Una trampa

Cada dia surt el tema del diàleg que s’ha de produir entre els governs de Catalunya i d’Espanya, entre Artur Mas i Mariano Rajoy. Sembla oportú, el que no queda gens clar és que es posin condicions ja d’entrada. Diàleg sí, però no parlarem de referèndum; diàleg sí, però no parlarem de la nació catalana; diàleg sí, però no acceptem diferències entre autonomies; cap particularitat que no sigui amb totes les autonomies alhora.

Així es pot iniciar un diàleg? Que es prepari el president Artur Mas, que amb l’excusa de fer una trobada pública, el porten a vendre o, com diria algú més agosarat, serà allò del silenci dels anyells que els porten al sacrifici i no diuen ni piu (millor, sense ni belar). Salvant les distàncies, em recorda la immolació pública d’en Thomas More decretada per Enric VIII, allà davant del populatxo perquè servís d’exemple i es prengués nota de qui té el poder i qui mana. Cal deixar clar que portar la contra al poder comporta l’anorreament.

Artur Mas, com l’autor d’Utopia on es relata l’organització d’una nació amb una societat ideal assentada en una illa, es planta (en sentit figurat, és clar) allà al patíbul de genolls posant el cap sobre la pilona a punt de ser sacrificat. Esperem que quan li preguntin si vol dir alguna cosa abans del seu linxament, proclami ben alt que ell representa la gran majoria del poble català, que vol votar democràticament i pacíficament i que amb el seu sacrifici no morirà la voluntat de tot un poble que li fa costat. Emergiran nous líders que agafaran el testimoni i continuaran la lluita per la plena llibertat. Que no es pensin que el president Artur Mas està sol. Tot el contrari.

per Jordi Lleal