Encara queden moltes plaques d’habitatge de la dictadura, segons el darrer cens del Memorial Democràtic. Infografia: Oscar Murillo

Ripollet té com a objectiu a curt termini esborrar del seu mapa tots els símbols franquistes que queden al municipi. I és que al llarg de la primera setmana d’abril l’Ajuntament preveu enviar una resolució a tots els propietaris dels habitatges del municipi on encara hi ha plaques de l’època franquista per poder-les retirar en els pròxims dos mesos, segons ha pogut saber aquest periòdic a través de fonts del consistori. Un cop fet això, Ripollet ja no tindrà cap reminiscència de l’època de Franco, ja que el 26 de gener passat ja es va retirar un monument que encara hi havia al cementiri municipal, el qual datava del final de la Guerra Civil.

Ara bé, encara queda molta feina per fer per esborrar el rastre del franquisme al territori, ja que la simbologia de la dictadura encara és ben visible en alguns carrers de molts municipis vallesans.

De tota manera, la presència d’elements simbòlics del règim topa amb un problema cabdal: comptabilitzar-la. L’últim cens de símbols franquistes fet pel Memorial Democràtic -que depèn del departament d’Exteriors de la Generalitat- és del 2010 i des d’aleshores no se n’ha fet cap actualització. Ara el Memorial treballa per fer un nou cens però encara no hi ha cap data prevista per a la seva publicació.

Per tant, cal remetre’s a les dades de fa set anys, que assenyalen que només a Barberà hi ha 18 plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV) -l’Ajuntament assegura a Línia Vallès que “s’està treballant amb el veïnat per establir els criteris d’extracció de les plaques”-, mentre que a Cerdanyola n’hi ha cinc. Una xifra que confirmen fonts municipals a aquest periòdic, que afirmen que “és un tema que preocupa, però ara per ara no s’ha programat cap acció”. A més, diuen, “hi ha controvèrsia local amb el nomenclàtor: hi ha capitosts vinculats al règim, però no a la repressió, que generen polèmica”.

Pel que fa a Ripollet, s’han comptabilitzat vuit plaques d’habitatge. Una dada que corregeix en declaracions a Línia Vallès David Fontanals, 4t tinent d’alcalde i regidor de Participació, Comunicació, Patrimoni i Memòria Històrica. “En el cens que hem actualitzat n’hi consten set i no vuit com diu el Memorial”, puntualitza. “Per desgràcia, el cens del Memorial està obsolet i serveix de poc”, lamenta Fontanals, el qual diu que un cop es retirin les plaques que encara queden en peu, ho comunicaran al Memorial perquè actualitzin les dades.

“No té sentit exhibir simbologia franquista a la via pública”, sentencia Fontanals. El regidor afegeix que després d’informar les comunitats de propietaris de les plaques que hi ha als seus habitatges, aquests diran si volen retirar-les ells mateixos o volen consultar-ho als veïns. Si decideixen no fer-ho, serà la mateixa brigada municipal qui se’n farà càrrec.

A Ripollet, a més, al cens del Memorial apareix encara el monument franquista retirat. Una dada que confirma l’obsolescència que apunta Fontanals. El monument en qüestió es tractava d’un obelisc de tres metres d’alçada amb una placa que deia A totes les víctimes de la Guerra Civil (a l’original es llegia A tots els morts de la Guerra Civil). “És un monument als caiguts de la població que estava situat en un parc cèntric i que va ser traslladat al cementiri després de canviar-li la placa original”, segons detalla el Memorial.

COMPETÈNCIA MUNICIPAL
Tot i que el Memorial Democràtic està preparant el nou cens, la institució insisteix que no té la responsabilitat de treure les plaques d’habitatge amb les quals la dictadura segellava les seves promocions immobiliàries, ni tampoc cap altre símbol de l’espai públic.

El Memorial es remet a la Llei de Memòria Històrica aprovada el 2007 al Congrés espanyol. “La llei diu que els símbols s’han de retirar i la responsabilitat de fer-ho és dels Ajuntaments”, recorden fonts de la institució. “En el cas de les plaques d’habitatge és recomanable treballar-ho conjuntament amb les comunitats de propietaris”, afegeixen.

El mandat legal és inequívoc però no preveu terminis per completar la retirada de símbols ni tampoc sancions en el cas de no fer-ho. Tot plegat fa que després d’una primera escombrada de simbologia feta pels primers Ajuntaments democràtics, actualment alguns municipis s’hagin relaxat a l’hora d’esborrar les últimes marques visibles del feixisme.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram