El debat sobre la contaminació de l’aire ha revifat després de la celebració el 6 de març de la cimera convocada per Territori i Sostenibilitat. Segons es desprèn dels acords assolits entre el departament, la Diputació, l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona, el veto als cotxes contaminants en episodis d’alta pol·lució, que s’havia anunciat per a Barcelona, s’ampliarà fins als municipis dels dos Vallesos que pertanyen a l’Àmbit-40 (com Cerdanyola, Barberà i Ripollet). Serà a partir de l’1 de desembre del 2017 i es farà permanent els dies laborables a partir del gener del 2019.
Ara per ara, però, la mesura només afecta els vehicles de més de 20 anys i, en el cas dels que no tinguin etiqueta mediambiental, no podran circular per les rondes. Són unes limitacions que tenen l’objectiu de reduir el 30% de les emissions vinculades al trànsit els pròxims 15 anys i que es preveuen ampliar gradualment. Entre altres, s’estudia posar peatges a l’entrada de Barcelona i implantar la Targeta Verda Metropolitana -tres anys de transport públic per als usuaris que donin de baixa els cotxes antics-.
La trobada arriba poc després de l’ultimàtum de la Comissió Europea a l’Estat espanyol, el qual s’exposa a una sanció per les emissions de diòxid de nitrogen a l’àrea de Barcelona i el Vallès-Baix Llobregat, a més de Madrid. Des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, però, la seva portaveu, Maria Garcia, denuncia que “l’acord incompleix la legalitat, ja que la normativa europea obliga a reduir el 30% de les emissions en 5 anys i no en 15, arran dels procediments d’infracció oberts i el darrer ultimàtum”. “S’estan reduint les fites i allargant els terminis”, lamenta.
Garcia també critica el sistema d’etiquetatge. Segons diu, “no contempla alguns tipus de dièsel, dels quals s’ha demostrat que les emissions són més altes”. “No podem fer com si no hagués existit el frau dièsel”, sentencia. A més, “el veto als cotxes antics -dels quals molts ni circulen- incentiva la compra de vehicles nous”, argumenta.
Per a la plataforma, la solució passa, sobretot, per “fer petites millores al transport públic”. En aquest sentit, coincideix amb l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, el qual va remarcar durant la cimera la necessitat de connectar el transport públic entre els Vallesos i desdoblar l’R3, entre altres.
De fet, el Vallès ha estat declarat Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric i és una de les àrees on se sobrepassen els límits admissibles de qualitat de l’aire. Segons l’informe sobre la qualitat de l’aire a l’Estat espanyol (2015) d’Ecologistes en Acció, a Barberà, amb una mitjana anual de 41 µg/m³, se supera el límit legal de diòxid de nitrogen, que és de 40 µg/m³. En el cas de les partícules PM10, s’han registrat 9 dies en què s’han superat els 50 µg/m³ (el llindar establert de partícules contaminants). La mitjana anual a la ciutat de PM10, amb 27 µg/m³, també supera el límit recomanat per l’OMS.
El mateix passa amb les partícules PM2,5: durant 16 dies es va superar el valor recomanat per l’OMS, que és d’un màxim de 3. Pel que fa a la mitjana anual d’aquest tipus de partícules, s’han registrat 27 µg/m³, quan l’OMS recomana un màxim de 10 µg/m³.
ELS EFECTES SOBRE LA SALUT
Segons Bénédicte Jacquemin, investigadora d’ISGlobal, impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, i de l’INSERM, “hi ha dos tipus d’efectes sobre la salut per la contaminació: aguts i crònics”. Els primers “es donen quan hi ha un pic de pol·lució: augmenten les hospitalitzacions, la mortalitat, les malalties respiratòries, els infarts i ictus, a més de disminuir la capacitat de concentració dels infants”. Els crònics, diu, “són la mortalitat i malalties cardiovasculars, l’asma, càncer de pulmó, problemes de fertilitat i disminució del desenvolupament cognitiu”.
