Un 1,5% dels joves espanyols d’entre 12 i 17 anys té addicció a Internet. Foto: Arxiu
Quantes vegades hem anat a un bar, a un restaurant o inclús hem estat caminant pel mig del carrer i ens hem trobat un nen petit, d’uns dos o tres anys, amb una tauleta o un mòbil? De fet, aquesta s’ha convertit en la manera més fàcil, ràpida i efectiva de distreure’l, ja sigui per evitar que molesti, per fer-lo menjar o per calmar la seva ansietat.
Segons Laura Garcia, tècnica en Prevenció de Conductes de Risc en Joves de l’Ajuntament de Granollers, és comú fer servir la pantalla com un “xumet digital”. Però un cop els infants arriben a l’adolescència, comencen els problemes perquè “els pares els hi volen treure la pantalla, però no poden perquè ells mateixos l’hi han fet consumir durant anys”, comenta Garcia.
Precisament això és el que li ha passat a la granollerina Erika Puerto, mare d’una jove de 14 anys amb dependència de les xarxes socials. “Es passa hores i hores al TikTok i no hi ha manera de treure-li el mòbil”, explica. I és que arran de la separació que Puerto va tenir amb el pare de la seva filla, va disminuir el temps que li dedicava a la nena i aquesta va omplir aquest buit amb el mòbil. “De fet, jo sabia que li passava alguna cosa perquè es va tornar molt més freda i solitària, parlava molt menys i va deixar el vòlei i les classes de piano”, comenta la mare. “Però no vaig ser conscient fins fa poc que l’origen de tot això era la dependència de les xarxes socials”, afegeix.
Un refugi de felicitat
En tots els casos de dependència i d’ús excessiu de les pantalles, inclòs el de la filla de Puerto, “cal buscar el perquè d’aquesta situació”, detalla Garcia. “S’ha de mirar quina mancança està suplint el jove amb les pantalles i no només treure-li el mòbil o a restringir-li l’ús”, comenta. I és que, tal com explica a Línia Vallès Rosa Díaz, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives en Adolescents de l’Hospital Clínic de Barcelona, “l’addicció a les pantalles depèn molt dels factors socials i familiars que envolten el nen i al darrere d’aquest problema hi acostumen a haver trets obsessius, ansietat social, angoixa, depressió, frustració acadèmica o inclús bullying”.
En aquest sentit, la pantalla actua com un refugi, com un lloc on el jove s’aïlla dels seus problemes i se sent bé. “De fet, les pantalles enganxen tant perquè generen dopamina, que és una molècula que genera felicitat i ens fa estar a gust”, detalla Garcia. Per aquest motiu, segons la tècnica, cal anar amb compte amb aplicacions especialment addictives com TikTok, la xarxa social de moda entre els adolescents que genera contingut audiovisual constant a partir d’un algoritme que va mostrant vídeos similars als que l’usuari consumeix.
La clau, la prevenció
Arran de la pandèmia, l’ús de la pantalla ha augmentat considerablement i, per tant, també les addiccions. De fet, segons detallen des del Clínic, un 1,5% dels joves espanyols d’entre 12 i 17 anys té addicció a Internet.“En el cas de les noies acostuma a ser a les xarxes socials i en el dels nois als videojocs”, concreta Díaz. Però, tot i tractar-se d’un percentatge baix, el problema va més enllà, ja que “si ens poséssim a analitzar el nombre de joves que abusen de l’ús de les pantalles, al·lucinaríem”, afegeix la psicòloga.
Precisament per aquest motiu, la prevenció és tan important. Una tasca que a la capital vallesana es fa des de La Teranyina, que és un servei d’informació, orientació i assessorament sobre drogues i pantalles del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers. “Intentem aconseguir que la relació dels joves amb les pantalles sigui la més responsable possible i també ajudem les famílies”, explica Garcia. De fet, en aquesta línia, l’Ajuntament de Barcelona anunciava ahir que tirarà endavant un Pla de Salut Mental que estudiarà com limitar l’ús abusiu de les pantalles entre infants i adolescents.
Tot plegat, per evitar casos com el de la filla de Puerto, que “genera problemes de convivència” quan li restringeixen l’ús del mòbil, diu la mare. “Però abans, per no sentir-la, li donava el telèfon, i ara sé que no he de fer-ho”, afegeix. Un pas que, juntament amb l’ajuda psicològica, l’està fent sortir d’aquesta dependència, que cada vegada afecta més joves. “I la culpable de tot és la societat en la qual vivim, que ens obliga a consumir pantalla per estar connectats, a necessitar un like per sentir-nos acceptats i a penjar i veure contingut per sentir que formem part d’una comunitat”, conclou Puerto.
