De què serveix dur sempre al teu programa electoral un referèndum acordat si cada vegada que l’has de fer valer hi renuncies?
M’ho pregunto mentre llegeixo el programa electoral d’En Comú Podem. Entre els seus objectius hi figura la Llei de Claredat, una llei que ha de permetre “acordar les condicions, el procediment i la interpretació de qualsevol consulta popular per via de referèndum sobre la modificació de l’estatus polític de Catalunya”.
Aquesta proposta, que podria ser clau per resoldre el conflicte català, pretén reconèixer “el dret del poble de Catalunya a ser consultat de forma políticament vinculant sobre el seu futur per la via del referèndum”. Som, doncs, davant d’una eina que podria desencallar d’una vegada per totes el malson que viuen les societats catalana i espanyola. Una eina poderosa en mans d’algú que pot tocar poder a Madrid.
Però quan arriba l’hora de la veritat, quan al davant hi ha un altre partit amb qui s’ha de negociar per formar govern, aquest acaba sent el primer punt que cau de la negociació. És automàtic. Com qui ja sap que ha de treure’s el cinturó i les botes abans de passar l’arc de seguretat de l’aeroport, Podem deixa el referèndum a la safata sempre que ha de negociar quotes de poder.
Si l’abandonament del referèndum acabarà produint-se en girar la cantonada, per què es promou tant aquest punt del programa?
Llavors, si l’abandonament del referèndum acabarà produint-se en girar la cantonada, per què es promou tant aquest punt del programa electoral? Per què el partit es ven, sobretot a Catalunya, com a única alternativa? Per què situen aquesta proposta com a factible, quan seran ells els primers a tornar-la al calaix? Evidentment, en una negociació has de renunciar a part de les teves propostes, no cal dir-ho. Tots sabem com funciona la vida. Però en aquest cas estem parlant d’una proposta clau pel desenllaç polític del repte més gran que té avui aquest país. I, per tant, les conseqüències d’aquest trilerisme -sobretot, les conseqüències emocionals- són immenses.
De què serveix dur sempre al teu programa electoral un referèndum acordat si cada vegada que l’has de fer valer hi renuncies?, em preguntava a l’inici.
Doncs serveix per caçar vots amb mala fe. Per jugar amb les esperances de qui cregui en aquesta solució pactada, utilitzant la seva confiança per assolir altres interessos. Serveix per, a la manera dels comuns, cronificar el processisme, aquest processisme tan criticat per ells amb raó. I, un cop ha servit per a tot això, no serveix per a res més.
