A tota societat, en els moments d’una crisi molt greu, aflora el millor i el pitjor de nosaltres mateixos. La poeta Montserrat Abelló, digué: “El nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos”. Ens podríem atrevir a contraposar-ho afirmant que també podem ser els nostres millors aliats, estem en un dilema: l’economia està al servei de la societat o la societat està al servei de l’economia? Salvem vides tancant fàbriques o salvem l’economia deixant-les obertes en plena producció? Per millor, la iniciativa d’un consorci català per fabricar respiradors, un matrimoni que acull a casa seva un sense sostre, milers de ciutadans que se la juguen per donar serveis sanitaris i d’altres professions. Per pitjor, els desgraciats que no fan cas a les recomanacions i circulen lliurement, els que tiren els guants a terra en sortir del supermercat, els que marxen a la segona residència com per col·lapsar els serveis d’allà on van, els que volen especular amb els materials de protecció, o amb el menjar i altres productes, els que buiden les prestatgeries de mercats i farmàcies, etcètera.

Aquesta crisi és una prova per a la nostra societat, serveix per prendre consciència de quin és el nivell d’empatia o d’egoisme entre tots nosaltres. Adonem-nos que hem de simpatitzar amb els nostres conciutadans, no només amb els nostres familiars. Siguem sempre generosos, amables i altruistes, no només el dia de la recollida d’aliments, de donació de sang o de la Marató de TV3, que els catalans hem donat prou proves de ser una societat solidària.

Ara, en els pròxims mesos, potser anys, ens tocarà demostrar-ho!

WhatsAppEmailXFacebookTelegram