M’han explicat la història d’una parella que eren estudiants d’Enginyeria agrònoma, treballaven en unes vinyes, en un poble de l’Alt Empordà. Un dia decidiren iniciar el negoci d’una bodega, més endavant varen comprar un camp d’oliveres. Vist que als coloms els agradava molt la brisa i el raïm malmès, decidiren comprar unes gallines per tal d’aprofitar aquestes deixalles. Ara en tenen 1.500 i en comercialitzen els ous i també aprofiten la gallinassa per adobar els camps. A part de l’oli que treuen de les oliveres, en aquest camp, per tal de no tirar pesticides per matar les herbes, varen comprar unes ovelles. Ara ja estan munyint les ovelles i amb l’ajut d’un company de carrera ja estan produint formatges. Han posat uns ruscos d’abelles perquè ajudin a la pol·linització i produir mel, han tancat un acord amb IAEDEN per fer Custòdia Agrària, ajudant a la recuperació de la terrerola, un ocell en perill d’extinció a Catalunya. També tenen unes sales on organitzen tasts de vins amb música, celebracions, festes, etcètera. Conclusió: aquesta parella de joves emprenedors no varen esperar a veure qui els podia donar diners o esperar a rebre subvencions de fons europeus per plantar cotó i altres gramínies per deixar-les podrir al camp sense recollir, no s’apuntaren a peonades i EROS, varen prendre iniciatives, varen pencar com mules i ara recullen els fruits (mai millor dit) del seu treball. Se’ls hauria de fer un monument i fer difusió entre la joventut de què han aconseguit, perquè en prenguin exemple. Parella, moltes felicitats!

WhatsAppEmailXFacebookTelegram