Tem que aquesta tensió el pugui acompanyar durant el mandat?
Certes actituds que es van viure en aquell Ple venien de familiars directes de l’exalcalde. I crec que això no representa la majoria de votants del PSC, sinó tot el contrari. Els votants del PSC són prou madurs per acceptar el canvi de govern. I crec que el partit hauria de preguntar-se com és que, malgrat haver estat la força més votada, ha perdut un regidor i no ha trobat aliats per formar govern.

Creu que amb Sergi Mingote de candidat les coses li haurien anat millor?
No ho sé, perquè quan Mingote va decidir deixar l’alcaldia tampoc passava pel seu millor moment de popularitat. Ja havia patit un important desgast. És veritat que el paper que va dur a terme a posteriori Francesc Juzgado ha fet bo en alguns aspectes Sergi Mingote, perquè almenys ell va ser capaç de col·locar una pancarta en record de Jordi Turull, de posar el llaç groc o més tard de reconèixer l’existència de presos polítics. En aquest tema, ha estat molt més valent que Juzgado.

Li agradaria més tenir Mingote de cap de l’oposició que Juzgado?
En aquest aspecte que comentàvem ara, dels presos polítics i del procés nacional, és evident que amb Mingote ens entendríem millor. Juzgado va decidir abraçar-se a la bandera espanyola i a Ciutadans, i allà va tancar-se moltes portes.

Al Ple de principis d’aquest mes de juliol va quedar clar que les relacions estan deteriorades.
El que no permetrem al Ple és manca d’educació o faltes de respecte. I així ho vam advertir al PSC.

D’entrada, apujar els sous dels regidors no sembla la millor manera d’evitar polèmiques.
És que el primer que has de fer per llei és aprovar el cartipàs i les assignacions, tant del govern com de l’oposició. Però bé, digui el que digui el PSC i malgrat el desgast que pugui suposar prendre la decisió d’incrementar els sous, el que no podem fer és llançar pedres damunt de la feina que fem els polítics. Al final no estem fent res que no sigui legal. I tampoc crec que hi hagi manca d’ètica. Manca d’ètica era el que feia el PSC els darrers anys: viatges, dietes, restaurants, pagament d’estudis universitaris… Per tant, de lliçons ni una.

Sent pressió per les expectatives dipositades en el seu govern, després de dècades sense canvis a l’Ajuntament?
Pressió no, perquè partim de quatre anys de feina conjunta a l’oposició amb la majoria de forces que ara integrem el nou govern. El que hi ha hagut és una consolidació del projecte. Estem sent coherents amb el que hem defensat durant aquests anys i ho estem portant a la pràctica. Crec que des del primer dia la gent ja ha començat a veure els canvis.

“Farem una visita institucional a la presó per donar suport polític a Jordi Turull”

Com està funcionant el pacte de govern?
Molt bé. Les tres forces polítiques estem participant del dia a dia de la gestió, i això genera molta més confiança. Hi ha qui diu que aquest govern durarà quatre dies, però s’equivoca. Perquè, com els deia ara, venim d’anys de feina conjunta a l’oposició i perquè, a més, la conjuntura nacional no ens afectarà. Al pacte vam consensuar que no som un govern independentista. El que tenim en comú és la defensa dels drets i les llibertats. De fet, hi ha molta gent que ens ha votat i que no és independentista.

Que un alcalde d’ERC digui que el seu no és un govern independentista és un titular que sobta.
No, perquè no podem enganyar la gent. A mi m’agradaria, evidentment, que aquest govern fos independentista, però s’ha de reconèixer la força que un té. Nosaltres som la força majoritària del govern, però el segon partit que l’integra no és independentista. Per tant, serà un govern independentista el dia que hi hagi 9 regidors independentistes. Però això no vol dir que no continuem treballant per la república catalana. Nosaltres eixamplarem la base, ho estem demostrant. Parets és un model a seguir.

Com han rebut els que el dia de la investidura li cridaven “Parets no és república” la decisió de tornar a penjar el llaç groc a l’Ajuntament?
No hi ha hagut cap mena de reacció, com tampoc n’hi va haver quan Mingote va decidir posar el llaç groc i la pancarta. Cau pel seu propi pes. En general, a Parets la majoria de veïns i veïnes no troba justa la situació del nostre conciutadà Jordi Turull. Al carrer no hi ha cap mena de conflictivitat. El que es va viure al Ple d’investidura, repeteixo, prové d’un reducte molt reduït. No hi ha problemàtica respecte d’aquest tema.

I més enllà de penjar el llaç groc, què poden fer per a Jordi Turull?
Estem treballant per crear un front contra la repressió i a favor de la democràcia, que creiem que s’ha d’impulsar des de l’Ajuntament. I sobretot actuarem quan arribi la sentència del Tribunal Suprem. També farem una visita institucional a la presó per donar suport públic a Jordi Turull. Però, al final, el millor que podem fer és posar-nos a disposició d’ell i de la seva família pel que calgui.

I si des de la justícia li requereixen que torni a penjar la bandera espanyola als pals de la plaça de la Vila, ho farà?
En funció dels requeriments que hi hagi es prendrà la decisió que s’hagi de prendre en el si del govern. Caldrà veure si Ciutadans seguirà insistint en aquesta qüestió, perquè sembla que tot plegat no li ha donat gaire rèdit a les urnes. Però bé, si ho fa i arriba un mandat judicial, ho valorarem. El que tinc clar és que la gent no menja de banderes. Per tant, no volem guerra de banderes. Jo soc l’alcalde de tots i al final hem de buscar una solució que generi consens. I crec que la situació actual, sense bandera espanyola, ho fa.

Parlant de polèmiques, l’última sonada ha estat amb Danone per les males olors. Què ha passat amb la multa que li va imposar l’anterior govern?
Bé, en realitat no era una multa, sinó un advertiment. I el que hem fet nosaltres és iniciar la via del diàleg. El que no pot ser és que l’Ajuntament de Parets estigui d’esquena a l’empresa Danone. Els hem visitat i tenim constància que s’han pres mesures i s’han invertit diners per intentar solucionar el problema. Però el que segur que no podem fer és posar en perill que Danone continuï al nostre municipi, perquè hi treballen molts veïns. El que cal és diàleg i no imposició. I treballar per minorar aquestes olors.

Un altre serial que s’arrossega des de fa temps és el del nou institut La Sínia. Es farà realitat durant aquest mandat?
La competència de construir el nou institut és de la Generalitat de Catalunya. Dit això, el compromís per part seva que vam rebre el dia de la visita del vicepresident Pere Aragonès és que és un assumpte prioritari. Però primer els hem de cedir el terreny. I el nostre compromís és que abans de finals d’any tinguem decidida la ubicació.

Tenen clar on volen fer-lo?
En principi a la zona de Can Fradera, però cal buscar el terreny. D’entrada descartem l’Espai Central, perquè allà encara s’estan duent a terme treballs de descontaminació del subsol a la zona de l’antiga Bendix. I això és tot el que els puc dir a dia d’avui. Hi estem treballant i abans de finals d’any ho resoldrem.

El que és a tocar és la Festa Major. Serà el seu primer examen.
Bé, en la programació nosaltres hi hem incidit molt poc, perquè ja estava pràcticament tancada. El que intentarem millorar és la convivència, el civisme i també la mobilitat, aportant-hi més recursos. I confiem que tot sortirà bé.