Vet aquí que ara, degut a un intens i elaborat estudi fet pel BBVA i un Institut Valencià d’Estudis Econòmics i dirigit per un catedràtic de la Universitat de València, han posat xifres a allò que tothom intuïa.

No vull treure-l’hi mèrit a l’estudi perquè com a mínim ha quantificat i posat xifres i dades a la magnitud de la tragèdia, que no és altra que la dels tres milions de persones que han passat de ser classe mitjana a pobres durant els anys de la crisi. En aquest sentit, l’estudi quantifica que la classe mitjana ha passat de representar el 60% de la població al 52%, mentre que els pobres han passat del 30% al 40% i els rics s’han mantingut més o menys igual.

Tampoc vull fer-me l’espavilat quan el desembre del 2013 ja vaig escriure una reflexió sobre l’empobriment progressiu de la classe mitjana degut al manteniment d’un atur crònic per sobre del 20%. Ara em donen la raó i afegeixen la precarietat laboral deguda al deteriorament del mercat de treball.

Per no ser massa durs amb els manaires, l’estudi diu que les polítiques socials aplicades han servit per reduir les desigualtats. Però quines polítiques socials? La de treure recursos de sanitat, ensenyament, etc. per transformar-los en ajuts i subvencions per als més necessitats? Això no resol el problema de fons que, com dèiem abans, és l’atur.

L’estudi també es contradiu dient que han fet més les polítiques socials que els impostos com a redistributius de la renda. Sí que han redistribuït la renda, el que passa és que els augments de l’IRPF i l’IVA –que graven majoritàriament les classes mitjanes– són els que han servit per mantenir les prestacions d’atur i altres ajuts, mentre es mantenien o es reduïen els impostos sobre el capital i el patrimoni que paguen els rics i les grans empreses.

Tampoc parlen gaire de la Seguretat Social, que és una altra crònica d’una futura tragèdia. El deteriorament del mercat laboral fa que s’estiguin menjant el fons de reserva, ja que amb la caiguda de la recaptació no es cobreixen les necessitats de pagament de les pensions.

I amb tot aquest panorama, on són els polítics i els sindicats? Els uns distrets en anar fent eleccions de tant en tant i els altres desapareguts. Perdó, no del tot. Ara diuen que si les coses no milloren potser convocaran una vaga general. Senyors, que les autoritats europees parlen que a l’estat espanyol hi ha explotació laboral!

Senyors polítics de vells i nous partits, encara sort que la classe mitjana, mitjançant organitzacions de beneficència, ajuda els pobres i també els pobres s’ajuden entre ells, perquè l’estudi em sembla que es queda curt i no compta com a pobres els pensionistes que han d’ajudar els fills i els nets ni els treballadors pobres que no cobren ni per cobrir les necessitats bàsiques.

Els vells partits ja sé de quin peu calcen, però dels nous esperava menys miopia políticosocial per veure que no és just ni prudent escanyar la classe mitjana, que és la que més paga, menys defrauda i més contribueix al funcionament i cohesió de la societat.

És molt senzill. Cal fer com Robin Hood, però no com ell ho feia, sinó mitjançant un sistema tributari just i redistributiu. Si l’estat espanyol no és capaç de fer-ho, cal que els catalans ens espavilem aviat.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram