Pa i circ era l’estratègia que feien servir els governants de l’antiga Roma per tenir el poble content i evitar que es revoltessin.
Doncs ara sembla que els polítics espanyols els volen imitar. El pa és aquesta política de subvencions amb què, donant uns subsidis de misèria, eviten enfrontar-se al problema de debò: la gran taxa d’atur i les nefastes polítiques per aconseguir llocs de treball dignes. L’altre dia Cayo Lara, tot un sindicalista d’esquerres, estava molt preocupat per com es podria pagar el PER si Catalunya s’independitzava. El circ és aquest lamentable espectacle que donen els representants dels partits unionistes parlant de Catalunya. Els independentistes som la causa de tots els seus mals, els responsables de tot el que els va malament i per tant ens han de tirar a les feres. La seva propaganda electoral és competir per qui serà més dur amb Catalunya, quin 155 ens aplicaran. Fins i tot ja es tiren pel cap un possible indult als nostres presos quan encara no estan ni condemnats. Ens entretenen perseguint llaços grocs i prohibint paraules que no els agraden i així s’estalvien de parlar del que els incomoda. De debò pensen que el problema més gran que té Espanya és la revenja contra Catalunya? No tenen llistes d’espera als hospitals? Tothom arriba a final de mes? Hi ha prou mestres a les escoles? Perquè d’això els polítics només en parlen de passada.
Si fos espanyola, estaria molt amoïnada amb aquests polítics. Amoïnada i emprenyada!
