A pocs dies de complir-se un any de la sortida del club de Sandro Rosell, ens trobem un panorama institucionalment desolador. La decisió de marxar que va prendre l’expresident després de les pressions rebudes, especialment pel ‘cas Neymar’, i també amb la intenció de no perjudicar més la imatge de l’entitat, no va obtenir l’efecte esperat. Donant el relleu a Bartomeu, continuador d’un estil que no ha fet més que debilitar el club en l’àmbitdiplomàtic, Sandro es va treure la responsabilitat del damunt però no va oferir cap solució. Com bé sabem, els problemes s’han anat amuntegant i Bartomeu i els seus han estat del tot incapaços de reconduir la situació.

La presidència de Rosell, que ningú no ho oblidi, va ser –o hauria hagut de ser– una de les més plàcides de la història per a un dirigent: l’equip nedava en l’excel·lència i gaudia d’un reconeixement absolut, i per extensió la institució tenia un clima social envejable. Però ell i la seva directiva es van anar encarregant de lapidar tot allò que tan bé funcionava. L’odi visceral cap a l’anterior junta els va portar a desfer moltes coses que eren innecessàries. Com sobretot les lluites amb Cruyff i el seu entorn –per tant, contra Laporta–.

I avui ens trobem amb un president Bartomeu que, sense la legitimitat d’haver estat escollit, s’ha vist abocat a convocar comicis a finals de temporada. Ara, tothom dóna com a clar guanyador Laporta, però repetir aquella aposta només per castigar l’estil oposat no és probablement el més sensat.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram