Ha arribat el moment d’acomiadar el, probablement, millor jugador de la història contemporània del Barça. I quan cito el concepte ‘millor’, em refereixo a un currículum que l’ha coronat com a futbolista amb més partits disputats i més títols aconseguits. El seu ha estat un mestratge indiscutible a Can Barça, i per extensió a la selecció espanyola. La qualitat de l’egarenc no pot equiparar-se a bèsties esportives com Messi, Ronaldinho o Laudrup –per citar alguns exemples–, però el seu rol sempre ha estat un altre. Aquells tres, com molts altres ‘cracks’ que han passat pel club, han encisat el culer amb la seva màgia, però Xavi ha estat el nucli per on ha passat el joc blaugrana durant molts anys de glòria. Als seus 35 anys però, i després d’haver liderat el millor Barça de la història, ha decidit que és el moment de deixar-ho.

Aquest any, tot i haver acceptat des del començament tenir menys protagonisme, s’ha sentit massa poc important. Ni l’oferta a darrera hora del club ha aconseguit que es desdigués d’un il·lusionant projecte personal i familiar a Qatar. És una llàstima, però el futbol és així. Com a barcelonistes, només podem desitjar-li molta sort en el futur i estar-li eternament agraïts. Ell simbolitza la tenacitat i la cultura de l’esforç com a camins per assolir l’excel·lència. Mentrestant, també és un desig general el fet que mereixeria acomiadar-se amb un brillant triplet de títols que s’afegirien a un immillorable bagatge individual.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram