Una dona mirant llibres amb dos nens en una imatge d’arxiu. Foto: Carola López / ACN
Que els teus pares no tinguin suficients diners per als llibres de l’escola o per a la roba per fer l’assignatura de gimnàstica. O per comprar el material tecnològic per poder dur a terme les classes en línia que la pandèmia ha fet imprescindibles. Sentir-se menys valorat, menys que els companys de classe. Fins i tot passar gana.
Segons explica Dani Juliá, de l’entitat vallesana Recursos Educatius per a la Infància en Risc (REIR), quan es parla de pobresa infantil no es parla de quelcom intangible. El risc d’exclusió social infantil comporta situacions tan concretes com les descrites i que, en paraules de Juliá, suposen negar els drets dels infants.
Són situacions que, d’altra banda, la pandèmia ha fet encara més visibles. “Porto treballant 26 anys en aquest món i amb la crisi sanitària he vist situacions que feia temps que no veia”, explica Juliá. “Famílies que no poden fer front a la despesa que suposa la compra setmanal o que no poden comprar bolquers”, afegeix.
REIR actua a Granollers, Canovelles, Lliçà d’Amunt i de Vall, l’Ametlla, Llinars i la Roca del Vallès. El 2020, l’organització va atendre 493 famílies. D’aquestes, 326 reben acompanyament habitual i una cinquantena han tingut problemes alimentaris.
Tot i que l’entitat té dades concretes, malauradament, en l’àmbit comarcal, les xifres brillen per la seva absència. Ho confirmen el mateix Consell Comarcal del Vallès Oriental i la Diputació de Barcelona. No existeixen dades que ens puguin oferir una imatge clara de la realitat a la qual ens referim. Només podem fer algunes deduccions de les xifres que el Consell ha recollit: el 2,6% de les famílies del Vallès precisa ajuda per comprar aliments bàsics, el 2,2% per pagar el lloguer i durant el darrer any es van iniciar 35,5 expedients informatius i de risc d’infants per cada 10.000 nens i nenes a la comarca.
Així mateix, hi ha una altra dada que ens pot acostar a aquesta realitat: el percentatge de menors d’entre 0 i 8 anys a Catalunya que rep una ajuda alimentària respecte al total de la població de la mateixa franja d’edat. Segons les últimes dades del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, aquest paràmetre assolia, el 2018, el 8,1% a tot el país. Al Vallès Oriental, la dada no està disponible i per tant no hi ha registres. Cal, aleshores, preguntar-se el següent: la xifra del Vallès és més similar a la de l’Alt Camp, on arriba al 24,8%, o s’assembla més a la de la Conca de Barberà, on només és del 2,5%? Fins que no hi hagi dades no es podrà resoldre aquest enigma.
Dit això, l’única dada absoluta és l’aportada per l’ONG Save The Children en un informe de desembre de 2020 basat en l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat. En aquest estudi, l’organització calcula que a Catalunya el 31% dels menors de 18 anys (430.900 infants) viu en situació de pobresa. Això vol dir que un de cada tres infants té algun tipus de mancança. Si apliquéssim la mateixa lògica a la comarca, on hi ha 81.000 menors, 25.000 d’ells es trobarien en aquesta situació. De nou manquen xifres.
POSAR-HI SOLUCIÓ
Les dades confirmen una situació dramàtica i és per aquest motiu que en els darrers temps han sorgit diverses iniciatives per erradicar la pobresa infantil. La Diputació s’adheria a principis de març a l’Aliança País Pobresa Infantil Zero impulsada pel govern espanyol i el novembre signava un pacte amb UNICEF. “Les administracions fan molta feina, però calen encara més recursos”, explica Juliá. I especialment quan la Covid-19 ha afectat els nens. “Els infants són els grans oblidats amb pandèmia i sense”, sentencia.
