Un control policial de mobilitat per les restriccions de la Covid-19 dels Mossos d’Esquadra. Foto: Estefania Escolà / ACN

Infringir la llei mai havia estat tan fàcil. Amb la Covid-19, la quantitat de normatives sancionables ha augmentat tant que la xifra de denúncies al Vallès Oriental s’ha disparat durant el darrer any.

No portar mascareta, infracció. Sortir de la comarca, infracció. No aïllar-se adequadament si hem estat en contacte amb un positiu, infracció. Compartir begudes alcohòliques a la via pública, infracció. Compartir espais amb persones que no formen part del grup bombolla o ser més de sis, infracció. Tornar a casa passades les 22 hores, infracció. Són infraccions lleus sancionades amb multes de fins a 3.000 euros.

En el cas de les faltes greus, les multes poden arribar als 60.000 euros. Es tracta de negar-se a proporcionar informació a la policia, no aïllar-se si som positius o fer una festa amb entre 15 amics o 150 persones. Per últim, les infraccions molt greus poden arribar a suposar una multa de fins a 600.000 euros. En aquests casos parlem de reiteració de les anteriors faltes greus o de fer festes de més de 150 persones. Raves com la que va viure Llinars del Vallès el darrer Cap d’Any s’inscriurien aquí.

SEGUIM LES RECOMANACIONS?
No existeixen xifres globals de tota la comarca respecte al compliment de les normes de distanciament social. Amb tot, les dues ciutats més importants del Vallès Oriental sí que ofereixen números actualitzats de sancions. Així, segons l’Ajuntament de Granollers, des del passat 11 de novembre i fins a l’abril, la policia ha tramitat 997 sancions. D’aquestes, 105 es van posar entre els dies 25 de març i 7 d’abril i 84 van ser imposades durant la Setmana Santa. Per la seva banda, a Mollet les xifres són similars. “Des de l’inici de la pandèmia, les denúncies fetes per la Policia Municipal de Mollet per infraccions Covid-19 són 1.883”, expliquen des del consistori. D’aquestes, les faltes més nombroses són les relacionades amb les restriccions de mobilitat, que representen més del 50% de les sancions, seguides dels incompliments per l’ús inadequat de la mascareta, que ascendeixen a 551 multes, i les sancions per les limitacions del nombre d’assistents en reunions (71).

Tenint en compte aquestes xifres, més d’un 3% dels molletans –reincidents a banda– haurien comès alguna falta el darrer any. Davant d’això cal indagar: els vallesans estan incomplint les normes? Segons els estudis de mobilitat realitzats per Google, la població de la província de Barcelona té uns índexs de mobilitat similars als de ciutats com Roma o París. Així mateix, la població metropolitana es mou menys que la de la Comunitat de Madrid. En comparació als desplaçaments registrats abans del començament de la pandèmia, la darrera setmana a la província de Barcelona la ciutadania va anar un 49% menys als comerços, un 7% menys a treballar físicament i un 23% menys als parcs. A la comunitat de Madrid aquestes xifres van ser del 31%, el 6% i el 22% menys.

“En general, la població compleix les normes”, explica el coordinador del grup d’investigació PSY-COVID de la UAB, Antoni Sanz. El seu equip s’encarrega d’analitzar els efectes que tenen la pandèmia i les mesures d’aïllament social en la salut mental de les persones. “La majoria pensem que complim i que els altres són qui se salten les lleis, és un biaix subjectiu”, assenyala Sanz per afegir que “creiem que la resta ho fa sempre pitjor que un mateix”.

Les motivacions per complir les normes tenen a veure amb quatre factors: les restriccions, la pressió social, la por de contagiar-nos i la por de contagiar un familiar. Sanz considera que si bé a l’inici de la pandèmia la por al contagi era el motor per no saltar-se la llei, amb els mesos s’ha apreciat que les mesures restrictives són el que ens mou a dur mascareta, confinar-nos o evitar reunions.

QUI NO COMPLEIX?
Segons dades de Granollers, existeix un perfil ben definit de qui se salta les recomanacions. La darrera setmana el 82% de les sancions van recaure en homes i el 90% en persones d’entre 20 i 50 anys. “Tots els estudis mundials van en la mateixa direcció: les dones segueixen més les normes”, apunta Sanz. “Això pot ser perquè els homes tenen una major exigència de mobilitat o perquè les dones són més conscients dels riscos que suposa la situació”, diu.

En la mateixa línia se situa un estudi fet per la Diputació de Barcelona sobre el seguiment de les recomanacions dels adolescents de 4t de l’ESO, en el qual han participat alumnes de Canovelles i Montornès del Vallès. “Les noies compleixen més les recomanacions sanitàries i són més responsables. Accepten i veuen les restriccions més justes i estan més preocupades tant per contagiar com per contagiar-se”, expliquen des de la Diputació. “Pel que fa a l’ús de la mascareta, un 96,2% de les noies la fa servir sempre o molt sovint i entre els nois és del 89,6%”, afegeixen.

L’EFECTE DE LES NORMES
Elles compleixen més, però també pateixen més les mesures restrictives. “Les noies viuen pitjor els canvis que ha generat la pandèmia. Aquesta els fa més impacte anímic i expressen més dificultats per resistir futures restriccions”, diu l’estudi de la Diputació. Per a Sanz, “la societat està fent un esforç d’adaptació i s’ha detectat un augment dels trastorns”. Així, segons l’investigador, el que de debò molesta la població no són les mesures coercitives sinó els canvis de normativa constants. “Hi ha certa incomprensió”, sentencia.

Davant de tot això cal preguntar-se: fins quan pot aguantar una societat la hipervigilància? Quan pot durar la cotilla?