Una noia porta una pancarta en una manifestació contra el racisme a Catalunya. Foto: Gerard Vilà / ACN

La punta de la punta de l’iceberg. Quan Alícia Rodríguez parla de la violència racista, deixa ben clar que les agressions d’aquest tipus registrades al Vallès Oriental són ínfimes en comparació amb les agressions reals que cada dia es produeixen. Això explica el poc volum de denúncies que SOS Racisme, organització de la qual Rodríguez és integrant, rep a la comarca. “Actualment hi ha 10 casos que s’estan gestionant des del col·lectiu”, detalla. Això explica també el malestar entre les persones racialitzades i la celebració, el passat 21 de març, del dia internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial.

Si tenim en compte que al Vallès hi ha 38.088 persones nouvingudes que representen el 9,4% de la població de la comarca, sembla inimaginable que només hi hagi 10 casos denunciats. Segons explica Rodríguez, són molt pocs els que denuncien agressions racistes “perquè quan algú va a SOS Racisme és que ha esgotat quasi totes les vies de denúncia”. “Són quasi activistes”, afegeix. En la majoria de casos es tracta de persones que tenen papers i que donada la seva situació de regularització poden plantejar-se engegar una lluita contra els agressors. “Només el 5% de les denúncies que rebem són de persones que estan en situació irregular, perquè són les més vulnerables i les que tenen més por de denunciar”, assevera Rodríguez.

VIOLÈNCIES
Al Vallès Oriental, els exemples recollits per SOS Racisme ens donen una idea de com és la violència que pateix una part important de la població a la comarca. “Estem portant el cas d’un home que va denunciar una actuació abusiva del personal de seguretat privat al tren”, diu Rodríguez. Les actuacions desproporcionades als transports públics són freqüents i a Catalunya, segons l’organització, representen el 8% de les denúncies.

L’entitat porta també el cas d’un noi que va denunciar l’actuació de la Policia Nacional el 2019 quan uns agents van identificar-lo “bàsicament pel seu color de pell”. Resulta preocupant que a tot el país aquests tipus de situacions representin per a SOS Racisme el 23% dels casos que l’entitat registra. Només ho superen les agressions entre particulars (27%). Durant la pandèmia aquest tipus de fets han quedat molt invisibilitzats –com diu l’entitat, infradenunciats– perquè si un veí n’insulta un altre pel seu color de pell, per exemple, no hi ha gent al carrer que ho pugui corroborar. “Al Vallès Oriental duem dos casos d’aquest tipus”, diu Rodríguez per afegir que són agressions que acostumen a ser molt greus perquè “algú s’animi a denunciar-les”.

La llista d’actes violents no acaba aquí. Lamentablement les escoles no estan immunitzades al racisme. “Són freqüents insults de companys de classe així com els professors que no en fan cas”, denuncia SOS Racisme. Al Vallès es compten dues denúncies d’aquest tipus. En aquest sentit, el 2017, l’entitat relatava un cas encara més colpidor. Una dona magrebina va ser increpada en un parc infantil a Granollers després que el seu fill de set anys es discutís amb un altre nen. El pare del segon infant va intentar agredir la dona mentre un altre home deia: “Deixa aquests moros, estan ensalvatgits perquè ha acabat el Ramadà. Aneu-vos-en al vostre país, moros de merda”.

RACISME I HABITATGE
Amb tot, si hi ha una casuística que es repeteix al Vallès és la que té a veure amb les agressions racistes en el món de l’habitatge. Mollet Acull és una organització que actualment està centrada a aconseguir que tota persona del municipi pugui empadronar-se. “L’Ajuntament nega el padró a les persones nouvingudes”, denuncia l’integrant de l’organització Carles Penya.

Fa un any l’entitat va dur a terme una forta campanya per frenar el que era “una clara vulneració de drets”, i tot i que ha aconseguit que les persones puguin anar als serveis socials a empadronar-se, segueixen tenint problemes. “La majoria de sol·licituds d’empadronament són negatives”, diu Penya. “És un clar exemple de racisme institucional”. Són les mateixes administracions qui neguen els drets més bàsics de les persones nouvingudes.

El problema és greu i per això Mollet Acull ha convocat una trobada el 28 de març a la qual les persones amb problemes per empadronar-se poden acostar-se per relatar els seus casos.

No és l’únic periple que les persones migrades o racialitzades han de viure per accedir a una casa digna. “A Canovelles portem el cas d’una dona a qui, tot i tenir tots els papers en regla, no li volen llogar un pis perquè porta mocador”, relata Rodríguez. Aquestes situacions també són denunciades per Mollet Acull: “Si tens un nom o un color de pell determinats et diuen que el pis ja ha estat llogat quan això és fals”, sentencia Penya.