Aquest dimecres l’islamisme radical ha practicat un genocidi sobre la llibertat d’expressió europea, sobre el setmanari satíric Charlie Hebdo. El com i el què ja el sabem, però i el per què? Alguns membres de l’Islam es tornen radicals en contra d’altres ètnies. La raó esdevé òbvia des de la nostra educació. L’Islam i la nostra escola fiten objectius oposats.
Si educar és orientar l’individu per tal que aprengui dels fets i que així assoleixi criteris objectius, l’Islam adoctrina els estudiants evitant que pensin amb objectivitat. Les lectures islàmiques que els alumnes musulmans han de seguir no esdevenen precisament equilibrades, objectives i respectuoses. En aquests textos es descriu el cristianisme europeu com una fe inferior mentre que l’Islam esdevé la millor religió del món, la qual cosa la fa la pitjor. Anomenar-se la millor fa que no es respectin totes les altres del món: si la seva és la millor, les altres esdevenen inferiors per imposició, no per demostració.
Hi havia un proverbi medieval que deia cave ab homine unius libri (guardeu-vos de l’home d’un sol llibre). L’Islam, amb el seu Alcorà, adoctrina més que educa alimentant inconscientment radicalismes amb conseqüències funestes.
