Es disparen les peticions d’aliments a la Creu Roja

130 famílies de Barberà necessiten ajuda per cobrir les seves necessitats bàsiques. S’ha doblat la xifra de cerdanyolencs que esperen la cistella d’aliments que porten els voluntaris de la Creu Roja, mentre la centraleta d’aquesta organització social no para de rebre trucades que signifiquen fer una entrega urgent d’aliments a nous veïns de Ripollet que es troben en situació de vulnerabilitat.

Aquesta és la realitat que viuen la Creu Roja, els Serveis Socials i altres entitats com Càritas durant el confinament. Des de la Creu Roja expliquen a Línia Vallès que a Sabadell, que serveix de mirall d’una tendència social, els ajuts han pujat un 386% durant la crisi sanitària. A Cerdanyola s’han doblat les entregues bàsiques; a Ripollet s’han quadruplicat les cistelles d’aliments i s’han començat a fer atencions urgents “que abans mai no havien fet falta” i a Barberà s’ajuda 130 famílies, quan abans del confinament la Creu Roja no repartia a la població.

D’altra banda, el Consell Comarcal del Vallès Occidental ha destacat que aquest mes d’abril s’ha registrat un augment del 13,16% de l’atur, xifra que deixa 59.148 persones sense feina, 6.496 desocupats més respecte del mes de març. Els impagaments de factures, lloguers i hipoteques també creixen sense aturador, els ajuntaments de la comarca han començat a dissenyar plans d’ajudes socials i des d’Europa es parla de coronabons i de l’activació d’un fons de rescat.

Tot això evidencia que ens submergirem en una crisi econòmica imminent, que molts economistes auguren que serà pitjor que la del 2008, però “el que també ha posat de manifest aquesta crisi sanitària és que el capitalisme col·lapsa a l’hora de posar la vida humana al centre”, opina Elena Idoate, membre del seminari d’economia crítica Taifa, a Línia Vallès. “Cal una sèrie de prioritats a escala social i destinar recursos a cobrir les necessitats bàsiques i el capitalisme no pot suportar que com a societat ens hàgim de cuidar”, afegeix referint-se a la situació actual en la qual tothom ha hagut d’abandonar els seus llocs de treball habituals per lluitar contra l’expansió del virus.

“Quan no hi ha crisi és menys greu que hi hagi gent que visqui sense aigua o llum?”

Idoate creu que l’Estat hauria d’intervenir amb voluntat política i suspendre el deute que estan contraient les persones perquè no poden assumir les factures essencials per viure -aigua, llum, gas i habitatge-. “Ajornant-los els pagaments només estan endeutant les famílies. Moltes persones, per pagar els subministraments bàsics als oligopolis, malmeten la seva salut. Per exemple, mengen pitjor o menys per no endeutar-se”, rebla.

Josep Babot, membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), opina com Iodate que el col·lapse actual ha evidenciat que un sistema basat principalment en prestacions contributives abandona gran part de la població i “exclou tots aquells que no compleixen requisits administratius”, com són els migrants en situació no regularitzada o les persones que es dediquen a les cures, entre altres. Babot afirma que es necessiten solucions sistèmiques i estructurals. “El model actual és el problema i la clau de partida va ser quan es van començar a privatitzar empreses com Endesa als anys vuitanta”, argumenta, afegint que oferir reduccions o ajudes per pagar les factures és posar esparadraps. La solució, creu, passaria per democratitzar el control del sector energètic. “És trist que ara que tota la societat s’ha quedat confinada a casa hàgim entès la importància que té prohibir els talls dels subministraments bàsics. Quan no hi ha crisi és menys greu que hi hagi gent vivint sense aigua o sense llum?”, es pregunta.

D’altra banda, Lucía Delgado, la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i membre de l’Observatori DESC, s’enfoca en la situació actual de l’habitatge. “Durant la crisi del 2008 l’Estat va triar rescatar els bancs en lloc de les persones. Això va comportar que moltes famílies es veiessin abocades a la pobresa, i ara no està prenent decisions prou valentes. La solució no ha de passar perquè les famílies s’endeutin, perquè abans de no pagar deixaran de fer àpats saludables o malviuran. No ens podem permetre tenir una societat malalta”, sintetitza.

Fent referència a l’alimentació, Ángeles Parra, promotora del moviment ecològic i directora de la fira BioCultura, mostra que la crisi també ens ha ensenyat “que és hora de solidaritzar-nos amb les economies locals, els petits agricultors i que l’agroecologia ha de ser la solució multifacètica per acabar amb les desigualtats del sistema alimentari” que cada any deixa boques buides i morts de fam.

Tant Idoate, Babot, Delgado com Parra apunten que la crisi sanitària ha servit per ensenyar-nos que el sistema capitalista ha menyspreat les feines essencials i ha produït sense tenir en compte la demanda. “Ara podem aprendre a prioritzar”, conclouen.