Alguns fidels resen l’oració del migdia o Dhuhr a la Mesquita Rahma, a Granollers tocant a Canovelles. Foto: Línia Vallès

Adorar Déu des de qualsevol lloc. Aquest està sent el tret diferencial del ramadà 2021 que, per segon any consecutiu, se celebra en pandèmia. Però enguany, les restriccions estan fent d’aquest període sagrat un temps especialment atípic. Les mesquites mig buides, les oracions a casa i la impossibilitat de trobar-se per trencar el dejú, són algunes de les estampes més particulars d’aquest ramadà.

El passat 20 d’abril va començar aquesta època sagrada, coincidint amb la lluna creixent del novè mes del calendari tradicional islàmic. Durant aquests dies i fins al 12 de maig, la comunitat musulmana practicant s’ha vist obligada a deixar de banda la dimensió social, relacional i de convivència del ramadà, per centrar-se només en l’espiritual. Una situació que està impedint una de les seves pràctiques més humanitàries: l’acollida de persones que viuen soles o no tenen recursos. “Abans, a les mesquites sempre hi havia menjar per a tothom, però ara ja no n’hi ha”, explica Ahmed Balghouch, president de la Comunitat Islàmica Al-Huda de Mollet. “No podem ajudar als més necessitats”, afegeix. Per aquest motiu, associacions com Sent per mi i jo sentiré per tu, de Canovelles, reparteixen aliments durant el ramadà entre les famílies més vulnerables del municipi.

EL RAMADÀ DEL TOC DE QUEDA
Des de la Federació d’Associacions Musulmanes d’Espanya, es va enviar un comunicat als governs de les comunitats autònomes per demanar l’aixecament del toc de queda, tenint en compte que moltes de les seves pràctiques habituals s’han de fer un cop es pon el sol. Però la petició no va ser acceptada. “Ens estem adaptant al toc de queda. No podem fer l’oració del matí ni la de la nit a les mesquites, i ara les fem a casa”, diu el president de la Comunitat Islàmica Achoura de Granollers, Mustafa Bousskhane. La darrera i més important oració del dia és més tard de les deu del vespre, moment en què la comunitat aprofitava per reunir-se i celebrar els iftars o trencaments del dejú. “Ara, el ramadà es redueix al que podem fer a casa. No estem resant el temps que l’Islam ens demana, però no hi ha una altra opció”, afegeix.

Tot i que l’estat d’alarma acabarà tres dies abans de l’Id al-Fir, o “festa de ruptura del dejú”, els membres d’ambdues comunitats afirmen que seguiran respectant les restriccions actuals.

LA COVID-19 A LES MESQUITES
Abans de cada oració, control de temperatura, gel i mascareta. Després, cadascú a la seva pròpia catifa i amb distància de seguretat. Així és com s’estan celebrant les oracions a la Mesquita Al Mohajirin, a Canovelles.

Un dels membres de la junta directiva explica que “la gent s’adapta a les mesures, però ve menys que mai. No hi participa tothom perquè no hi ha espai ni activitats”. Amb l’aforament reduït al 30%, altres mesquites de la comarca, com la de la Comunitat Islàmica de Mollet, lamenten l’impacte econòmic de la Covid-19. “Abans, es feien grans recaptacions perquè la gent de la comunitat donava diners a les mesquites per fer front a les despeses, als projectes i, sobretot, al ramadà”, explica el representant d’Al-Huda. Però arran de l’impacte econòmic del virus, “la gent s’ha quedat sense diners i moltes mesquites ens hem quedat tirades”, afegeix. Sobretot, a localitats com Canovelles, on hi ha nombrosos centres de culte islàmic en tractar-se del municipi de la comarca amb més població estrangera, seguit de Granollers i la Llagosta.

ORACIONS DOMÈSTIQUES
El període d’efervescència familiar i comunitària que suposa el ramadà, està quedant reduït a uns dies molt més casolans, perquè, “a casa, la Covid-19 no afecta i el ramadà es pot celebrar amb normalitat”, expliquen des d’Al Mohajirin. “Però el veritable plaer de fer el ramadà el tens quan ets lliure d’exercir totes les activitats que implica”, afegeixen. Per tant, aquesta prova de compromís de la fe individual que suposa el ramadà i que, a la vegada, reforça els lligams entre els membres de la comunitat, “aquest any, es limita a resar i res més”, sentència Bousskhane.

La segona comarca amb més mesquites

L’Islam, al Vallès Oriental, és la segona religió amb més fidels després del catolicisme i compta amb 23 mesquites repartides pel territori. Això situa el Vallès com la segona comarca, juntament amb el Baix Empordà, amb més centres de culte dedicats a predicar les ensenyances de l’Alcorà.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram