Les pròximes eleccions generals poden confirmar un canvi de paradigma. A Castella tots els focus estan sobre l’efecte podemaire i l’efecte ciutadà en el bipartidisme espanyol. Però si el bipartidisme estatal s’esberla definitivament no serà pels mèrits d’aquests dos partits. Tan Ciutadans com Podem no representen nous espais polítics, sinó que simplement s’aprofiten de l’esgotament del PP i del PSOE, desgastats després de trenta anys d’una alternança tan viciada –ara jo et deixo remenar a tu i després tu em deixaràs remenar a mi– que al final els nivells de corrupció els han acabat ofegant. És més una renovació de sigles que no pas d’espais.

Perquè, tot i ser unes eleccions espanyoles, el canvi de paradigma no és castellà, és català. És a Catalunya on ja fa tres legislatures que hi ha set colors al Parlament i on en fa cinc que cap partit pot governar amb una majoria clara. Perquè els tres últims parlaments amb més colors de la història s’afegeixen a dues legislatures anteriors dominades per dos tripartits sorgits per l’esgotament del pujolisme, després de 23 anys d’hegemonia. Al nostre país, doncs, els espais polítics fa cinc legislatures que es belluguen, que evolucionen. I el motor no ha estat la corrupció, com passa a Castella.

A Catalunya el motor ha estat l’independentisme. Un moviment polític que en tan sols vint anys ha passat de l’extraparlamentarisme d’extrema esquerra a governar el Parlament amb una transversalitat insòlita. No hi ha, ara i aquí, cap opció política que pugui disputar-li les majories, ni al Parlament, ni a les Diputacions ni als ajuntaments. De fet, encara que totes les opcions polítiques no independentistes s’apleguessin en un sol bloc –en un acte antinatura– tampoc no sumarien prou per ser una alternativa a l’independentisme. L’hegemonia és aclaparadora. El país s’ha despertat i tot el sistema de partits ha quedat trasbalsat.

I com a mostra d’aquest trasbals, només cal mirar les candidatures catalanes. Convergència no només ja no va amb Unió sinó que ara ja no es diu CDC, ara es diu Democràcia i Llibertat. El seu soci de coalició al Parlament, Esquerra, es presenta per separat, i ho fa mantenint el nom, però amb un candidat que no només és absolutament nou a l’escena política, sinó que a més és castellanoparlant, un fet totalment insòlit dins de l’independentisme.
Aquestes dues candidatures escenifiquen clarament la sacsejada catalana. I al seu costat hi trobem Iniciativa, que ja es va diluir dins de Catalunya Sí que es Po, i ara ho ha fet dins d’En Comú Podem. Canvi de nom i canvi de candidat, que també és totalment nou. Els ecosocialistes, doncs, també intenten adaptar-se als canvis del país, tot i que mantenint un clar sucursalisme espanyol, sempre lligats a Podem, que no renova candidat, perquè només en té un, que deixarà el seu escó europeu per anar al Congrés dels Diputats.

Però mentre l’independentisme es renova i el regeneracionisme estatal d’esquerres li segueix les passes, els partits de l’statu quo s’han quedat aturats. El PSC presenta la mateixa candidata de les dues últimes eleccions. El PP presenta un candidat que fa quaranta anys que ocupa càrrecs, i sense manies, perquè ha tingut escó a totes les cambres i institucions possibles (governador civil, regidor, diputat català, diputat espanyol, senador, secretari d’estat, ministre…). Unió, que a Catalunya ja és una força extraparlamentària, presenta el seu líder de sempre, el líder etern. I Ciutadans també presenta el seu únic candidat, per al qual aquesta és la quarta campanya electoral com a cap de cartell.

Vaja, que aquell refrany de “renovar-se o morir”, atribuït a Unamuno, adquireix, en aquestes eleccions generals, tot el seu sentit. Un sentit gairebé tràgic, perquè la màxima aspiració dels partits de l’statu quo és la de resistir agònicament a Castella, ja que a Catalunya –i així ho indiquen totes les enquestes– la seva mort està més cantada. A partir d’aquí, l’únic dubte que tindran els agonitzants serà de calendari: quant temps durarà l’agonia que va de la mort a Catalunya a la mort a Castella. I per a aquest dubte, Unamuno ja no serveix.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram