La protesta del passat 20 de febrer a Barcelona per reivindicar que els esplais són essencials. Foto: Carola López / ACN

“Totes les persones grans han començat sent nens (però n’hi ha poques que se’n recordin)”. Aquesta frase va ser escrita pel literat francès Antoine de Saint-Exupéry. Tot i que ho feia en el seu cèlebre llibre El Petit Príncep fa gairebé 80 anys, avui dia la sentència està més d’actualitat que mai.

Dilluns 22 de febrer el PROCICAT establia que l’activitat de lleure no escolar, és a dir els esplais i caus, podia reprendre’s però amb limitacions. Des del gener, la Generalitat havia prohibit aquest tipus d’activitat de forma presencial, que al Vallès Oriental està representada per 26 caus i esplais que, abans de la pandèmia, arribaven a mobilitzar més de 2.000 infants i joves cada cap de setmana.

“Els caus i esplais poden obrir de forma presencial només fins als 12 anys, corresponent a les etapes d’Educació Infantil i Primària. La resta es pot fer online”, explicava el Govern català a principis de setmana. El comunicat excloïa els adolescents i joves, que hauran de seguir fent activitats telemàticament.

CANSAMENT
“Aquest cap de setmana podrem fer activitats amb un màxim de sis infants per adult”, explica Marc Ambròs de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Esteve de Granollers, una entitat que entre monitors i nens agrupa al voltant d’unes 200 persones. Hauria de ser un motiu d’alegria per al Marc, i de fet ho és, però no amaga el seu cansament. “A l’estiu érem herois, però després se’ns ha deixat de banda”, diu. Certament, després que les escoles romanguessin tancades fins a final de curs, el món del lleure va ser la vàlvula d’escapament per a milers d’infants catalans que portaven, literalment, mesos tancats a casa. “Vam ser els conillets d’índies per provar mesures que després s’aplicarien a les escoles”, afirma Ambròs.

Fins a l’octubre van fer activitats alguns caps de setmana i després van haver de tancar. El desembre van poder obrir un parell de dies i, altre cop, la Generalitat els va fer plegar. “Hem fet activitats virtuals, com una gimcana amb QR per Granollers, però no és el mateix”, relata per afegir que quan han pogut fer activitats presencials “veies els nens tan feliços jugant, corrents, amb els seus amics i tornant a la natura que t’adonaves que l’escola és primordial, però l’educació en el lleure també és essencial”.

INDIGNACIÓ
Dissabte 20 de febrer alguns esplais van protestar, entre altres indrets, a Barcelona, Badalona i Sant Cugat per reivindicar-se com a educació essencial i per denunciar la situació en la qual es troben. Laura Muñoz, portaveu de la federació d’esplais Esplac, va afirmar aleshores que la tasca del lleure és “imprescindible” i va alertar que les mesures imposades per la Generalitat “amenacen de fer que un de cada cinc esplais no pugui reprendre la seva activitat”.

Àlex Fajardo, membre del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, és igualment contundent: “El jovent associat és la ciutadania del futur i ara les entitats estan vivint un moment molt greu en el qual veuen perillar el seu futur”. Per a Laura Gibert, comissària de la demarcació Vallès-Maresme de Minyons Escoltes, les noves mesures són “insuficients” i posen en una situació molt difícil les entitats. “Si no ens deixen fer cau presencial, estem una mica al pou”, afirma la comissària. De la mateixa manera, Ambròs assenyala que les mesures són força “contradictòries quan veus la gent anant en metro cada dia”.

FRUSTRACIÓ
Gibert té contacte amb els monitors de la comarca i explica preocupada que de forma recurrent li diuen que estan sobrepassats. “Són joves voluntaris i senten frustració per haver de dur a terme activitats online a les quals pocs infants es connecten”, diu. “En canvi, quan s’han pogut fer activitats presencials la participació ha estat molt alta”, afegeix.

La frustració també es fa sentir entre el jovent que participa en els caus i esplais de la comarca i als quals les mesures del PROCICAT han deixat fora. “Alguns es passen la setmana fent classes davant d’un ordinador i quan arriba el cap de setmana el que menys volen és connectar-se de nou per anar al cau”, assevera Ambròs.

Aquesta forma d’entendre els joves és el que Fajardo descriu com a adultcentrisme: sustentar la mirada de les necessitats i drets dels nens i adolescents des de la mirada adulta i no tenir-los en compte per prendre decisions que els afecten.

Vist tot això, potser es podria modificar lleument la frase d’Antoine de Saint-Exupéry: “Totes les persones grans van ser adolescents (però n’hi ha poques que se’n recordin)”.