Malgrat que l’equilibri entre dones i homes amb càrrecs als ajuntaments continua sent una assignatura pendent en la majoria de municipis catalans, el Vallès Occidental n’és una de les excepcions. I és que a la comarca hi ha gairebé el mateix nombre d’alcaldesses que d’alcaldes (un 48% són dones i el 52% homes) i és la tercera en el rànquing català després del Garraf (83%) i el Barcelonès (80%).
En concret, hi ha 11 dones al capdavant de consistoris vallesans i 12 batlles, segons es desprèn de l’estudi Dones i Homes en els Governs Locals publicat a finals de març per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). A més, les 11 alcaldesses ho són de municipis d’entre 10.000 i 100.000 habitants, sumant-se així a la tendència catalana en aquest sentit, ja que històricament les dones al capdavant d’ajuntaments de ciutats grans representaven xifres residuals. De tota manera, es tracta d’una xifra menor a la de l’anterior mandat, quan el Vallès Occidental va ser la comarca amb més alcaldesses (52%, quatre punts més que ara) i encapçalava el rànquing català.
Pel que fa a les regidores, però, la paritat no és tan clara. Segons l’ADPC, al Vallès Occidental hi ha 166 regidores (41%), enfront dels 235 regidors, que són un 59%. A més, la majoria de regidores ho són de municipis petits, d’entre 500 i 1.000 habitants.
L’alcaldessa de Barberà, Sílvia Fuster, és una de les 11 batllesses de la comarca i diu que està “orgullosa de tenir companyes als municipis veïns”. Fuster defensa que les dones tenen una visió diferent sobre els àmbits a tractar. “Hi ha la tendència de fer-se càrrec d’àrees relacionades amb l’atenció a les persones”, diu. En l’àmbit de territori, en canvi, “sí que és veritat que hi ha més dones, però la figura femenina es va visibilitzant cada cop més”, afegeix. Fuster sosté que mai no s’ha sentit discriminada, però reconeix que les dones en càrrecs com el seu “han de tenir més suport en l’entorn familiar”, sobretot si són mares.
CATALUNYA, A LA CUA
En canvi, a la resta del territori català la tendència va cap a una altra direcció i les xifres encara estan molt lluny de ser paritàries. Actualment, a Catalunya només hi ha un 19% d’alcaldesses i un 35% de regidores i ocupa el dotzè lloc en el rànquing espanyol, el qual lideren Múrcia (amb un 33% d’alcaldesses) i el País Basc (25%).
Així, encara queda molta feina per fer per assolir els objectius fixats a escala estatal el 2007, quan va entrar en vigor la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes. Una efectivitat que podria ser molt millorable, però que, de tota manera, sí que s’ha fet notar. Des del 2007 s’ha registrat la tendència en la majoria de municipis d’augment de les dones al capdavant de càrrecs polítics. “Les accions afirmatives o mesures de discriminació positiva instrumentades socialment a través de lleis o en el funcionament intern d’alguns partits afavoreixen l’accés de les dones a llocs de presa de decisions”, argumenten des de l’associació que ha fet l’estudi.
Tot i així, però, la tendència cap a uns ajuntaments del tot paritaris s’ha estancat des de fa uns anys. Entre el 2003, quan encara no hi havia la llei, i el 2015 el percentatge d’alcaldesses a Catalunya només ha pujat nou punts (el 2003 era del 10%).
El que sí que s’ha invertit, però, és la tendència de les dones a ocupar més càrrecs en municipis petits, tal com passa al Vallès Occidental. Només des del mandat del 2011 al 2015 hi ha hagut un 6% més d’alcaldesses en municipis catalans d’entre 10.000 i 20.000 habitants i un 10% més de dones al capdavant de consistoris en poblacions d’entre 50.000 i 100.000 habitants.
A més, hi ha hagut un fort creixement als municipis més grans (100.000-500.000 habitants), on s’ha doblat el percentatge en quatre anys, passant del 22% al 43%. Tot i així, l’ADPC alerta de la “curta permanència de les dones en càrrecs de responsabilitat”.
